El paper de les iniciatives comunitàries en la transformació social

Hem començat a col•laborar en un blog col·lectiu dedicat a l’Economia Solidària al diari Diagonal. Ens estrenem aquesta setmana amb un post on reflexionem sobre el paper que poden jugar les iniciatives comunitàries per la transformació social a l’hora d’afrontar la crisi eco-social.La reflexió sorgeix d’una xerrada que vam donar a l’aniversari de la cooperativa Altekio fa un mes.

Des de fa uns anys aquest tipus d’iniciatives col·lectives proliferen, ens referim als grups i cooperatives de consum ecològic, bancs del temps, xarxes d’intercanvi, grups de criança, finances alternatives, graticiclatge, horts comunitaris, cooperatives d’energia... experiències totes elles caracteritzades per una conceptualització molt en voga: el consum col·laboratiu “link” o “ing”; carsharing, bookcrossing, cohousing, coachsurfing, crowdfunding, woofing, social-car (encara que aquest terme agrupa no només articulacions col•lectives sinó també noves formes empresarials o mixtes basades en compartir recursos en lloc de posseir-los). Des del CRIC les hem conceptualitzat sota l’etiqueta d’Iniciatives Comunitàries en Sostenibilitat i els hi dediquem un capítol a la nostra investigació "Consumo y Cambio Global" (el 6.4, pàgina 124) perquè creiem que són un fenomen importantíssim per la transformació eco-social.

Si vols conèixer les nostres reflexions sobre on es troba i sobretot quin paper poden jugar aquestes iniciatives a la foto gran del procés social i polític visita el nostre post a Diagonal. Fins i tot ens hem inventat un concepte cool: politiquing.

Si vols aprofundir sobre l’empoderament que generen aquestes iniciatives segueix llegint.

Impulsant el valor de la comunitat. Les Innovacions Comunitàries en Sostenibilitat

Autor: Ruben Suriñach Padilla (publicat a Opcions n 39)

Quan els individus treballem junts, les normes socials són importants, poderoses, i el grup social ens proporciona la base, el lloc on és possible definir i renegociar els hàbits i les normes que tenies abans. [..] Per tal de canviar la conducta necessites un lloc en el que puguis desmantellar i canviar els antics comportaments i renegociar-ne uns de nous. [..] Les estratègies basades en la comunitat fan exactament això: proporcionen el lloc on pots renegociar normes.

Aquesta és la resposta que ens va donar en Tim Jackson  quan li vam preguntar quin pensava que era el rol que podien complir les estratègies basades en la comunitat a l'hora de generar canvis en el consum i els estils de vida. Veiem doncs que entre les estructures institucionals i els individus hi trobem un estadi intermedi: la comunitat. Però, a què ens referim, quan parlem d'iniciatives comunitàries? Què en sabem, a l'Estat?

Unes característiques definitòries de les iniciatives per la sostenibilita t basades en la comunitat serien aquestes:

• Un primer tret seria que són iniciatives que pretenen construir estructures organitzatives i econòmiques en l’àmbit local per satisfer necessitats de consum de manera sostenible i justa.

• Un segon element diferencial seria que són iniciatives d'àmbit local, és a dir, que les activitats transcorren a nivell de barri o de poble.

Aquest marc encabeix una gran diversitat d'experiències concretes en l'àmbit comunitari, de textures i colors de tota mena, combinant el teixit associatiu, els diferents ens públics municipals, les petites empreses i comerços locals, les diferents cultures organitzatives i relacionals locals.... Tècnics municipals impulsant un banc del temps al poble, empreses d’electrodomèstics participant en un programa municipal d’estalvi energètic, joves activistes impulsant mercats d’intercanvi amb dinars populars, veïns gestionant horts comunitaris cedits per l’ajuntament, grups de consum agroecològic sorgits d’una ONG de cooperació, un portal web que facilita el contacte entre veïns per compartir cotxe... i un llarg etcètera.

LA COMUNITAT: D'OBJECTE A SUBJECTE

Tal com podem veure a la llista anterior, les experiències comunitàries poden estar impulsades per diferents grups de persones, per diferents subjectes. Grosso modo en trobem tres tipus: l'administració pública, l'empresa privada i la societat civil. Les fronteres entre uns i altres subjectes moltes vegades són difuses; per exemple, un hort comunitari pot ser cedit i gestionat administrativament per l'ajuntament però impulsat i liderat per la societat civil. Entenem que qui impulsa i té el lideratge d'una experiència n'és el principal protagonista.

En aquest article volem parlar de les iniciatives que tenen la societat civil com a protagonista, és a dir, d’aquelles en les quals és la comunitat en si qui impulsa i lidera la construcció i desenvolupament de l'experiència.

Hem trobat força gent que parla d'aquestes experiències des d'una perspectiva teòrica, i hi ha un bon ball de noms (depenent de la disciplina acadèmica des de la que es mirin): geografies autònomes,  experiències post-capitalistes,  nowtopias,  estratègies intersticials de transformació social emancipatòria... Cada nom està associat amb una definició. El nom que nosaltres pensem que encaixa més amb les iniciatives impulsades i liderades per la societat civil és el d’Innovacions Comunitàries en Sostenibilitat (ICOS).

