Avançament de continguts: consum conscient i de proximitat

Aquest article es un avançament de continguts del número 46 de la revista. En concret, és la introducció del Quadern central que hem dedicat a tot el fenomen dels circuits curts de comercialització d'aliments i la qüestió del consum de productes locals que moltes vegades porta associat. Esperem que el gaudiu:

La temàtica en què hem centrat aquest Quadern no és cap futilesa. No es tracta només de parlar de la simpatia que ens pot despertar "aquesta família de pagesos que sempre té una paradeta al mercat". Es tracta de conèixer un tipus de comercialització d’aliments que no només moviments socials "alternatius", sinó una part representativa de la pagesia, i també institucions polítiques de tots els nivells, consideren una alternativa prometedora; per una banda, per facilitar que els agricultors puguin viure de la seva feina, i per tant que el món rural es mantingui viu i el sector productiu agrari –fonament de tota l'alimentació– s'enforteixi, construint economies locals sòlides; i per una altra banda, per donar més pes a la localitat i a la sostenibilitat ambiental en tot el sistema de provisió d'aliments.

Es tracta dels circuits curts de comercialització: vendre directament, o amb l'ajut d'un intermediari, sobretot productes locals. És a dir, és un sistema d'abastiment d'aliments d'un abast més limitat que l'habitual, on hi ha una xarxa de distribució majorista. La fórmula s'està estenent, i ja ha arribat a oïdes de tots. Qui no ha vist en una botiga o en un espot publicitari reclams com productes de proximitat, sense intermediaris, Km 0, aliments de la terra...? La paraula proximitat és ben rebuda per si mateixa; ens evoca una companyia, un aixopluc, una pertinença... Els circuits curts ens proporcionen aquests i altres reconforts.

Als pagesos i ramaders, a les pageses i ramaderes, els reconfortarà viure de la seva feina sense l'ai al cor de fins a quant abaixarà "el mercat" el preu que em paguen, mentre el preu del gasoil va pujant, o de si l'any que ve es tallaran les subvencions europees al meu cultiu. El 2012 havien abandonat la feina un 16% dels agricultors que hi havia l'any 2000, i un 28% dels que quedaven estaven a l'atur (quan l'atur general era del 25%). La renda agrària real –és a dir el poder adquisitiu de la pagesia– estava un 20% per sota de la del 1990.1 El comissari europeu d'Agricultura deia, en una conferència de la UE sobre el tema: Sempre que parlo amb agricultors que tenen experiència en venda directa o en cadenes curtes de subministrament, em solen dir el mateix: aquesta activitat potser m'aporta una petita part dels meus ingressos, però tanmateix és una part vital per a la rendibilitat de la finca, i sovint per a la seva viabilitat.2 Una de les accions que preveu dur a terme la UE en el marc de la reforma de la Política Agrícola Comuna és potenciar el desenvolupament de la venda directa i promoure l'escurçament de distàncies, cosa que és beneficiosa per als ingressos dels pagesos i també interessa als consumidors.3

A molts ens reconfortarà comprar productes de la nostra terra i als nostres veïns, i sense témer pels residus de pesticides que hi quedin. I degustar tomàquets bons de debò. La pagesia que utilitzi la via de comercialització en circuits curts tindrà més llibertat per escollir quines varietats o races cultiva o cria –per exemple podrà introduir les més adaptades al seu entorn climàtic–, podrà aplicar mètodes de cultiu –ecològic, permacultura...– que no estiguin condicionats per volums o terminis estrictes de lliurament del producte...

A molts ens reconfortarà prendre opcions de consum que redueixin el transport, el menjar que es llença, els embalatges, els residus.

I, a més, establirem una relació directa entre productors i consumidors, creant vincles de confiança i construint comunitat.

Un dels principals sindicats agraris de l'Estat li dóna no poca importància: Per aconseguir un futur desenvolupament equilibrat i equitatiu serà imprescindible retornar al sector agrari el seu valor estratègic i demandar no només la seva sostenibilitat productiva i mediambiental, sinó també social. [...] Per assolir aquesta meta, serà fonamental que la normativa vigent promocioni i protegeixi la producció, transformació i comercialització a petita escala, fent rendible l'agricultura familiar. En particular s'han de potenciar nous vincles directes entre la producció i el consum, [...] que permetin la transformació local de la dinàmica actual.4

Una frase que resumeix la motivació general que hi ha al darrere dels circuits curts: [perseguir] processos i productes que parteixen de la necessitat de potenciar models productius i alimentaris alternatius que busquen un desenvolupament local sostenible, estan integrats al territori des del punt de vista ambiental, econòmic i social, i mantenen la diversitat biològica, cultural i alimentària encara que no siguin tradicionals.5 Té molt a veure amb el concepte de sobirania alimentària.

Ens animem a donar-li més volada?

[EL CONTINGUT COMPLET ESTARÀ DISPONIBLE NOMÉS PER A SUBSCRIPTORS]
--
Referències:

1. COAG - Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos: Anuario Agrario 2013.

2. D. Cioloș: discurso de apertura en la conferencia Agricultura local y cadenas cortas de suministro de alimentos en Bruselas, mayo 2012.

3. ec.europa.eu/agriculture/cap-post-2013/legal-proposals/index_en.htm.

4. COAG: Oportunidades de Cambio, tríptico divulgativo de ARCo – Agricultura de Responsabilidad Compartida.

5. R. Binimelis y C.-A. Descombes: Comercialització en circuits curts. Identificació i tipologia, Escola Agrària de Manresa y Verloc 2010.