Reparem el malbaratament

Quantes vegades s’aconsegueix reparar un aparell espatllat? Un 99%, un 100%, la majoria de les vegades són les respostes de tres tallers de reparació a qui ho hem preguntat. En aquest article donem força més raons per desterrar el primer impuls de pensar a comprar un aparell nou quan un s'espatlla, i fins i tot veurem que unes quantes avaries comunes es poden arreglar amb un simple pinzell.

Qui més qui menys tenim força petits electrodomèstics a casa, i justament quan un s’espatlla pensem en quant servei ens fan. Moltes avaries són senzilles de reparar per a un professional, i algunes fins i tot per a nosaltres mateixos. I moltes són molt senzilles de prevenir, això sí que és del tot cosa nostra: es tracta de parar atenció a triar bé quan comprem l’aparell, i de prendre hàbits ben senzills a casa. A l'article també aclarirem algun misteri sobre els tallers de reparació que t’indueixen més a comprar que a reparar, ajudarem a trobar-ne de bons, i donarem indicacions per a qui vulgui aprendre una mica més sobre com reparar.

¿No és una bogeria que un electrodomèstic només visqui fins el primer cop que s’espatlla, sigui quan sigui aquest moment, i encara que l’avaria sigui fàcilment subsanable?

Per cert, per llei tots els aparells que es posen a la venda tenen almenys dos anys de garantia.

CAUSES COMUNES D’AVARIES COMUNES
La "simple" pols És força comú que un aparell deixi de funcionar pel sol fet que s’ha acumulat pols o brutícia en algun component. Mira què ens explica en Pep:

Abaixava la palanca de la torradora i no es quedava avall. Vaig desendollar la torradora i em vaig llençar a desmuntar-la, amb molta cura de no tocar res, buscant la peça que manté la palanca cap avall, però no la trobava. Vaig anar al servei Reparat millor que nou (vegeu el requadre del final), i em van explicar que el que manté la palanca avall no és cap peça mecànica sinó un electroimant, que si està cobert de pols o engrunes no funciona. El vaig escombrar amb un pinzell, i la torradora encara em funciona.

És típic que passi en aparells que tenen un ventilador, com ara calefactors, assecadors dels cabells, ordinadors.... Els ventiladors xuclen aire de l’ambient, i per tant també atreuen pols, cabells, pèls... que es van acumulant a les reixetes que hi ha davant dels ventiladors, o a les aspes, i arriba un moment que aquests no poden fer la seva feina. Aleshores la temperatura a dintre l’aparell puja massa, i els termofusibles tallen el pas de la corrent per evitar que l’aparell s’espatlli. Al cap d’una estona, quan s’hagi refredat, tornarà a funcionar (si el termofusible es pot recuperar, que n’hi ha que no). El remei torna a ser senzillament netejar: treure de la reixeta i les aspes els pèls o borró que s’hi hagin pogut acumular, amb l’ajut si cal d’un pinzell, d’un bastonet de cotó o d’una aspiradora.

Als lectors o reproductors de CDs s’hi pot haver embrutat l’òptica, és a dir una petita lent de vidre. Al requadre Recursos per reparar un mateix hi tenim un vídeo que ens ensenya com trobar-la i com netejar-la: li passem un bastonet de cotó mullat amb alcohol, i tema solucionat.

La "còmoda" estrebada Si no arriba corrent a un aparell, o hi arriba intermitentment, es deu haver afluixat el cable d’alimentació, o potser s’han trencat els fils interns de coure. Típicament passarà en un dels extrems. És el preu de tibar els endolls fent estrebades...

Arreglar això no serà senzill per a bastants mortals, però serà bufar i fer ampolles per a algú una mica traçut en electricitat, i no cal dir per a un professional. Per l’extrem on el cable entra a l’aparell, caldrà obrir, tallar el tros que tingui fils trencats si n’hi ha, i reconnectar el cable. Si cal obrir alguna junta termosegellada (per exemple en un transformador), s’haurà de serrar, i tornar-la a tancar amb un adhesiu. Per l’extrem de l’endoll, si aquest va termosegellat val més canviar-lo per un de cargols; en trobarem a qualsevol ferreteria, on podem demanar que ens muntin l’endoll amb el cable, o que ens ensenyin com es fa. Si el cable falla per algun punt intermig, serà difícil localitzar-lo (de no ser que vegem algun tros pelat) i el millor és substituir-lo per un de nou.

Components elèctrics espatllats A dintre d’un electrodomèstic hi ha una placa amb tots els components elèctrics o electrònics (fusibles, condensadors...), que es poden espatllar perquè l’aparell ha fet alguna cosa anormal, o perquè hi ha hagut un pic de tensió (els fusibles), o per esgotament; per desgràcia els components es fabriquen amb una vida útil cada cop més curta.

Al Reparat millor que nou ho podem arreglar nosaltres mateixos, tal com va fer la Mari:

L’aspiradora, que va amb bateria, no es carregava. La vaig portar al servei, vam treure la tapa de la base carregadora i a dintre hi vaig veure la placa. Vam posar un “tester” als dos extrems del fusible, que és una peça cilíndrica i transparent i amb un cable a dintre, i per un no hi passava corrent. Jo mateixa vaig tallar els dos cables i vaig anar a comprar un fusible nou, em va valdre 20 cèntims. En tornar vam soldar el nou fusible, i ara l’aspiradora va com nova.

Actualment els fusibles no van soldats sinó que s’encaixen sobre dues pincetes metàl·liques, en aquest cas no cal ni tallar i soldar, només treure i posar.

VAL MÉS PREVENIR QUE CURAR
La millor reparació és la que no s’ha de fer: anticipem-nos a l’avaria.

