Cotó transgènic: intolerable, però cert

Un dels aspectes que hem abordat des del CRIC en la segona part del nostre estudi sobre la roba, que acabem de publicar al número 40 d'Opcions, és el del cotó transgènic. Segons les dades oficials, actualment el 70% dels conreus mundials de cotó són transgènics.

Les repercussions del cotó transgènic sobre les vides de moltíssimes persones, especialment en països pobres, són devastadores i moralment intolerables. Per exemple, a l'Índia arriben fins a un ofec econòmic que moltes vegades aboca al suïcidi.

El sector de la biotecnologia en l'agricultura fa oïdes sordes a aquesta realitat, és més: se segueix vantant que el cotó transgènic és l'autèntica salvació per a milions de pagesos pobres. A més sosté, sense proves, que el cotó transgènic millora la productivitat i redueix l'ús de pesticides a la meitat, dues coses que en molts casos són falses.

Sembla mentida, però és veritat. Llegiu aquest post sencer per creure-ho... tot i que costa de creure.

La dada del 70% és de l'organisme encarregat de la promoció mundial dels cultius transgènics, l'ISAAA, que té poders de la biotecnologia com Monsanto o Bayer CropScience entre els seus finançadors. També l'ISAAA explica que els cultius transgènics són la tecnologia agrària que més ràpidament s'ha adoptat en la història de l'agricultura moderna (la superfície s'ha pràcticament doblat en 15 anys, des d'1'7 milions d'hectàrees el 1996 fins a 160 milions el 2011).¹ El principal motor de l'expansió ha estat la indústria agrobiotecnològica, usant els seus lligams amb els poders polítics.

Perquè es puguin entendre algunes parts del text, explicarem només una cosa tècnica sobre els cultius transgènics, i és que hi ha de dos tipus de cotó transgènic (i també de les altres plantes transgèniques): el de tipus Bt, que genera una toxina que mata l'oruga, una de les plagues més importants del cotó, i el resistent a l'herbicida RoundUp (patentat i venut per Monsanto, inventora i venedora també de la majoria de llavors transgèniques), que permet tirar aquest herbicida sense haver de limitar-ne la dosi per por d'afectar negativament la pròpia planta del cotó.

MÉS RENDIMENT?

No hi ha cap modificació genètica que faci el cotó (ni cap altra planta) més productiu, és més: les varietats que s'han modificat no són pas les més productives que hi ha.² Un increment en rendiment derivaria si de cas d'una menor pèrdua de collites gràcies a la menor presència d'orugues (sense caldre insecticida per atacar-les).

Hem trobat dades sobre rendiment en diversos sentits: amunt, avall, variants entre estudis i zones i en el temps..., i també moltes proclames no contrastades. Aquest agost, al web del Council for Biotechonology Information (un lobby protransgènic) hi deia que, segons els serveis estadístics del Departament d'Agricultura nord-americà, els rendiments del cotó s'han incrementat aproximadament un 12% des del 1996. Hem consultat aquests serveis, i diuen (ho podeu veure aquí) que l'increment en el rendiment del cotó nord-americà va baixar per sota de la tendència mitjana entre 1996 i 2003 (els primers 7 anys del cotó transgènic), després va pujar per sobre, i va tornar a la tendència històrica el 2008, on s'ha quedat fins al 2011.

L'ISAAA diu que el cotó transgènic ha incrementat substancialment el rendiment del cotó a l'Índia, sense donar cap xifra ni referència.¹ En una entrevista recent, K. R. Kranti, el director general de l'Institut Central de Recerca del Cotó de l'Índia (CICR, la institució encarregada de millorar els cultius de cotó al país i que ha contribuït a l'expansió del cotó transgènic), diu que, de fet, el cotó transgènic ha frenat l'increment en rendiment que s'havia aconseguit en l'etapa pre-transgènica, pel fet que les varietats transgèniques que s'han plantat a l'Índia són híbrides (per tal que els pagesos no poguessin usar les llavors per a la propera temporada, cosa que sí que podien fer amb les varietats de cotó tradicionals de l'Índia), i per tant no són adequades per a les condicions ambientals d'algunes regions. I, a més, el fet de ser híbrides ha fet doblar la quantitat de fertilitzant que s'ha d'usar. Kranti es basa en dades de l'ICAC (Comitè Consultiu Internacional del Cotó), la institució de referència mundial en el cultiu del cotó. Kranti també diu que hi va tornar a haver un salt en rendiment el 2011, quan ja més del 90% del cotó indi era transgènic; no dóna explicació per a aquest salt.³

MENYS PESTICIDES?