Dues de les principals característiques de les ICOS són que, per un costat, es basen en gran part en el treball voluntari dels participants i, per l'altre, funcionen mitjançant l'autoorganització participativa de la comunitat (per exemple, mitjançant assamblees). Així, tots els grups de consum agroecològic, horts col·lectius, xarxes d'intercanvi (incloent bancs del temps i monedes socials), mercats d'intercanvi, grups de criança compartida, iniciatives de compostatge comunitari... que tinguin aquestes característiques (treball voluntari i auto-organització) entrarien en el camp de les ICOS.

Innoven o reinventen la sopa d'all?

De les ICOS en diem innovacions per què, encara que puguin prendre formes antigues, són espais d'experimentació constant que responen i s’adapten a la realitat canviant.

Igual que d’altres tecnologies socials (sistemes d'organització posats al servei de la comunitat per satisfer necessitats socials diverses: el consum, la inclusió, la participació...), les ICOS s'adapten a les necessitats canviants de la comunitat d’una manera particularment idònia. Per un costat, perquè “són” la comunitat (és la comunitat qui actua per satisfer les seves pròpies necessitats), i per l'altre perquè la “pèrdua” en cas de que no funcionin és molt baixa –podríem dir que són experimentacions de baix risc–: com que es basen en feina voluntària, si una iniciativa no funciona no s'hi perden diners, i com que no tenen objectius electorals la pèrdua de reputació no és tan important com per a un ajuntament. En canvi, les iniciatives que impulsen ajuntaments o empreses privades poden no respondre ben bé a les necessitats socials, ja sigui per falta de proximitat o perquè els objectius es poden allunyar de les necessitats socials reals (per electoralisme en un cas, per afany de lucre en l’altre).

De fet, moltes vegades les ICOS serveixen com a “camps de proves” dels quals beuen tant el sector privat com l'administració pública per veure en què pot ser interessant invertir i en què no. Són espais d'innovació que comencen sent marginals però que, si funcionen, poden expandir-se i sortir de la marginalitat. En els grups i cooperatives de consum s'observa una mica aquesta tendència: en els últims deu anys han tingut un creixement molt gran i tant l'administració pública com la iniciativa privada les veuen cada vegada amb més bons ulls.

Els valors de les ICOS

Des d'un punt de vista “estratègic”, les ICOS tenen tres característiques interessants de cara a avançar cap al canvi social:

• Generen espais de trobada on els nostres hàbits i valors pro-sostenibilitat poden acomodar-se i desenvolupar-se més fàcilment que en altres espais.

• Com hem vist, són espais d'assaig i experimentació en sistemes de provisió o de satisfacció de necessitats alternatius que poden evolucionar i esdevenir fórmules consolidades, social i econòmicament viables.

• Són espais en els que s'enforteix el teixit social local i faciliten l'empoderament social.

En el que resta d'article ens centrarem en aquest tercer valor, l'empoderament social.

EL PODER DE LA COMUNITAT

[..] No és només la quantitat que es consumeix, sinó el nombre de gent que està conectada en xarxa. Això ja crea una força política, i, per mi, és el tipus de força política que interessa. Generar base social, local, amb connexions locals, per mi és com el model perfecte. Aquesta és la resposta d’en Gilad, del grup de consum l'Aixada del barri de Gràcia de Barcelona, a la pregunta de quin creu que és el vincle entre el seu grup de consum i la incidència política.

És a dir: més enllà del consum de productes agroecològics i de proximitat, que ja és un acte transformador per si mateix, el propi funcionament dels grups de consum, i també d'altres ICOS, basat en el treball voluntari dels socis, en l’autoorganització participativa... aporta un valor afegit a l'hora de generar canvis en la comunitat que altres experiències sense lideratge comunitari no aporten. En Dídac, un dels impulsors de la moneda social Ecoseny, desglossa aquesta idea: Penso que l'aportació més important consisteix precisament en els valors inmaterials: cooperació, coneixement de nova gent, participació d'una xarxa d'amics, desenvolupament d'habilitats i coneixements, [..] participació en la millora social i ambiental, etc. Estem parlant de la cultura de la cooperació, de la participació, de les xarxes de confiança i del coneixement mutu.

L’altra gran virtut de l’enfortiment del teixit comunitari a través de les ICOS és que generen caldos de cultiu que poden permetre, potencialment, generar massa crítica per incidir sobre les estructures que configuren i limiten el comportament individual, en paraules de Tim Jackson a l'entrevista que li vam fer.¹ En Damià, del grup de consum La Candela de Sabadell, ens diu: El tema de l’hort va començar així també [a través del grup de consum], un diu "això dels horts està guai" o "he fet un curs i estaria bé muntar un hort". [..] És un hort ocupat, en sòl públic i ara s’ha signat un conveni amb l’ajuntament.

