D'energia, la justa

El requadre d'aquí sota és prou alarmant: no anem pas bé, pel que fa al consum d'energia. Si mai heu passat uns quants dies amb una fallada d'algun subministrament (llum, aigua, gas), potser haureu trobat estimulant l'experiència d'haver-vos d'empescar com fer moltes coses d'una manera diferent de l'habitual, i us n'heu sortit. Us convidem a jugar sempre a un repte per l'estil: fer les coses de cada dia com si no puguéssim tenir energia il•limitadament i convingués racionalitzar-ne molt el consum. Que de fet és el que passa. Ah, però sense perdre qualitat de vida! En aquest article donem algunes idees.

Vols dir, que tenen poder, els costums, els hàbits per fer les coses de cada dia? I tant. A primeva vista no ho sembla. Semblen una minúcia amb una incidència insignificant davant de "les coses grosses": el model de transport, d'urbanisme, de producció, etc. Certament l'impacte de les coses grosses és molt més gran, però, si volem un món més sostenible, és imprescindible fer moltes coses de cada dia d'una altra manera.

Mirem-ho per exemple en el cas de l'energia. Actualment, un dels punts clau per a un futur més sostenible és reduir el consum d'energia, al costat d'altres com l'ús d'energies renovables, etc. Per això, per exemple, es treballa intensament i en molts camps per millorar l'eficiència energètica: que els aparells elèctrics gastin menys, que les parets aïllin més de la temperatura exterior, etc. És un flanc de lluita necessari, però no suficient. De fet, en algun cas les millores en eficiència poden resultar fins i tot contraproduents, si indueixen canvis en els costums (justament) que vagin en el sentit invers: malgrat que els cotxes gasten cada vegada menys combustible/km, el total de combustible emprat pel conjunt de tots els cotxes segueix creixent, perquè cada cop en tenim més i hi estem fent més quilòmetres... potser perquè, gràcies al menor consum, paguem menys de gasolina.

Dues de les vessants del poder dels costums són aquestes:

• Quantitativa: que jo vagi a comprar amb el cabàs té una incidència infinitessimal en el consum de petroli i en la generació de residus no biodegradables i poc reciclables. Però si tots anem a comprar normalment amb el cabàs, és a dir: si el costum és anar a comprar amb el cabàs, la incidència ja comença a ser més significativa. Quan les xifres es multipliquen per tots (o la gran majoria) dels individus, o de les famílies, o de les col•lectivitats... prenen una dimensió insospitada.

• Cultural: si a casa, des de petit, sempre has vist que la brossa es llença en galledes diferents, per tipus, no només adquireixes el costum de fer-ho així: la teva "noció" de "les coses materials" serà molt diferent que si sempre haguessis vist que es llença tota junta. La cultura d'una societat és el conjunt de "nocions" que té de "les coses", i tenir-ne unes o altres determina els comportaments a tots els nivells.

L'ENERGIA DELS COSTUMS
Dèiem que cal reduir el consum d'energia. En la vida quotidiana fem un munt d'accions que, amb els hàbits actuals, requereixen fer servir energia. Aquí proposem canviar alguns costums per anar cap a una cultura que en podríem dir D'energia, la mínima: en lloc de fer servir habitualment energia "externa" (electricitat, gas), buscar sempre quines coses podem fer amb la nostra pròpia energia: la corporal. A la taula hi hem posat uns quants exemples, en els quals en tenim prou amb l'ajut d'uns pocs artilugis que no gasten energia (una alfombra, un lladre...) per fer la mateixa acció, i sense perdre qualitat de vida.

Les xifres de consum d'energia que donem per a tot Catalunya són mostres de les dimensions insospitades que dèiem, que surten de l'efecte multiplicatiu. En definir les accions i hàbits hem mirat d'escollir casos habituals o mitjanes, per tal que les xifres per a tot Catalunya tinguin un cert sentit.

Costa gaire, prendre els hàbits que proposem? En el cas de com dormir sense passar fred, més que un hàbit és una decisió que prens un dia. En el cas de com anar del pis al carrer i viceversa, segurament apareixerà la mandra de pujar per les escales; però provem-ho, perquè l'exercici físic ens pot donar unes satisfaccions que un cop conegudes potser ja no voldrem deixar. En els altres dos casos, adquirir el nou hàbit és tan difícil com acostumar-nos a posar el mòbil a carregar; no ens ha pas costat gaire.

