En bici per la ciutat o pel poble

Tal com es veu a la secció Idees del número 19 d'Opcions, fer servir més la bici pot aportar diversos beneficis importants per a cadascú, per a la col·lectivitat i per al medi ambient, i les dificultats són fàcilment superables. Aquí trobarem unes quantes indicacions perquè ens surti al millor possible quan ens decidim a usar-la com a mitjà de transport quotidià als nuclis urbans.

FONTS DE LES DADES, PER A MÉS INFORMACIÓ
Amics de la Bici, www.amicsdelabici.org
Coordinadora en Defensa de la Bici, www.conbici.org
Fundació Terra, www.terra.org
Bicicleta Club de Catalunya, www.bacc.info
Pedalibre, www.pedalibre.org. Edita la revista Ciclopedia
www.cyclingandhealth.com
Revista El Ecologista núms. 26 (estiu 2001), 38 (hivern 2004) i 45 (tardor 2005)
Comissió Europea i Generalitat de Catalunya: Anar amb bicicleta: la solució capdavantera a les ciutats. Disponible a www.gencat.cat/mediamb/sosten/bici.htm
Revista El Temps Ambiental núm. 93, setembre 2004
Ajuntament de Barcelona: Barcelona en bici. Guia d'Educació Ambiental núm. 19. Disponible a www.bcn.cat/agenda21

TIPUS DE BICICLETA
És fonamental usar una bicicleta de qualitat i que ens vagi bé, si no ens en cansarem aviat.

Les bicicletes urbanes estan dissenyades específicament per circular per nuclis urbans (per exemple fan que les mans quedin més a la vora del cos per anar més dret i tenir més visibilitat). Les bicicletes híbrides o de passeig combinen les característiques de les de carretera i muntanya (són lleugeres però resistents), per això són adequades si volem anar per ciutat i per fora amb una mateixa bici. Les plegables són molt lleugeres i es pleguen en pocs segons. Són molt útils per combinar-les amb el transport públic, sobretot en hores punta, i per pujar-les en un pis o guardar-les si disposem de poc espai.

És molt important que el seient sigui còmode. Són convenients els que tenen un solc al mig.

També cal escollir una bici de la teva talla (mira't el dibuix). La talla d'una bici és la longitud de la barra vertical del quadre. Ha de ser igual a la longitud de la teva cama (des de l’engonal fins a sota el taló) multiplicada per 0'65 i restant-ne 5 al resultat.

Els accessoris més bàsics són els que et permeten fer-te visible: llums davant i darrere, reflector darrere (fins aquí són obligatoris), armilla reflectora, elements reflectors al parafang o als pedals... Els llums intermitents van amb piles, però són molt efectius i gasten poc. El parafang evita que t'embrutis, el timbre alerta de la teva presència.

SEGONA MÀ
Comprar una bici de segona mà és una opció molt interessant i ens pot permetre adquirir una bona bici per menys diners. No cal que estigui en perfecte estat perquè en general les reparacions són senzilles, però sí que cal saber reconèixer com està. Millor si t'acompanya algú que hi entengui una mica. Demana garantia al venedor.

• Si el quadre (el bastidor tubular que uneix tots els elements) té parts molt rovellades o amb esquerdes, val més no comprar-la.
• Si les parts mòbils (manillar, pedals, rodes) ballen lateralment (l'eix es desplaça, a més de girar) caldria valorar quant et costarà la reparació per determinar-ne el preu.
• Reparacions senzilles: llantes amb cops (no torçades, o no massa), pneumàtics amb esquerdes, rodes descentrades (fem-les girar i mirem la distància fins a les pastilles del fre), dificultat per frenar o canviar de marxa.

Cal tenir present que si comprem bicicletes robades (pel carrer, a corre-cuita...) afavorim que se'n robin més.

+ INFO: Botigues de bicis, associacions ciclistes, revistes de segona mà locals, www.segundamano.es, www.amigosdelciclismo.com, www.intoko.es, www.ebay.es, www.pedalibre.org/bici_segunda_mano.htm

EN BON ESTAT I A PUNT, PER MINIMITZAR L'ESFORÇ I QUE DURI MÉS ANYS

• Regula l'altura del manillar (els braços s'han d'inclinar cap avall uns 45º) i la del seient (estant assegut, la cama ha de quedar ben estirada quan posis el taló al pedal en el seu punt més baix).
• És fonamental dur les rodes centrades i ben inflades. El màxim admès està gravat al pneumàtic. Si infles a mà, la roda ha de quedar realment dura.
• Les bicis no estan dissenyades per portar gent al portaequipatges.
• No pugis ni baixis una vorera o un graó de pressa ni amb pes.
• Si l'eix dels pedals o les rodes tenen joc o fan soroll cal arreglar-los de seguida (si es deixen empitjorar la reparació pot ser molt més cara).
• Canvia les pastilles de fre quan ja no tinguin dibuix. Vés tensant el cable del fre si es fa necessari.
• Lubrifica-la un o dos cops l'any amb un esprai o un oli mineral (no amb greixos), o més sovint si la bici és molt a la intempèrie. S'han de netejar i greixar la cadena i les parts mòbils i després eixugar-les amb un drap perquè quedin greixoses per fora.
• Un rotor és un mecanisme senzill però car que millora l'eficiència de la pedalada i disminueix la tensió al genoll. També hi ha bicis amb un petit motor elèctric per a les pujades.

