Ni predicadors, ni clandestins

Volia explicar que no tenia sentit encendre l'estufa al màxim si no tancàvem la porta, però al final vaig provocar aquesta “resposta”: Escolta, i tu no compres res, no gastes energia...? Sense que jo hagi dit res, em donen explicacions si hi ha gambes colombianes per sopar, em sento un aixafaguitarres.

Davant d'això, es tracta de mantenir la nostra inquietud en la clandestinitat, o per contra es tracta de llançar-nos a predicar i a donar exemple per transformar el nostre entorn? Doncs, com tantes vegades, la resposta la  veiem més en la recerca d'equilibris que en els extrems.

Pot ser que els que estem en l'aventura del consum conscient i transformador (CCT) puguem tenir en algun moment la inquietud d'anar sumant gent, encara que a pocs dels testimoniatges que publiquem en aquest número (més avall) els agrada assumir el paper de “predicador”. Però per més que no assumim aquest rol, resulta fàcil que, com que el consum és una cosa tan quotidiana, sorgeixin situacions en les quals el nostre interès o compromís amb el CCT es faci explícit i marqui una diferència.

Aquestes situacions presenten un ventall de possibilitats variat; poden anar des d'un incòmode diàleg de sords a un sa intercanvi d'opinions i experiències. Trobar formes sanes de compartir i viure les diferències pot minimitzar el desgast o evitar que la nostra inquietud sigui fagocitada per l'actitud hegemònica. A continuació, unes quantes idees que hem tret d'algun psicòleg, dels lectors i de les nostres vivències.

Mira't a tu mateix Un primer pas és preguntar-nos a nosaltres mateixos: quines motivacions ens duen a compartir-ho amb els altres? Podem trobar fàcilment elements que formen part del nostre bagatge personal de relació amb algú o dintre d'un grup: Em rebel•lo contra algú?Potser és que em vull diferenciar de la resta? Visualitzar i entendre elements emocionals com aquests, i comprendre el nostre camí propi, les nostres dificultats, les influències que hem rebut... ens poden donar pistes interessants per veure què i com ho volem compartir.
No demanis la lluna en un cove No és el mateix si el que pregunta o observa ho fa des de la curiositat o des del desig de voler-te conèixer millor que si busca confirmar idees preconcebudes o projectar les seves molèsties. Dos no comparteixen si un no vol; si no hi ha disposició recíproca, val més no intentar-ho. Si ho fem, mirem d'adaptar la forma i el contingut del missatge als interlocutors.
Venent motos? En general, l'exemple, el “fer” silenciós, és la manera més clara de parlar per a aquells que poden tenir curiositat; l'exemple "parla" per si mateix. No es tracta d'assumir un rol de model pesat i inaguantable, sinó, com diu una lectora, simplement em mostro com sóc, amb el meu aspecte, els meus hàbits...
Parlar des d'un mateix Des de les nostres experiències i vivències, presentant els ideals o opinions com a mera informació, descrivint per què ens agrada fer una cosa d'una determinada manera, què hi veiem de positiu, què ens aporta... Posar, fins i tot, els nostres propis dubtes o dificultats sobre la taula fent innecessari l'escut defensiu que de vegades podem trobar-nos.

No assenyalar amb el dit Un to culpabilitzador o acusador activa mecanismes de defensa (No m'atabalis, això són coses teves; no em venguis la moto) o d'atac (Tu mai has agafat un avió o què?).

Veiem com la majoria dels lectors senten que tenen persones afins al seu entorn, cosa que no només minimitza les pesades situacions que esmentàvem sinó que, gràcies a aquesta dimensió col-lectiva, ens reconforta emocionalment i ens proporciona una sèrie de sinergies i facilitats logístiques. De fet, fins a cert punt moltes d'aquestes situacions incòmodes que es generen poden sorgir del nostre anhel i la nostra necessitat de crear aquest entorn afí, tot i que amb certa poca traça emocional o social puguem provocar l'efecte contrari. La conducta humana té un fort component de recerca del reforç exterior i hi ha poca gent que pugui trobar¬-se bé en un entorn que no reforça gens la seva conducta. Però també som capaços de canviar, de transformar i de viure bé la diferència. Sort i a divertir-se.