Si l'efecte multiplicatiu és poderós, el de la suma també ho és; està expressat a l'última fila de la taula. Si adoptéssim culturalment tots els nous hàbits que proposem, podríem posar 2'2 neveres addicionals a cada llar catalana sense incrementar el consum global d’energia respecte a l'actual. Més bona idea seria no generar els 1.749 GWh d'energia que gasten cada any aquests 6 milions de neveres. Ves per on, la quantitat s'assembla molt a l'electricitat que es va generar a Espanya el 2011 mitjançant la combustió de productes petrolífers (1.714 GWh)4.

Notes al peu per la última taula:

 1 Segons el Cens de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), a Catalunya hi havia 2.782.300 llars el 2007 (és la dada més recent que hi ha).
2 És el consell que se sol donar actualment. Hem pres un cas de dormitori usual: té 15 m2 i 2’5 m d’alçada, 2 parets exteriors amb aïllament de 3 cm i sense cambra d'aire i 2 parets interiors que són envans. Té una finestra de 1'5 m x 1'2 m amb marc d'alumini i vidre simple. Hem suposat que l'edifici és al litoral central, un zona climàtica en què la mitjana de temperatures és propera a una mitjana del conjunt de Catalunya.
3 La calefacció va amb una caldera de gas amb un rendiment del 60%, que haurà d’estar funcionant 17 hores diàries (les 7 hores restants la temperatura es mantindrà per inèrcia). De mitjana en tot l'hivern es gastaran 2’19 kWh cada dia. Xifres calculades per una empresa instal•ladora de sistemes de calefacció.
4 A la zona climàtica que hem escollit, l'habitació no baixaria de 13ºC-15ºC ni que no tinguéssim calefacció a tot el pis, obrint les finestres l'estona necessària per ventilar. En climes més freds, si l'hàbit que prenem és mantenir el dormitori a 15ºC (en lloc de 18º), l'energia que estalviaríem podria equivaldre a unes 0'2 neveres.
5 Hem suposat que entre tots els de casa fan servir 2 hores cada dia l'ordinador (i la pantalla i l'enrutador), i la impressora una hora cada setmana. La resta de l'estona tots aquests aparells estan apagats però endollats, i per tant consumeixen.
Hem usat els consums de l'estat "apagat/inactiu i endollat" d'un ordinador clònic, una pantalla plana NEC MultiSync EX201W de 20", una impressora HP Deskjet 1050A i un enrutador Zyxel NBG-417N.
6 Hem suposat que entre tots els de casa es miren 2 hores de tele cada dia, i que un 60% de les vegades s'usa el DVD (per gravar o per reproduir). I que s'escolten 2 hores de música un dia de cada tres. La resta de l'estona tots tres aparells estan en espera, i per tant consumeixen.
El càlcul deriva del consum d'aquests aparells en mode d'espera: TV LED Panasonic Smart Viera de 37" (classe A+), DVD Panasonic DMR-EX83 i equip de música compacte Marantz M-CR502 DAB.
7 Suposem que entre planta i planta hi ha 2'5 m, que hi ha 4 pisos/planta, i que hi viuen 2 adults/pis.
8 Assumim que cada adult de l'edifici va i torna un cop cada dia del carrer (no hem comptat les pujades i baixades de les plantes dels edificis on treballem, estudiem, comprem...).
L' ascensor té un càrrega mitjana en funcionament de 630 kg i consumeix 6'83 mWh d'energia per cada quilo que carrega i metre que el mou. Són dades considerades habituals pel fabricant d'ascensors Kone.
La xifra és una mitjana ponderada entre edificis amb diferent nombre de plantes, usant el % d'edificis d'habitatges que tenen 2, 3, 4, 5, 6 i 7 o més plantes a Catalunya, segons dades de l'IDESCAT per al 2001 (les més recents). Ho hem comptat com si tots els edificis amb 7 o més plantes en tinguessin 7.
9 Calculat a partir del nombre d'edificis amb cada nombre de plantes que hi havia a Catalunya el 2001 (IDESCAT).