+ INFO: www.terra.org, www.rotorbike.com

CIRCULAR AMB SEGURETAT

• La seguretat més important està en tu mateix. Estigues alerta, vés concentrat, no portis auriculars. Preveu els moviments de la resta d'elements del trànsit (especialment els girs a la dreta quan estan a la teva altura), no et fiïs de les maniobres dels cotxes fins a l'últim moment. Mira els conductors, assegura't que et veuen.
• Escull bé el recorregut: carrers amples de poc trànsit, carrils bici, parcs... Millor més segur que més curt.
• Fes-te visible (llums, reflectors, armilla...). Hi ha opinions molt diferents sobre la conveniència de portar casc.
• En bicicleta es té una visió més àmplia i més alta que des d’un cotxe, i com que és més maniobrable i anem més a poc a poc la capacitat de reacció és més gran.
• Moltes normes de circulació estan pensades per a cotxes. Les específiques per a bici estableixen que en cas que no hi hagi carril bici tenim dret a circular per la calçada i els cotxes han de respectar-nos i mantenir una distància de seguretat. Al carril contigu al del bus és fàcil que s'hi fiquin busos, convé evitar-lo. Circula pel centre del carril per evitar que t'avancin perillosament o que un cotxe aparcat et toqui en obrir la porta i mantingues una bona distància de seguretat. En els semàfors posa't al davant.
• Minimitzem les entrades i sortides de les voreres. Per normativa podem transitar per voreres de cinc metres, zones de vianants i parcs. Hi hem d'anar a menys de 10 km/h i donar preferència als vianants, però circulem-hi com menys millor per no molestar. Si ho fem, alerta amb els cotxes i persones que surten dels edificis o de les cantonades.
• Algunes associacions ofereixen assegurances a tercers amb la quota de soci.

+ INFO: www.amicsdelabici.org, www.pedalibre.org/ciclismo_seguro.htm, www.platabicicordoba.org/340_consejos_para_circular.htm

PER EVITAR ROBATORIS

• Els cables més resistents són els blindats de tipus pitó, però tots es poden tallar de forma relativament fàcil i ràpida. Si fem servir cadenes, que les baules siguin gruixudes (almenys cinc mil·límetres). Si són resistents de debò pesen molt. Els cadenats en forma d'U són els menys vulnerables a les eines dels lladres, però lligar la bici és més incòmode perquè són rígids. Millor que siguin grossos perquè entrin a més llocs. Les claus cilíndriques són més fàcils de forçar que les planes.
• Si les rodes i el seient es collen amb femelles costen més de robar que si es collen amb papallona (la femella que du una palanqueta per collar-la a mà).
• Lliguem la bici agafant el quadre i una roda (la del darrere és més cara) a un punt fix: aparcament de bicis si n'hi ha, fanals, semàfors, reixes... Alerta amb els senyals de trànsit! De vegades no estan fixats a terra, els lladres ho saben i de vegades ho provoquen.
• Per al seient i l'altra roda podem usar altres cadenats que els lliguin al quadre o a un punt fix. Si el seient es colla amb papallona ens el podem emportar.
• Durant el dia, aparquem-la en zones visibles i concorregudes. A la nit es recomana ficar-les a casa o en algun edifici. Alguns aparcaments de pagament tenen places per a bicis (sobre uns deu euros mensuals). Si aparquem sempre al mateix lloc hi podem deixar una cadena, per no haver-la de carregar.
• Una bicicleta poc atractiva, deslluïda (en sentit estètic) sedueix menys els lladres.
• Marca la teva bici i/o fes-li una foto. La policia no torna moltes bicis recuperades perquè no pot saber de qui són.

REPARAR-LA
La mecànica de la bici és senzilla, es pot aprendre fàcilment a fer-ne el manteniment i algunes reparacions. Eines bàsiques: manxa, pegats, dues palanques per treure els pneumàtics (poden ser culleres o similars), clau anglesa grossa, claus fixes del 6 al 16, un joc de claus Allen.

Perquè una punxada no ens faci perdre gaire estona podem portar a sobre la manxa, les palanques i una càmera de recanvi. Uns guants ens evitaran embrutar-nos.

+ INFO: associacions, centres juvenils, botigues de bicis... www.bacc.info. Alguns tallers oberts a Barcelona: www.canmasdeu.org, Biciosos (93 276 92 71).

BICI I TRANSPORT PÚBLIC
No hi ha una aposta generalitzada per potenciar aquest binomi, cada municipi estableix les seves normes (p.e. a Barcelona es pot portar la bici al metro excepte en hores punta, a Madrid no es pot fer mai). Als trens de rodalies i regionals hi ha força facilitats, als de llarg recorregut les condicions són gairebé prohibitives. En autobusos interurbans, depèn de l'empresa. Posant-la dins d'una funda mai no trobarem impediments. Cal que cada vegada més persones ho demanem perquè se'n vagin ampliant les possibilitats.

Per viatjar amb la bicicleta hi ha moltes guies, vies verdes (camins recuperats per fer cicloturisme), propostes a les associacions, fins i tot viatges internacionals en bici...

+ INFO: www.viasverdes.com, www.eurovelo.org, www.thebiketour.net.

Trobaràs aquest i altres articles al número 19 d'Opcions.