Skip to main content

System Messages

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

De prendre el carrer a construir la Plaça

Aquestes setmanes un tsunami està travessant la cultura política del país. On desembocarà és ara com ara una incògnita, però el que ja és segur és que per a molts això ha remogut com a mínim els imaginaris col·lectius i personals; i els efectes indirectes d’això, afortunadament, no són predictibles. Des del CRIC hem volgut compartir la reflexió personal d'un dels membres de l'equip com vehicle per a pensar la Plaça.

Aquest dissabte, 28 de juny, juntament amb altres persones companyes de viatge del consum conscient com en Toni Lodeiro (autor de Consumir menos, Vivir mejor) hem quedat per a crear un espai de reflexió, compartir....sobre consum conscient. La idea és estar entre les 11 i les 19h en algun lloc de la Plaça Catalunya. Quan sapiguem horari i lloc us informarem.

De prendre el carrer a construir la  Plaça, per Álvaro Porro

"Sortir i entrar de la Plaça ja sigui de la del Sol, la de Catalunya o qualsevol dels centenars de places transformades aquests dies és molt més que creuar una vorera. He arribat a casa i encara no he sortit de la Plaça. Porto 4 hores caminant per les paradetes de les comissions, a les perifèries de les assemblees i ho estic veient des de fora, no acabo d'entrar en la Plaça.

De vegades mires als que estan inconfundiblement dins amb una certa enveja, però quan estàs dins gairebé tots et sembla que estan com tu: a dins. Potser això defineix una de les claus d'aquest estat, el d'estar a la Plaça, com una tendència a incloure. Potser és el més revolucionari de tot.
..



Ningú sap exactament com ha sorgit tot plegat, més enllà que no és cap casualitat i que el tret de sortida el va donar la manifestació del 15M , una manifestació especial no només per nombrosa i lo innovador de la seva convocatòria sinó per l'energia que es respirava. A partir d'aquí la metxa es va encendre. I encara menys se saps cap a on anirà. A les assemblees sents de tot; de vegades inútils i de vegades belles, de vegades esgotadores i de vegades empoderants... però tant sols arribo a entendre un 10% del fenomen i del seu potencial. M'inquieto, m'il·lusiono, m'esgoto, m'entusiasmo... i tot en tan poc temps i amb tanta intensitat.

El consum sembla sortir recurrentment. Discursos incendiàriament naïves de protoconsum responsable (boicots a les empreses) micròfon en mà barrejat amb petits i contundents detalls silenciosos: des de que a la precària cuina va haver des del principi separació d'escombraries, fins a tremenda reutilització de materials en tota la infraestructura, per no dir de les innombrables bicis de la seva perifèria. A poc a poc van arribant discursos i elements més sofisticats: una cuina solar, un hort ecològic... Des de la comissió cuina avisen que no es tornaran a donar plats de plàstic, cal portar-se taper i cobert. La comissió de medi ambient sembla estar funcionant a ple pulmó tant en continguts com en pràctiques. 

L’ambient es remou: sembla que el cap del clan de venedors ambulants de cervesa els està instigant per a què treballin més. Alguns “revolucionats” salten, no volen explotació a la Plaça, però ningú entén l’Urdu. Deu ser això? Si la Plaça és una olla de l'imaginari de canvi (no se si més cultural que polític, quina és la frontera?) amb els seus riscos, les seves incerteses, les seves demagògies, les seves innocències, les seves ambigüitats... el consum conscient és com el comí en pols del potatge: pesa poc però ho impregna, li dóna un regustet (i minimitza els gasos).
Per descomptat que no tot el que apareix/trobes a la Plaça em sembla una alternativa desitjable i menys encara palpable o factible. Com amb el consum conscient molts són complexos equilibris entre visió individual i la organització col·lectiva, entre canvis a curt i llarg termini, entre realisme i idealisme, entre buscar diversitat i focalitzar, entre arribar a més gent i avançar. Però quina alternativa hi ha que no passi per la Plaça (el que aquesta evoca, suggereix)....? Amb tots els seus peròs, quina alternativa hi ha que (entre altres llocs) no passi també pel consum? El que em sembla, el que sento, és que el consum conscient està passant per la Plaça. Unes vegades està dins i altres fora, però passa, que no és poc.
"

Álvaro Porro

Algunes webs relacionades:
http://www.tomalaplaza.net
http://acampadabcn.wordpress.com/
http://valencia.tomalaplaza.net/
http://bilbao.tomalaplaza.net/
http://sevilla.tomalaplaza.net/
http://democraciarealya.es

Comparteix-ho i participa a la conversa:

Comentaris

Bones conusmidores

Bones conusmidores conscients!