Cites de les respostes d'alguns dels entrevistats en relació a la següent pregunta:

En referència al consum, ¿ t'has sentit alguna vegada amb els teus amics, familiars, etc., massa primmirat, aixafaguitarres…? Com ho has gestionat? 

Sara, 30 anys, Badalona
Mestra i mare de dos nens petits. Participo en un grup de consum
Intento no menjar el coco a ningú. La gent que em coneix sap en què estem ficats. Si em pregunten contesto, però sobretot ho faig si ells hi mostren interès. No vaig per la vida engegant a tothom la meva filosofia de vida, a mi no m’agrada que m’ho facin.  

Conchi, 30 i escaig, Madrid
Investigadora en comunicació ambiental i ficada en projectes variats
Moltes vegades m'he sentit així, em diuen: Amb tu no es pot fer res! El més incisiu són les preguntes amb la intenció com de “vejam si t'enxampo”. Em va agradar molt un joc que vam fer en una ecoaldea on hi havia molta gent amb estils de vida bastant radicals i compromesos. Era un joc de les cadires; algú deia, per exemple: Qui no ha anat amb avió en els últims 2 anys? I s'havien d'aixecar les persones que sí que havien volat, i canviar-se de cadira. Qui no trobava lloc deia alguna cosa que havia fet i que li semblava incoherent... i tornar a començar. Va ser molt divertit i molt alliberador… Ens va servir per saber quines coses es plantejaven els altres com a molt incoherents i que potser a nosaltres encara no se'ns havien ni acudit, per aprendre que és més fàcil fer coses en grup, etc.

Quique, 41 anys, Alaquàs (València)
Consultor de formació, pare preocupat pel món que heretaran els meus fills i tants altres xiquets
Moltes vegades, perquè quan parles d'aquestes coses, de les que fem o no, pareix que estigues recriminant que els altres no ho facen, i no és el sentiment que voldria transmetre, per la qual cosa intente fer-ho sempre informant i donant possibilitats d'actuació, però sense jutjar.

Maite, 65 anys, Leioa (Bizkaia)
Jubilada, mare de cinc fills, amb tres néts i una en camí.

Em sento responsable pel fet de deixar-los un món tan contaminat
No em preocupa, jo no em canso d'insistir. Els que em coneixen ja ho saben, a la meva edat no em neguiteja res.

Rosa, 28 anys, Huelva
Professora de llengua i literatura castellanes a secundària
Els meus amics simplement pensen que sóc una garrepa. No entenen, per exemple, que em negui a comprar ampolles d'aigua encara que hi hagi una font a l'edifici. Tan barates que són i amb els diners que guanyo! Intento explicar-ho, però em veig com una pesada, sempre amb el mateix, engegant el discurset ecològic.

Barbara, 26 anys, Barcelona
Vegana-decreixentista.

M'agrada molt pol-linizar la gent sobre aquests temes
Molt sovint! Intento reduir les meves intervencions sobre aquest tema, però em sembla tan urgent que la gent s'assabenti de les conseqüències dels seus actes respecte a les compres, que ràpidament em faig pesada.

María José, 30 anys, Málaga
En aquest moment, lliurada a criar els meus dos fills i a mostrar-los el camí més conscient que puc
Sovint em fico en debats intel•lectuals que solen aconseguir l'efecte invers al que busco. De vegades aconsegueixo connectar amb mi mateixa, entendre la situació i transmetre empatia abans de mostrar el meu món interior als altres. Quan escolto i respecto les seves pors, solen estar més oberts a escoltar i respectar les meves.

