La veritat és que el nostre model econòmic està basat en el creixement permanent del PIB, que està íntimament lligat amb l'augment permanent de la demanda i per tant del consum. Per tant, si reduïm el consum de manera massiva sense canviar res més, socialment seria un desastre. De fet, es dóna la trista paradoxa que de vegades consumir menys és la forma en què els indicadors ambientals poden millorar, tal com reflexiono en aquest article al blog Alterconsumismo d'El País.
Ens sorgeixen tres reflexions. D'una banda, un model amb aquests fonaments té un horitzó negre, perquè el creixement il·limitat no existeix, en un planeta finit. Per tant, com més aviat enfrontem aquest repte, millor, perquè com més triguem més difícil i dolorós serà el procés de transició per poder sobreviure. La pregunta del milió, doncs, es trasllada a la de com s'ha de fer aquest procés perquè sigui viable i just.
D'altra banda, i tal com diuen els defensors del decreixement, no es tracta tant de decréixer en tot, sinó de créixer d'una manera diferent; es pot créixer i generar ocupació d'altres maneres. Agafem un exemple concret: no és el mateix gastar 400€ de la nostra despesa en oci en un viatge en avió low cost, que gastar-los en massatges i classes de voleibol. Tot i gastant la mateixa quantitat, la segona opció genera més llocs de treball i, a més, causa molt menys impacte ambiental i ús de recursos naturals. Igualment, si la rehabilitació d'habitatges, les energies renovables, l'agricultura ecològica, l'educació, la sanitat..., que són sectors que creen molta ocupació, augmentessin el seu pes en l'economia, podem imaginar societats més sostenibles sense atur massiu. En aquesta línia va la recerca que dirigeix Tim Jackson, i ens ho va explicar en aquesta entrevista.
Per últim, en una societat altament mecanitzada, mantenir plena ocupació amb jornades de 40 hores sembla un contrasentit. Ja al nostre primer número, fa més d'una dècada, vam publicar aquest article. El repartiment de l'ocupació i les jornades més curtes, tal com ens explicava Florent Marcellesi en aquesta entrevista, poden formar part del canvi estructural necessari.
Continguts subjectes a una llicència Creative Commons
Envia un nou comentari