La llet: tipus de llet • Composició • La llet ecològica • Procés d'elaboració • Un aliment fonamental... durant poc temps • Els 'aliments funcionals' • A la granja de vaques • La genètica • El cicle de la llet • L'alimentació • Sobre les vaques boges • La salut • El benestar de les vaques • El mercat de la llet.
Les empreses lleteres: Medi ambient • Aspectes socials • Els falsos bio • Perfil dels fabricants de llet • L'agricultura biodinàmica • Els lobbies.

El model de gestió de l'aigua 'pel broc gros', a base de grans transvasaments i pantans, ja és història a molts països. Pedro Arrojo, professor del Departament d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de Zaragoza i president de la Fundación Nueva Cultura del Agua, ens ofereix una breu pinzellada sobre alguns dels factors que han portat a optar per models menys bastos.

Senzills sistemes casolans o petits invents tecnològics ens ajuden a estalviar aigua sense minvar la qualitat de vida.

Un sostre sota el qual viure és una de les necessitats bàsiques de les persones, i la compra d'un habitatge és segurament l'aventura financera més important en la vida d'una persona o família. Però el mercat immobiliari és el sector econòmic més especulatiu de l'economia. Les cooperatives i altres iniciatives d'autogestió permeten retallar preus en la construcció i adquisició d'habitatges, i donen poder als ciutadans.

Deia un veterà de les relacions públiques nord-americà que quan arribava al quiosc i veia els titulars de portada era capaç d'endevinar quin col·lega havia llançat o amassat una història específica. El poder i abast de la indústria de les relacions públiques és quelcom que creix imparablement i del qual sabem, i no per casualitat, molt poc.

Hi ha un munt d'arguments raonables per oposar-se a un Pla Hidrològic Nacional que ens causaria danys socials i ecològics irreversibles. Tanmateix, el Pla s'ha elaborat, el Congrés l'ha aprovat i es preveu que hi destinem tres bilions de pessetes. Hi ha d'haver sectors, doncs, que realment creuen que aportarà algun benefici.

Diuen que en alguns llocs falta aigua i en d'altres en sobra. El Pla Hidrològic Nacional proposa una sèrie de transvasaments i altres obres per 'equilibrar' aquestes diferències. Però en realitat el problema és que volem consumir cada cop més aigua, quan la quantitat que n'hi ha al planeta, evidentment, no pot pas créixer. Ja és hora que aprenguem a viure amb els recursos de què disposem, en lloc de pretendre que podem 'reclamar-ne' tants com vulguem.

Alguns governs i empreses encara somnien amb els suculents beneficis que els grans embassaments i altres megaprojectes els poden aportar. L'escriptora índia Arundhati Roy ha manifestat: 'Durant més de mig segle hem cregut que els grans pantans treurien la gent de l'Índia de la fam i la pobresa. El que ha ocorregut ha estat el contrari'. Milions de persones a la vall del riu Narmada lluiten perquè no continuï passant.