L'ISAAA diu que el cotó Bt ha permès reduir l'ús de pesticides fins a la meitat a tot el món, una xifra que es repeteix en diversos documents i webs del sector agrobiotec, sempre sense la font de les dades. També dóna aquesta xifra per al cas de l'Índia.¹ Però el CICR considera que part de la reducció és atribuïble al cotó transgènic, i part a una selecció d'insecticides més potents, que es va introduir la temporada 2000-2001, abans de l'arribada del cotó transgènic. També manifesta la seva preocupació perquè l'oruga pugui esdevenir resistent a la toxina que genera el cotó Bt.³

I és que la dinàmica dels ecosistemes agraris i tots els seus habitants és molt complexa. Un estudi fet per investigadors pro-transgènics a la Xina, que han observat conreus durant 15 anys, mostra que el fet de no tirar l'insecticida anti-oruga al cotó Bt fa augmentar la presència d'una altra cosa que aquest insecticida matava de rebot: les xinxes, fins al punt que esdevenen una plaga, tant al cotó Bt i com als conreus veïns. En conseqüència, ara cal tirar un anti-xinxes. Les xinxes abans no proliferaven a cap conreu justament perquè a la primavera es concentren als camps de cotó i, en tirar-hi l'anti-orugues, eren "caçades a la seva pròpia trampa".⁴

LLIBERTAT I SOLUCIÓ PER ALS AGRICULTORS PETITS I POBRES?

El sector agrobiotec també sosté que el cotó transgènic proporciona als agricultors un millor resultat econòmic. El 2004, un panell d'experts en la biotecnologia del cotó sostenia que La literatura publicada provinent de tots els països que cultiven cotó "biotec" revela importants beneficis socials, ambientals i econòmics. El cotó "biotec" [...] promitja guanys més elevats tant en els sistemes a gran escala com en els petits terratinents.⁵ De nou, cap indicació concreta sobre quina és aquesta "literatura de tots els països", ni cap xifra.

Dels 29 països on hi ha cultius transgènics (13 en el cas del cotó), 19 (un 65%) són països en desenvolupament, incloent-n'hi d'africans. Actualment l'àrea cultivada es reparteix a parts iguals entre Nord i Sud, i està creixent més ràpidament al Sud.

L'ISAAA proclama que milions d'agricultors han elegit prendre més de 100 milions de decisions independents per plantar [cultius transgènics] (el subratllat és nostre), i que més del 90% són petits pagesos amb pocs recursos. Això segons l'ISAAA demostra la confiança que es pot tenir en els transgènics, donat que els pagesos són els mestres de l'aversió al risc. També segons l'ISAAA, a l'Índia els principals beneficiaris [del cotó Bt i només el 2011] han estat 7 milions d'agricultors [...] petits i pobres en recursos i les seves famílies. Tot un èxit per a ella, que diu que El principal objectiu de l'ISAAA és alleujar la pobresa i la fam, que va calant i malmet les vides de 1.000 milions de persones que pateixen, una condició humanitària que és moralment inacceptable.¹ Per la seva banda, el sector cotoner nord-americà apunta que Potser no és sorprenent que siguin només països rics els que es poden permetre econòmicament [prohibir els transgènics], donat que ells actualment ja tenen els recursos per alimentar i vestir les seves poblacions, usant varietats de cotó més antigues i menys sostenibles.⁶

Vegem què hi ha de proclames i què hi ha de realitats a l'Índia, el segon productor mundial de cotó, i on es cultiva cotó transgènic -sobretot del tipus Bt- des del 2002.

Per la part de les proclames hi tenim l'ISAAA, que diu L'Índia ha millorat l'ingrés per als agricultors gràcies al cotó Bt en 9.400 milions de dòlars entre 2002 i 2010, i en 2.500 milions només el 2010. En aquest cas dóna la referència d'un estudi que, diu, està per publicar, i els autors del qual són, segons GMWatch, tot un clàssic en manipulació de dades sobre transgènics.⁷

Pel que fa a les realitats, en podem conèixer forces, i ben contrastades, a l'informe GMO Myths and Truths.⁸ Aquest informe, juntament amb les fonts d'informació que ha consultat, explica, entre moltes altres coses, que els pagesos indis que cultiven cotó Bt s'han de gastar entre 3.000 i 4.000 rúpies per hectàrea cultivada per comprar les llavors, a més de més fertilitzants i pesticides que si cultivessin el cotó tradicional de l'Índia. Aquesta última opció els costaria unes 1.800 rúpies/hectàrea, més o menys la meitat. A més, el cotó Bt necessita molta aigua en fases determinades del creixement, i el 60% dels agricultors indis (és a dir uns 55 milions de persones) són petits i no disposen d'un sistema d'irrigació. Per comprar els insums han de demanar un crèdit, que no podran retornar si la collita no és bona; per exemple, si els monsons no han arribat en el moment oportú. La banca oficial no els dóna un segon crèdit si no han tornat el primer, de manera que per a la propera temporada hauran de demanar diners a prestamistes privats, que són usurers i estableixen interessos altíssims. Així, els agricultors es fiquen en una espiral de deute que els asfixia de tal manera que molts s'acaben suïcidant.