Leticia, 31 anys, Madrid
Gestora cultural, hipotecada i muntant un espai d'intercanvi de roba
Em sembla que he après a gestionar aquest sentiment. Exposo la meva opció i els meus arguments, no intento convèncer ningú, però cada vegada que surt el tema explico el meu punt de vista tranquil•lament, respectant sempre els altres, escoltant. Intento no crear polèmica, així la gent té més curiositat (No m'estan intentant convèncer). Si et posiciones radicalment produeixes l'efecte contrari al que desitges. Jo he arribat “aquí” sola, ningú em va menjar l'olla, no crec que valgui arribar-hi d'una altra manera.

Toni, 29 anys, Bilbo
M'agrada jugar a futbol, el sexe, ballar, cantar...
Sí, a força de desvetllar antipatia he hagut de canviar el xip i entendre que no s'han d'engegar lliçonetes a ningú ni s'han de jutjar els actes aliens... És allò de Confuci de no intentar ensenyar a qui no vol aprendre i deixar que l'exemple hi sigui, i qui vulgui ja s'hi agafarà.

Cristina, 25 anys, Barcelona
Educadora social. M'estic independitzant
En general m'acaben dient l'"ecologista" amb connotacions de “rara” o “pesada”. Molts ho veuen com una ximpleria, una cosa que els suposa un esforç i que no senten que se n'hagin de fer càrrec. En general s'arriba a un punt que intento justificar el perquè d'actuar així: de no voler posar gots i plats de paper en un dinar de Sant Esteve, de separar paper i plàstic a l'oficina... Al final, si el tema s'allarga i em trobo sola davant la gran majoria, acabo per cedir, m'ho prenc de broma i avall. En altres ocasions, amics o familiars t'escolten i de vegades segueixen les teves propostes.

Francesc, 31 anys, València
Treballo fent estudis de transport i mobilitat
Sempre que em toca explicar la cosa de les cooperatives a companys de feina, em miren estrany, però ben explicada l'entenen perfectament. Els sona estranya perquè la desconeixen i perquè es pensen que és cara, però si en tinguessin alguna a prop de casa, acabarien provant-ho.

Naroa, 27 anys, Barcelona
Plantejant-me anar a Galícia a viure del camp i per al camp. Mentrestant, des d'un centre cultural proposo intercanvis i projectes per conèixer altres realitats

Sí, sobretot amb familiars i alguns amics. Gestionar aquest sentiment no és fàcil i sovint t'acabes indignant a cada segon, així que et carregues de paciència, parlant amb ells t'intentes aprofitar dels teus propis dubtes per tenir un discurs més proper i comprensible, i bé, amb un somriure…

En el teu entorn habitual, ¿hi ha persones ficades en l'aventura d'intentar fer un consum més conscient?

Leticia, 31 anys, Madrid
Gestora cultural, hipotecada i muntant un espai d'intercanvi de roba

Sí, o almenys tinc aquesta sensació. També hi ha gent poc inclinada a
escoltar, però en general noto que gran part del meu entorn està
interessat a saber com i què fer o per on començar.

Toni, 29 anys, Bilbo
M'agrada jugar a futbol, el sexe, ballar, cantar...

Cada vegada més he anat fent que bona part del meu entorn habitual es
compongui sobretot de gent que li agrada viure com jo, per poder ser jo
mateix i sentir-me còmode i poder-me deixar anar i no haver d'adaptar-me
sempre i fer concessions.

Cristina, 25 anys, Barcelona
Educadora social. M'estic independitzant

Sí, estic contenta perquè arran de les meves experiències i del que jo
vaig explicant dues amigues han decidit apuntar-se a una cooperativa.

Francesc, 31 anys, València
Treballo fent estudis de transport i mobilitat

Sempre és bo sentir-se acompanyat i tenir un grup de gent amb qui poder compartir dubtes.

Naroa, 27 anys, Barcelona
Plantejant-me anar a Galícia a
viure del camp i per al camp. Mentrestant, des d'un centre cultural
proposo intercanvis i projectes per conèixer altres realitats

A casa hi vivim tres persones i estem en una fase similar del procés,
així que ens ajudem mútuament i això facilita bastant les coses.