Parlem, d'entre altres coses de: Com ens afecta Quin mòbil? Mòbils i radiacions Residus de mòbils Guia pràctica dels mòbils Joc: vull mòbil? quan?

Vistos els preus d'alguns productes ecològics, el consum conscient pot semblar una proposta elitista. De fet, és una de les crítiques que sentim sovint en parlar de consum conscient, de manera que en aquest Divan ens hem preguntat si el CCT és car. L'Hernán, amb el seu testimoniatge, resumeix molt bé l’argument majoritari: En absolut. Significa una distribució diferent de la despesa, en general reduint-la en el que sigui innecessari i augmentantla en el que ens aporta salut i benestar, a nosaltres i a la societat. Tot i això, també hi ha altres opinions com la de la Natàlia: Sí, rotundament sí. És una qüestió molt complexa.

¿Com podríem decréixer? II Conferència Internacional sobre el Decreixement Econòmic per a la Sostenibilitat Ecològica i l’Equitat Social (del 26 al 29 de març a Barcelona). Més informació a www.degrowth.net. A bufar espelmes! 25 edicions de BioCultura a Madrid, 16 edicions a Barcelona. El 2010, BioCultura s'estrenarà a València (del 5 al 7 de març). Slow Food Internacional va celebrar els seus 20 anys el passat 20 de desembre, dia de la Terra Madre. Botigues Gratis Junts podem Neix l'Ecoseny Finances alternatives Títols participatius Qui controlarà les empreses transnacionals? Més informació a www.odg.cat; el llibre El negocio de la responsabilidad. Crítica de la Responsabilidad Social Corporativa de las empresas transnacionales; i Greenpeace acaba de publicar l'informe Los nuevos conquistadores. On és la guia de menjadors escolars ecològics? Irlanda, lliure de transgènics Més cervesa! ¿Coneixes cap iniciativa interesant per compartir? Envia-la a alvarop@pangea.org.

Que la nostra manera de funcionar causa perjudicis al medi en què vivim, i per tant al nostre benestar futur, és una evidència que avui no qüestiona ningú. Malgrat això, la inèrcia que ens fa seguir funcionant de la mateixa manera continua sent més forta que l'impuls per reorientar-nos cap a sistemes sostenibles. L'autor fa una reflexió sobre l'art de conciliar contradiccions entre els principis i les practiques quotidianes.

Obtenir un segell que certifiqui una producció com a ecològic costa temps i diners. Els sistemes de certificació participativa són una alternativa viable per als petits productors que, a més, augmenta i enforteix les seves xarxes socials. L'associació Lozère a França i la Xarxa Ecovida al Brasil són exemples d'això.