Consum Col·laboratiu: compartir per viure millor

Últimament les iniciatives de Consum Col·laboratiu estan creixent molt, i també l'interès dels mitjans de comunicació. Aquesta setmana hem col·laborat amb La Vanguardia per donar a conèixer la idea.

Què és el consum col·laboratiu? És una nova reconceptualització de pràctiques que s'estan fent des de fa molt temps. Es basa en dues idees força: 

- En compartir recursos en comptes de posseir-los (desdibuixa la cultura de la propietat).
- En confiar i recolzar-se en els altres en comptes de competir i desconfiar.

i en tres tipus de plasmacions:

- Basat en producte: lloguer en lloc de compra. Exemples: Avancar, Bicing.
- Basat en mercat de redistribució: botigues gratis, mercats d'intercanvi, venda de segona mà. Exemple: Xaingra.
- Basat en no tangibles: intercanviar i compartir temps, serveis, espais de treball... Exemples: Bancs del temps, couchsurfing.

Des d'Opcions estem donant veu a iniciatives d'aquests tipus des de fa 10 anys, quan encara no s'havia encunyat aquest terme. Tenim articles sobre diverses iniciatives de consum col·laboratiu:

Xarxes d'intercanvi

Intercanvi de cases 

Intercanvi de feina per aprenentatge i allotjament

Freecycle (graticiclatge)

Bookcrossing

Circuits de segona mà

Com muntar una botiga gratis

Com muntar un hort col·lectiu

Al web www.consumcollaboratiu.org hi ha molta informació i recursos sobre consum col·laboratiu.

En aquest article que trobareu a continuació parlem d'una d'aquestes formes de consum: el préstec o lloguer d'objectes entre persones o col·lectius articulat per una pàgina web (trobareu l'article en pdf aquí):

Deixar-nos o llogar-nos coses amb l'ajut d'internet

Montse Peiron (publicat a Opcions n38: pdf de l'article)

UNA FORMA DE "CONSUM COL·LABORATIU"

Recórrer a objectes que ja existeixen per satisfer les necessitats o desitjos és una de les idees més potents del Consum Conscient i Transformador, i hem parlat de diverses maneres de fer-ho: graticiclar, compartir cotxe, xarxes i mercats d'intercanvi...

En general són formes de consum en les quals persones i/o col·lectius s'organitzen per compartir, deixar, intercanviar... béns o també serveis. Darrerament s'està usant el terme consum col·laboratiu per referir-se al conjunt d'aquestes formes de consum, que en molts casos funcionen amb l'ajut d'internet. Hi ha qui el veu com una manera "momentània" de consumir en temps de crisi, i qui el veu com una autèntica revolució que ens encamina cap a un nou model econòmic; per exemple la revista Time el cataloga com una de les 10 idees que canviaran el món. Més endavant parlarem del potencial econòmic i social del consum col·laboratiu; podeu trobar força material sobre això a partir de www.consumcollaboratiu.com, un web que inclou també un directori d'iniciatives actives a l'Estat.

En aquest article parlem d'una d'aquestes formes de consum: el préstec o lloguer d'objectes entre persones o col·lectius articulat per una pàgina web.

SERIA REALMENT ÚTIL?

A veure, imaginem objectes que necessitem puntualment i que algú que viu a prop nostre ens pugui deixar o llogar. Podrien ser una vaporeta, una guitarra, un calefactor, unes botes d'aigua, una serra elèctrica, un arnès, un portapernils, una polidora de parquet...

¿Tenim a casa alguna cosa que fem servir poc o mai però que pel que sigui la volem conservar, i que no ens faria res deixar-la a algú altre, a canvi d'uns diners o no? Una raqueta, una taula de surf, un joc, un projector de diapositives, una tenda... Ja en surten, de coses, ja!

I posats a fer, també podem aplicar la idea a coses que fins avui ha estat normal tenir a casa però que de fet usem poques vegades o poc sovint: trepant, DVDs de pel·lícules o sèries, consoles i videojocs, càmera de vídeo, bicis... fins i tot motos o cotxes! I es pot aplicar també a espais: un traster, un garatge, un tros de terra per cultivar, una habitació...

COM FUNCIONA

Es tracta d'una pàgina web en la qual els usuaris poden fer dos rols:

• Posar una oferta d'un objecte per deixar o llogar. Si s'ofereix en lloguer es pot posar un preu per dia, per mes, per cap de setmana, per hora...

