Del congrés a la manifestació, passant pel dia a dia

És divendres al matí i el grup de treball en el que participem comença fort: l'Esther Vivas parla de les injustícies de model agroalimentari imperant, de la capacitat que tenen unes poques empreses i nuclis de poder per definir les polítiques agroalimentàries, les dinàmiques econòmiques i els hàbits de consum alimentaris que ens rodejen, però també de quines vies trobem per fer-hi front. Enmig d'una discussió acalorada sobre qui són els “bons” i els “dolents” i quins espais de poder tenim a l'abast, el consum hi apareix com una peça clau, tant per les seves potencialitats, com per les seves limitacions. Es parla del poder del consumidor individual per generar canvis; també es fa esment de l'efervescència que estant tenint els grups i cooperatives de consum agroecològic; es parla de la necessitat de fer pressió política i sortir a protestar al carrer... en definitiva es dibuixa un bonic mapa d'eines i vies a través de les quals podem anar empenyent per tal de que el model agroalimentari que ens rodeja estigui cada vegada més a prop d'allò que volem. 

Com a CRIC hi intervenim i expliquem que els canvis en els estils de vida són una peça clau, que reinventar la nostra cultura i hàbits alimentaris a nivell individual és indispensable per a que les coses canviïn, però que, per evitar postures ingenues, hem de ser conscients de que és un canvi necessari però no suficient.

És una reflexió que no és nova, però que en el moment d'agitació política actual és important que estigui present: al consum conscient i transformador se li han de sumar congressos com en el que hem participat, en el que ens sotmetem a una reflexió col·lectiva per intercanviar eines i coneixements que cadascú s'emportarà als seus respectius àmbits de treball i activisme per seguir avançant. Se li ha de sumar també, com ens hi vam sumar bona part dels participants del congrés, manifestacions com la del dissabte passat, en la que un bloc de gent vinculats per la lluita agroecològica i per la sobirania alimentària plantava un hort sota l'Arc de Triomf de Barcelona per tal de donar un toc d'atenció a la classe política sobre la necessitat imperant d'empendre canvis profunds en la manera en què funcionem com a societats. Des de les verdures que comprem a la parada de pagesos al mercat fins a les manifestacions multitudinàries, la qüestió és anar empenyent per tots els costats.