Quin aparell triem És el primer pas, i molt determinant perquè l’aparell ens duri.

• Comprem aparells de qualitat, a la llarga ens sortirà més barat en diners i en temps, i no cal dir en recursos naturals. Segons els experts, un aparell gaire barat difícilment pot tenir components de qualitat.
• Sobretot, que puguem trobar peces de recanvi fins d’aquí a molt temps. Sol ser el cas de les marques més conegudes, però el millor és preguntar-ho al botiguer, així de passada veurà que ens interessa la longevitat.
• Que siguin fàcilment desmuntables. Els cargols poden estar a la vista, o amagats a sota els peus de goma de l’aparell, o a sota una plaqueta metàl·lica. Hi ha tapes que no se subjecten amb cargols sinó amb uns clips interiors de plàstic que van a pressió, aleshores la tapa es treu fent palanca amb cura amb un tornavís pla. Demanem al botiguer que ens ensenyi com s’obre l’aparell.
• Els cargols han de ser estàndards. A més dels que es poden descargolar amb un tornavís comú (pla, d’estrella, claus Allen), ara es fan servir força nous models de cargols, com els Torx (estrella de 6 puntes), i els tornavisos corresponents solen trobar-se a les ferreteries. Un cas extrem són les cafeteres Nespresso, per a les quals han creat el seu propi cargol i el tornavís no està a la venda.

• Escollim botigues on el personal siguin professionals que ens puguin assessorar bé, que responguin amb coneixement qualsevol pregunta que els fem.

Com tractem els aparells Veient el que hem explicat ens podem convèncer que és realment important acostumar-nos a coses tan senzilles com aquestes:

• No fem estrebades als cables –per exemple en desendollar estirem per l’endoll i no pel cable–, ni els cargolem amb doblecs gaire tancats. Tinguem cura sobretot de no torçar la junta del cable amb l’aparell, deixem que faci el seu gest natural.
• Mentre no fem servir els aparells, protegim-los amb una funda o guardem-los en un armari. A la cuina la brutícia que s’acumula inclou greix.
• Desendollem els aparells mentre no els fem servir. Mentre un aparell està endollat, alguna activitat elèctrica hi ha (un transformador transforma encara que l'aparell estigui apagat, en un televisor en stand by s’està alimentant la llumeta...). Tots els components tenen un temps de vida, i tots els consums elèctrics sumen (i es multipliquen pel nombre d’habitatges).
  Un lladre amb interruptor (per exemple una regleta) ens pot posar molt còmode desendollar d’un sol gest un conjunt d’aparells (ordinador+impressora+altaveus, tele+DVD+TDT+equip de música...), i agafar la rutina d'apagar aquests interruptors és tan fàcil com agafar la rutina de posar el mòbil a carregar cada vespre.
• No està de més passar un esprai netejador cada cert temps pels components de les plaques elèctriques, perquè s’hi va acumulant borró. En venen a  les ferreteries.

TALLERS DE REPARACIÓ: NO TOTS SÓN IGUALS
En general els tallers cobren una quantitat per diagnosticar l'avaria i una altra per reparar-la; els diners que pagues pel diagnòstic seran diners ja pagats de la reparació, si l’acabes fent.

Hi ha tallers que no t’ho posen fàcil, per reparar. Un dels tallers que hem consultat cobra 10€ per fer el diagnòstic, i per la reparació cobra com a mínim mitja hora, a 20€, encara que la faci en 10 minuts (que ja hem vist que en força casos seran suficients). Un altre taller cobra 3€ pel diagnòstic (o 5€ si és un electrodomèstic "complex"), i 0’35€ per cada minut que trigui a arreglar-lo.

El primer taller t’aconsella ja d’entrada, i insistentment, que val més que compris un aparell nou, perquè et sortirà més barat. Bé, tot depèn de amb què ho comparis! Una reparació de 10 minuts al primer taller val 20€, al segon en val 3’5€. Com és, que el primer posa tantes traves a fer la seva pròpia feina?

Tots dos tallers també venen aparells nous, però el primer subratlla que els té barats, i que a més t’hi farà un 10% de descompte, amb la qual cosa recuperaràs els 10€ del diagnòstic, o gairebé. Ens ha explicat que els mateixos fabricants li ofereixen preus barats (passen cada 15 dies), per afavorir que els clients optin per canviar l’aparell. Sembla, doncs, que aquest taller ha decidit tenir el mateix interès que el fabricant: vendre aparells.

També hi ha diferències en els mètodes. Si s’ha espatllat un component elèctric, hi ha tallers que canvien tota la placa per una de nova, i d’altres que canvien només el component avariat. Una placa pot valdre 60€, 100€... i un component 20 o 50 cèntims, més l’estona de localitzar-lo. En termes de recursos naturals, la diferència de cost encara és més abismal.

En el cas d’aparells en garantia, hi ha serveis tècnics que en lloc de reparar-lo te’l canvien directament per un de nou, gratis esclar.

De manera que val la pena investigar una mica, pel barri o pel boca-orella, per trobar tallers que estiguin per la reparació i per la mínima substitució de peces.

Pagar una feina s’ho val Cal pagar un preu just per una feina feta, ja sigui diagnosticar una avaria, reparar-la... o fabricar un aparell. Al preu que van avui els aparells nous, “sospitem” que alguns dels treballadors que han intervingut en la fabricació no han cobrat un preu just per la seva feina.

Notes al peu:

1 No podem donar la dada exacta perquè el gestor de més pes de RAEE, Ecolec, no facilita la seva xifra.
2 Agència de Residus de Catalunya.
3 Registro Nacional de Productores de Aparatos Eléctricos y Electrónicos (Ministeri d'Indústria).
4 Revisió de la Directiva 2002/95/EC.