• Demanar algun dels objectes que s'ofereixen, i posar peticions d'objectes (hi ha webs que això últim no ho inclouen).

Quan algú demana un objecte, la web posa en contacte les dues persones per correu electrònic perquè es posin d'acord per donar i retornar l'objecte (i acordin com tractar-lo, si cal). En el cas de lloguers, la web els pot proporcionar un model de contracte i un sistema de pagament segur. També pot oferir altres serveis, com ara enviar un recordatori pocs dies abans de la data en què s'ha de tornar un objecte.

La web mateixa pot generar ingressos, per exemple cobrant un percentatge de cada operació de lloguer, o posant anuncis d'empreses locals (de fet hi ha qui inverteix milions a muntar una web així, i sembla que li surt rendible).

QUÈ ES NECESSITA

Un espai en un servidor d'internet on allotjar la pàgina.

Construir el web. Comptant amb coneixements tècnics es podria fer en cosa d'un mes, i anar-la acabant de refinar a partir de l'ús (de fet sempre s'hi poden afegir complements o millores). El projecte finès Kassi té una web ja feta que es pot baixar gratuïtament de github.com/sizzlelab/kassi, i es pot adaptar als gustos o requeriments propis; en podeu veure un exemple a aalto.kassi.eu/en, en anglès. Per instal·lar-la cal tenir coneixements tècnics; el projecte Kassi hi pot ajudar (juho@kassi.eu), i també pot adaptar-la per un cert preu.

Un cert manteniment del web per atendre els comentaris dels usuaris, resoldre problemes tècnics que puguin sorgir... Si el nombre d'usuaris és moderat, posem uns quants centenars, ha de requerir poques hores a la setmana.

IMPORTANT DE TENIR EN COMPTE

• Que els préstecs o lloguers siguin locals, per tal que no necessitin un transport important i perquè així es poden fer coneixences entre veïns, cosa que enforteix la comunitat i fa descobrir interessos comuns. Per exemple, pot crear el web una associació de veïns, un ajuntament, un campus universitari...

• Fer una bona campanya de difusió del servei abans d'arrencar-lo i mentre no hagi pres volada, perquè tindrà sentit si realment és utilitzat.

• És recomanable classificar les ofertes i demandes per tipus de producte, i que les ofertes incloguin una foto de l'objecte.

• Tenir previst com es gestionaran els desperfectes que es puguin produir, i les pèrdues o robatoris. Ho hauran d'acordar les persones involucrades, és bo que ho deixin per escrit. Hi ha la possibilitat d'estipular una fiança.

• Incloure al web les condicions d'ús, per exemple que no es responsabilitza de les transaccions o que no admet ofertes de certs tipus d'objectes. També ha de dir la política que segueix per a la protecció de dades i, en cas que a través del web es facin accions comercials, certa informació legal.

WEBS QUE JA FUNCIONEN

A l'Estat hi ha tres webs que faciliten el lloguer entre persones o empreses. No són comunitàries sinó que admeten usuaris de tot l'Estat; inclouen un mecanisme perquè els usuaris valorin les persones amb qui han fet un tracte i l'objecte que s'han deixat o llogat.

• www.rentamus.es. Vol oferir-se també a altres països.

• www.loalkilo.com.

• www.meloprestas.es. Admet 0 com a preu del lloguer.

COSTA GAIRE?

• Usar el web ha de ser senzill, i dur a terme els préstecs o lloguers també.

• Acostumar-nos a deixar i obtenir objectes d'aquesta manera implica un canvi de xip.

• Cal que hi hagi confiança entre els participants; el temor de potencials desperfectes o pèrdues pot fer de barrera. La podem superar si ens coneixem personalment i quan l'experiència ens mostri que es produeixen pocs problemes.

QUÈ HI GUANYEM?

• Ens servim d'un objecte sense que calgui fabricar-lo i donem més usos als que ja tenim.

• Els conceptes comunitat i veïns prenen un valor més pràctic i humà, connectem amb la gent d’a prop nostre.

• Guanyem espai d'armari, de prestatgeria, de garatge, de traster...

• Estalviem diners com a prestataris o llogaters, en podem guanyar com a arrendadors.

• Ja exercim una forma de consum que pot ser un dels pilars d'un nou model econòmic sostenible.