Allarguem la vida del menjar. Nocions bàsiques i trucs

per Isabel Atela

Ja fa uns quants anys que està creixent la consciència social sobre la problemàtica del malbaratament alimentari. Nosaltres l'explicàvem en aquest article, en què també donàvem receptes per aprofitar les sobres de menjar a casa.

Avui entrem en més detall en com evitar que el menjar es deteriori. Us donem unes quantes nocions bàsiques sobre per què es fa malbé, i algunes idees molt senzilles per evitar-ho.

QUÈ FA MALBÉ EL MENJAR?

Si els microbis (bacteris, fongs, etc.) que hi ha al menjar mateix, a l'aire o al medi, a les mans i als estris amb què manipulem el menjar, es troben en unes condicions (de temperatura, d'humitat, etc.) favorables a la seva activitat, proliferen i deterioren els aliments.

QUÈ EL CONSERVA?

El que fan tots els mètodes ancestrals i moderns de conservació dels aliments és modificar algun aspecte del medi en què es troben els aliments, per tal de fer la vida impossible als microbis:

• Escalfar (bullir, fregir, bany maria, pasteuritzar...), refredar (mantenir en fresc, congelar): els microbis necessiten estar en un cert interval de temperatura per tenir activitat. Per norma general, si la temperatura puja per sobre d'aquest interval es moren, mentre que si baixa per sota romanen inactius però vius.
• Assecar (figues, orellanes...), fumar (peix...), fer el buit: la humitat i l'aire són imprescindibles per a la major part de la vida microbiana.
• Sal (curar, salmorra), sucre (almívar, confitures, compotes...), oli (adobar), vinagre (escabetx): els microbis no poden viure en un medi massa salat, dolç o àcid.

Tinguem present que el menjar perd certa qualitat nutritiva en aplicar-li qualsevol tècnica de conservació.

ESTÀ EN BON ESTAT?

Examinem els aliments, incloent-hi els que han caducat fa poc, amb els cinc sentits, i en la majoria dels casos sabrem veure si un aliment ens pot fer mal. No mengem res sospitós d'estar en mal estat.

Hi ha casos que no podem detectar amb els sentits, per exemple:

• Si s'esquerda un ou, llencem-lo (a la closca hi ha bacteris perjudicials).
• A l'arròs i al pollastre hi pot haver espores de bacteris. Si el mantenim gaire estona calentet sense menjar-nos-el les espores poden germinar i esdevenir perilloses. És convenient menjar-nos-el o refredar-lo de seguida.
• Si un gelat està descongelat gaire estona podria proliferar la salmonel·la (sobretot si està fet amb ous naturals), per això si en sobra l'hauríem de guardar de seguida al congelador.

En general, el menjar cuinat aguanta bé dos o tres dies a la nevera.

MANS A L'OBRA: COM ALLARGUEM LA VIDA DEL MENJAR

Trucs genèrics

• Guardar qualsevol aliment, des d'un enciam a una garrafa d'oli, en un lloc fresc, sec i fosc. Segons on vivim, un rebost ben ubicat i condicionat pot fer la feina de la nevera una bona part de l'any.
• No posem a la nevera coses tèbies ni calentes.
• Per guardar sobres, escollir la mida de la capsa per tal que quedi com més plena millor (així no hi cabrà aire). Hi ha pots i capses amb un dispositiu mecànic per extreure'n l'aire un cop tancats. El recipient ha de ser sempre net, sense restes de menjar.
• Tapem de seguida les begudes que porten gas.
• A la nevera, evitem que un aliment pugui contaminar els altres (carn o peix que suquegi, terra dels enciams o els porros...).
• La congelació és una de les tècniques de conservació que més preserva la qualitat nutritiva, i permet conservar per un temps indefinit. Es pot congelar pràcticament tot: des del brou fins al julivert, des de cafè fins a llegums cuits. És molt còmode congelar en porcions que puguem descongelar individualment.
• El que conservem en un líquid, que quedi completament cobert (anxoves o tonyina en oli o escabetx, feta en salmorra, préssecs en almívar...).
• Tornem les coses a la nevera tan aviat com puguem per evitar que perdin el fred. Així podem allargar molt la vida de la llet o la mantega, per exemple.
• Evitem escalfar i refredar diverses vegades un aliment perquè donem oportunitats als bacteris per proliferar. Com hem dit abans, això és especialment arriscat en el cas de l'arròs i el pollastre. Reescalfem les sobres just abans de menjar-nos-les, i només la quantitat que en menjarem; la resta que es quedi a la nevera.
• Cuinem les sobres: croquetes, salses, carn picada, truites, amanides, purés, sopa de pa, brous...

Verdura, llegums, cereals

Un cop cuits es guardaran més temps si hi tirem un raig d'oli i ho remenem bé perquè quedi tot ben untat.

Si la verdura fresca se'ns està pansint i encara no ens l'hem de menjar, la podem bullir perquè duri un parell de dies més. Després d'aquests dos dies la podem sofregir i allargarà encara uns altres dos dies.

Si està humida no la guardem en bosses de plàstic.

Demanem a la botiga que no ens treguin les fulles de sobre (cols, enciam, bledes...) perquè ajudaran a conservar les interiors.

Si a l'estiu el rebost no és prou fresc, guardem la pasta a la nevera per evitar que s'hi facin insectes.

Carn

Perquè el brou no es faci malbé es pot anar bullint cada dos dies, o congelar-lo.

Guardem la carn crua d'alguna manera que li toqui una mica d'aire, així trigarà més a fer-se rància.

Fruita

Rentem només la quantitat que ens en menjarem. Si n'hem rentat de més, eixuguem-la bé abans de tornar-la a guardar.

Si se'ns ha fet massa madura en podem treure el tros dolent que hi hagi i fer sucs, batuts, melmelades...

Pastisseria

Del pa i els pastissos, fem-ne llesques o trossos abans de congelar-los, així els podrem anar agafant just la quantitat que en volem.

Les galetes també es poden congelar.

Lactis

Amb la llet que estigui a punt de fer-se malbé podem fer iogurt i durarà una setmaneta més.

NO COSTA GAIRE!

• Tots els trucs que hem descrit, llevat del de cuinar sobres de menjar, es poden aplicar sense cap coneixement ni destresa especial.
• Al principi t'has de recordar de fer-ho. Quan has adquirit el costum ja ho fas de nord.
• Segurament cal menys temps per guardar un aliment de manera que es conservi que per anar-ne a comprar més quantitat quan s'ha fet malbé. I seguríssim que val menys diners.

I HI GUANYEM...

• La satisfacció d'evitar llençar menjar.
• Podem anar a comprar menys sovint.
• Podem cuinar més quantitat de la que necessitem en un dia i així un altre dia ja tindrem el menjar preparat.
• Se'ns fa més còmode i factible menjar aliments frescos i cuinats a casa, i per tant ens serà menys atractiu recórrer al menjar precuinat, que és menys nutritiu i saludable i sol tenir un impacte ambiental molt més gran.