L'ECONOMIA FINANCERA

EL MÓN ÉS UN CASINO?

A la revista número 14 d'Opcions (publicada al desembre 2004 - febrer 2005, abordàvem el tema de l'economia financera, tot plantejant un problema que avui dia (any 2011), s'ha convertit en una crisi econòmica de grans dimensions. En aquest article, escrit aleshores, ja mostràvem com les tendències econòmiques afectaven negativament moltes esferes del nostre món. La desregulació i expansió de l’economia financera internacional ha donat lloc a un marc que propicia una “economia casino” que fa perdre qualitat de vida a la majoria d’habitants del planeta, tant del Sud com del Nord. Els estalvis de molts ciutadans financen l’apropiació del patrimoni global per part d’unes quantes grans multinacionals, encegats uns i altres pel mite omnipresent de l’enriquiment il·limitat.

L’ECONOMIA FINANCERA PREN PROTAGONISME

El terme economia financera ens pot fer pensar en una cosa molt allunyada de la nostra vida de cada dia (“aquestes pàgines del diari que sempre em salto”). No obstant, hi té molt a veure: per què em quedo fins tard a la feina sense gosar ni proposar que em paguin les hores extres? Per què aquest pis tan petit i fosc em costa tantíssims diners? Per què he perdut la meitat dels diners que vaig posar en el fons d’inversió que el meu banquer em va aconsellar?
En aquest article mostrem com les tendències econòmiques actuals (referides a l'any 2004) afecten negativament moltes esferes del nostre món. Recomanem que llegiu el glossari "L'ABC de l'Economia financera" que hi ha al número 14 d'Opcions.

El rumb de l’economia mundial està cada cop més marcat pel que passa en el món de l’economia financera i menys per la marxa de l’economia productiva. Els factors que més han determinat aquesta evolució són: la El rumb de l’economia mundial està cada cop més marcat pel que passa en el món de l’economia financera i menys per la marxa de l’economia productiva. Els factors que més han determinat aquesta evolució són: Desregulació i globalització i la Popularització.

Desregulació i globalització El 1944, a la Conferència de Bretton Woods, es van fixar les normes que regirien el sistema financer internacional les properes dècades: el dòlar seria la moneda de referència. Els Estats Units van aprofitar aquesta situació  i van emetre dòlars indiscriminadament, amb els quals van finançar la seva expansió mundial (reconstrucció de la postguerra europea, compra d’empreses i governs arreu del món, etc.). El 1971, quan la quantitat de dòlars en circulació ja era sis vegades més gran que les reserves nord-americanes d’or, els EUA van abolir oficialment la regla de la correspondència en or.

Popularització Els darrers decennis s’ha promogut la participació dels ciutadans en els mercats financers a través de fons d’inversió i de pensions. D'alguna manera s'ha creat un capitalisme popular (com se l’ha anomenat) que ha permès incrementar enormement el volum de capital que es mou pel mercat financer. El 1985 els espanyols havien confiat 859 milions d’euros als fons, el 2004 prop de 300.000 milions (Font: Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva i Fons d'Inversió.)

COM AFECTA LA NOSTRA VIDA

A grans trets, d'una banda hi ha hagut una transformació del món empresarial: cal dedicar més atenció que mai a la tresoreria,preocupar-se per la imatge, adoptar el ritme del món financer i presentar resultats econòmics espectaculars.

Per un altre costat, ens preguntem: És l’habitatge, un producte financer!?? En els darrers anys s’ha convertit en un dels béns amb els quals es mercadeja amb
l’objectiu únic d’obtenir un rendiment, ja sigui directament o a través
de fons d’inversió. L’any 99 el preu mitjà de l’habitatge era el
quàdruple que el salari mitjà, el 2002 era 6 vegades més alt.

A més a més, les grans empreses no tenen límit per poder emetre accions i obtenen dels ciutadans un capital que no han de retornar. Amb aquests recursos que obtenen gratuïtament (a canvi d’una participació en els beneficis) i que es revaloritzen constantment, les grans empreses estan comprant el patrimoni planetari (empreses, immobles, espais naturals, matèries primeres, serveis bàsics que es privatitzen tant al Nord com al Sud, etc.). En paraules de l’economista José Manuel Naredo, "mai el capital transnacional hegemònic havia aconseguit manejar tants diners aliens per a negocis propis". 

En acabat, davant d'una crisi  tots paguem els plats trencats: els inversors i tots els ciutadans dels països afectats. A Mèxic la crisi del 94 va fer doblar l’atur i caure els salaris en un 30%. Deu milions de persones de diversos països asiàtics van perdre la feina a causa de la crisi del 97-98. I són els diners públics els que pal·lien les conseqüències, ja siguin dels estats afectats o de les institucions internacionals (Fons Monetari Internacional, etc.). Cal dir, però, que els ajuts d’aquestes últimes es donen a discreció, d’acord amb els interessos que tingui el gran capital en l’economia que ha caigut.

EL PAPER DE LA BANCA

Els podem resumir en 4: Jugar, Manipular, Decidir i Promoure.
La banca disposa del capital necessari per invertir a plaer. Té al seu poder informació privilegiada per fer més atractiva una inversió. El control dels mercats financers està  en mans de molt poques entitats. El 60% de les operacions d’alt risc a la borsa de Nova York estan en mans de quatre bancs. Finalment la banca, com a gestora, no és neutral sinó que sovint anteposa els seus interessos als dels inversors.

EINES PER INVERTIR UNS ESTALVIS A FINANÇAR UN PROJECTE

Finances alternatives i rendibilitat social

El món de les finances alternatives proporciona vies perquè els estalvis de gent que vol afavorir l’economia social arribin fins a projectes d’economia social. L’objectiu comú de tots els participants és aconseguir una millor qualitat de vida per a tots els membres d’una societat. A continuació, us proporcionem a trets generals algunes característiques d'aquestes iniciatives.

Objectiu: El món de les finances alternatives té l’objectiu d’establir un pont entre persones i projectes. A més de la gestió financera, moltes iniciatives fan també tasques de difusió, assessorament o formació per a l’economia social i les finances alternatives. 

Gestió dels diners: Hi sol haver una o més comissións que avaluen la viabilitat econòmica dels projectes que demanen finançament i el valor social o ecològic que aporten. La transparència és clau: en tots els casos tots els participants saben d’on vénen i on van els diners.

Àmbit d'actuació: Són iniciatives d’àmbit molt local. Els participants hi solen contactar per coneixença o pel boca-orella. Els projectes que es financen solen ser de poca envergadura i les organitzacions financeres també, si bé n’hi ha alguna (com Coop 57 o Oikocredit) amb un cert volum de capital prestat.

Com invertir: Les inversions es destinen a un projecte determinat, en d’altres van a un fons comú des del qual es fan tots els préstecs. El més important en aquestes iniciatives és la rendibilitat social: les activitats que financem aporten una mica més de benestar a la nostra societat.

Com sol·licitar diners: S'ofereix finançament a projectes d'economia social i també a persones en situació d'exclusió social, atur, etc. Un requisit indispensable és la viabilitat del projecte. L'interés que es paga sols ser l'IPC o una mica per sobre per tal de cobrir despeses de gestió.

ALGUNS LINKS D'INTERÉS SOBRE FINANCES ALTERNATIVES A CATALUNYA

 Aquesta informació i d'altres relacionades amb la banca i el consum responsable són els continguts  que trobareu a la revista número 14 d'Opcions (2004-2005).

Si t'ha semblat interessant aquesta informació, si coneixes algun altre recurs o  iniciativa i vols compartir-ho amb nosaltres; deixa'ns el teu comentari.