Des de l'hort dir-vos que moltes gràcies per aquestes reflexions i difusions, nosaltres estem també reflexionant i accionant... de vegades és complicat combinar les dues coses, però és necesari!

De moment, dir-vos que penjarem alguns documents vostres al nostre blog, com el preciós calendari d'aliments de temporada, o un article de l'alvaro que posava sobre la taula els ingredients necessaris per fer un hort comunitari!

Una abraçada hortícola

ens veiem al parlament!

el hort de plaza catalunya ja

el hort de plaza catalunya ja te bloc

http://hortdignebcn.wordpress.com/

¿QUE CARAJO HACE UN HUERTO EN

¿QUE CARAJO HACE UN HUERTO EN PLAZA CATALUNYA? ¿Y que tendrá que ver con lograr una democracia real?Me gusta que un huerto corone allí en la plaza sus hermosas abstracciones asamblearias. Y no solamente, también me gustan las placas solares, la atención médica, los talleres de danza, el espacio de niños, la casa de bioconstrucción, las fotos en copyleft, la cocina vegetariana. Me gusta, en fin, que la gente intente vivir la plaza des de la organización, la creatividad, la limpieza y una mínima comodidad. Y me gusta porque me parece coherente que un movimiento que rechaza con tanto enfásis la representación de la clase política apueste por la auto-representación, es decir, por ser capaces de autogestionar algo de todo aquello que exigimos.No creo que estas deban ser las tareas principales de la acampada, y mucho menos la quiero convertida en una micro-sociedad aislada, pero si me emociono sintiendo la plaza como una ventana de aire fresco en medio del asfalto, un espacio coherente des del que intentamos reducir la distancia entre nuestras ideas y nuestros actos. Así como todos estamos de acuerdo en que sin cambios personales no se puede cambiar el mundo, es probable que también nos pongamos de acuerdo en que no podemos pretender que nos lo hagan todo los mismos políticos a los que denunciamos.Además, mostrar a curiosos, simpatizantes o turistas que hay otras formas de vivir y que son posibles ahora y aquí, me parece mas inspirador que mil textos o proclamas de cualquier tendencia. El huerto, por ejemplo, es un símbolo de una agricultura ecológica, local, de temporada y en manos de los productores. También es un gesto que abre otra ciudad, una ciudad con mas huertos y menos bancos, con mas tiendas y menos supermercados, con mas espacios comunes y menos especulación privatizante. Se puede debatir sobre todos estos puntos. Se puede estar mas o menos a favor de los transgénicos. Se le pueden ver mas ventajas o mas inconvenientes a los grandes centros comerciales y su control sobre la distribución alimentaria. Pero en cualquier caso, el huerto es una invitación simbólica a estos debates y a buscar la información que nos permita tenerlos des del conocimiento y no des de lo que hayamos leído en el titular de un periódico.¿Que tienen que ver los tomates con la reforma de la ley electoral? Pues en mi opinión, igual que no puede existir democracia real si el control de la economía está en manos de la banca, tampoco puede existir democracia real si el control de nuestros alimentos está en manos de las multinacionales. No hace falta ser de izquierdas para apreciar que el poder reconcentrado es un peligro para la democracia.Tal vez nuestra sociedad ha virado hacía el individualismo competitivo no solamente por la abundancia de bienes de consumo y la fragmentación del mundo laboral, sino también por una inteligente labor de manipulación mediática que lleva varias décadas ganando nuestros corazones y nuestras mentes. Des de allí no podremos cruzar los límites ni asumir los conflictos que conlleva cualquier cambio social, por limitado que este sea. Mirad sino lo que han tenido que luchar los autobuseros de Barcelona para lograr... dos simples días de descanso semanal! No, la revuelta no puede ser cívica, hay que asumir el conflicto, y nada de esto es incompatible con buscar amplios consensos, con disfrutar la diversidad y con escuchar a los que no piensan igual que nosotras.Tal vez, lo que nos está diciendo este huerto es que una democracia real, factible, operativa... es inseparable de una mayor justicia social y ambiental.

Després de la intervenció

Després de la intervenció dels mossos d'esquadra i els equips de neteja, les activitats queden aplaçades fins que torni la normalitat a la Plaça.

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.