El 2010 es van suïcidar 15.964 pagesos a l'Índia, gairebé un cada mitja hora.⁹ El sector agrobiotec refusa les acusacions que lliguen els suïcidis amb el cotó Bt, argüint que l'onada de suïcidis agrícoles va començar el 1997, quan a l'Índia encara no hi havia cotó transgènic -però sí que hi havia cotó híbrid, també menys productiu i més car de cultivar que el tradicional, i que també havia estat introduït per la indústria agrària mundial. Però, ara que el 90% del cotó del país és transgènic, l'onada segueix. Certament hi ha molts factors que tenen a veure amb els suïcidis: els conceptes de compromís social i de dignitat a la cultura índia (moltes de les persones que se suïciden són pares que no poden pagar la dot de matrimoni per a les seves filles), les dinàmiques dels sistemes financer i usurer... Però cultivar un cotó les llavors del qual són molt més cares que les del cotó tradicional (que són gratuïtes), i que té un resultat agronòmic pitjor -o com a mínim incert- si no es pot regar, és un altre factor, i decisiu. El govern indi va declarar aquest gener passat que Els cultivadors de cotó estan en una crisi profunda des que es van passar al cotó Bt. L'increment en suïcidis el 2011 ha estat particularment sever entre els cultivadors de cotó.⁸

EL PODER I LA MORAL

Tot plegat sembla mentida. Però és veritat. La qüestió entra en el terreny de la moralitat.

Certament, que a aquestes alçades hi segueixi havent tanta pobresa al món és immoral, com ho és que ho digui qui tan immoralment manipula la realitat en benefici propi (únicament propi, gosem dir), i qui en benefici propi ja ha transformat l'agricultura mundial, quan les perspectives de l'efecte de l'agrobiotecnologia sobre la producció agrària (que inclou l'alimentària) i sobre el funcionament dels ecosistemes són, com a mínim, incertes.

Per cert, només el 2011 el sector agrobiotec va ingressar 13.200 milions de dòlars en vendes de llavors transgèniques.¹

El poder del món biotecnològic no és absolutament totpoderós ni etern, tanmateix. La Xina i el Paquistan no han acceptat que els seus agricultors haguessin de pagar cada temporada les llavors de cotó, i la Xina ha desenvolupat les seves pròpies varietats transgèniques; actualment Monsanto no és al Paquistan, i a la Xina hi té una presència testimonial.³ A principis d'aquest any Monsanto va retirar el blat de moro transgènic de França, i Basf ha marxat de tota Europa perquè, segons un dels seus directius, empresarialment no té sentit seguir intentant operar en un mercat que no vol el que tens per vendre.⁷

El CICR (la institució de l'Índia encarregada de millorar els cultius de cotó al país, com dèiem abans), que ha impulsat des del principi el cotó transgènic, ara ha posat en marxa un projecte per recuperar les varietats de cotó tradicionals de l'Índia: aquelles que, com vèiem, costen la meitat de diners als pagesos. Se n'espera un rendiment molt superior al del cotó Bt. El director del CICR ha dit: Sentia que ja no podíem esperar més, perquè la situació a Vidarbha és crítica; Vidarbha és la regió de l'Índia en què hi ha més suïcidis.

VEURE-HO PER CREURE-HO

El documental Bitter Seeds (Llavors Amargues), llençat aquest any 2012, retrata aquesta crítica situació, i ens permet veure els fets filmats en directe. Podem conèixer més sobre el cultiu de cotó transgènic a l'Índia i sobre el making of del documental al web de la seva productora, Teddy Bear Films. Bitter Seeds és la tercera part de la trilogia Globalization, del director Micha X. Peled, que també inclou els documentals Store Wars: When Wal-Mart comes to town i China Blue. 

China Blue és una  filmació en directe de la vida de noies que treballen en una planta de confecció xinesa, potser cosint els texans que portem ara mateix, que potser són de cotó transgènic. A Catalunya vam conèixer aquest documental el 2006, de la mà de la Campanya Roba Neta. A partir de l'octubre es podrà comprar en suport DVD a les llibreries Laie i a www.laie.es. Estarà distribuït per Parallel 40, una productora que està sobretot especialitzada en documentals.

1. International Service for the Acquisition of Agri-biotech Applications (ISAAA): Global status of commercialized biotech/GM crops: 2011.

2. Dept. d'Agricultura dels EUA: Adoption of bioengineered crops, maig 2002.

3. S. Menon: Indiscriminate use of any technology becomes counter-productive: K R Kranti. Diari Business Standard (Índia), 13 de juliol del 2012.

4. Yanhui Lu i altres: Mirid bug outbreaks in multiple crops correlated with wide-scale adoption of Bt cotton in China, revista Science vol. 328, maig 2010.

5. International Cotton Advisory Committee (ICAC): Executive Summary of the report of the Second expert panel on biotechnology of cotton, novembre 2004.

6. Cotton Incorporated: Biotechnology & Sustainability, text al seu web.

7. GMWatch és una organització independent que pretén fer un contrapès a l'enorme poder polític i a la propaganda de la indústria biotecnològica. www.gmwatch.org.

8. M. Antoniou i altres: GMO myths and truths, Earth Open Source juny 2012; també hem consultat directament diverses de les fonts que cita aquest informe.

9. Ministeri de l'Interior de l'Índia: Accidental deaths and suicides in India 2010.