Activisme sí, activisme no... Activisme suau

Llavors, veiem que les ICOS aporten arguments de transformació social importants: la cultura de la cooperació i la capacitat d'incidir sobre les estructures. Quina relació tenen aquestes experiències amb espais més pròpiament dedicats a la militància política, com organitzacions ecologistes, associacions de veïns, sindicats, grups antiglobalització o partits polítics?

La resposta no és única: hi ha iniciatives que no tenen com a objectiu ser un grup activista o militant en el sentit clàssic, perquè consideren que amb la pròpia activitat d'organitzar-se i construir estructures ja s’està incidint socialment. N’hi ha d’altres que aspiren, com a grup, a mobilitzar-se i trascendir el propi funcionament –una altra cosa és que ho aconsegueixin; la manca de temps i la “sobrecàrrega activista” són obstacles recurrents.

En qualsevol cas, la majoria de grups de consum, mercats i xarxes d’intercanvi i horts col·lectius que hem entrevistat diuen que fan circular informació de campanyes, manifestacions i altres mobilitzacions polítiques, ja sigui a l’espai físic compartit o a través del correu electrònic. En Sergi dels horts col·lectius de Can Sanglas, a Manlleu, ens ho il·lustra: [A la participació a l’hort] pots enllaçar-hi discursos transformadors contra el model de distribució i fins i tot contra el canvi climàtic! I, com diu en Pere de la cooperativa La Cortera de Santa Maria de Palautordera: Hi ha gent que a través de la coope adquireix consciència, no diré que es tornen activistes de primer línia, però sí que si més no comencen a mirar al voltant i diuen “ostres!”. O l’Oriol, del grup de consum l’Almàixera de Manresa: [A través del grup de consum] hem fet moltes coses, tallers de cuina, espectacles... que no és pròpiament política però és fer xarxa social. Llavors hem fet coses més polítiques com xerrades sobre transgènics, objecció fiscal... hem fet la campanya de Nadal, que té un component polític important. Els mercats d’intercanvi no són estrictament de demanda política però si que són demostrar un model diferent...

Per tant, hi ha una adquisició de valors i una conscienciació dels participants. A través d'entrar en contacte amb la informació, la gent pot mobilitzar-se en el sentit clàssic o no.

El que veiem és que moltes de les ICOS es troben en una ambivalència que les situa a mig camí entre un espai per satisfer necessitats de consum i un espai de militància, com ens comenta l'Oriol: No és només un espai de militància precisament, que els espais estrictament de militància és més difícil que atreguin altra gent; [..] aquí per un ganxo de salut pot entrar-hi gent de fora del "mundillo" i és una porta d’accés, un multiplicador. [..] Hi ha gent que entra perquè un enciam és més barat i acaba muntant un mercat d’intercanvi per Nadal.

Per tant, aquest caràcter d’espai de consum a mig camí de la militància política pot permetre que gent que no està gaire conscienciada ni mobilitzada per determinades problemàtiques socials entri en contacte amb un món d’informació que d’una altra manera potser no coneixeria (o coneixeria més tard), i, com diu la Laia, això facilita la mobilització: Jo des que estic a la cooperativa sí que rebo molta més informació de xarxa, d’activitats i convocatòries. Sí, facilita la mobilització. El fet que l'objectiu principal de les ICOS no sigui la militància política, sinó proveïr-se de béns i serveis, les converteix en portes d’entrada “suaus” a aquest món de mobilitzacions en el sentit clàssic.

PER ACABAR

Hem vist doncs que hi ha moltes i molt diverses iniciatives que es poden desenvolupar en l’àmbit comunitari. En aquest article hem fet un primer tast de les que es basen en el lideratge comunitari: les Innovacions Comunitàries en Sostenibilitat. Diem un primer tast perquè hem analitzat només un dels tres valors estratègics de canvi que tenen: el paper que fan en l’empoderament de la comunitat, en la generació de massa crítica aglutinada al voltant d’uns valors i unes pràctiques transformadores que poden esdevenir una autèntica innovació econòmica i comportar una certa distribució dels centres de poder, aproximant-ne una part a les necessitats socials. Les ICOS recullen des de baix, de manera oberta, atractiva i participativa, persones que se sumen a l'experimentació, des de la pràctica, de noves fórmules de consum, i aquests experiments incideixen en les estructures existents que han mantingut "inactiva" aquesta esfera comunitària des de dalt.

RECURSOS PER PASSAR A L'ACCIÓ

A través d'internet podem trobar moltes ICOS ja en funcionament, que ens poden assessorar si tenim ganes de muntar-ne alguna.

Horts urbans

A la secció Eines del número 35 tractàvem el tema de com muntar uns horts urbans i fèiem un compendi d’aquest tipus d’iniciatives. Altres recursos:

• A Barcelona: hi ha una pàgina web que centralitza informació sobre els horts urbans de la ciutat, amb un mapa d’horts a la zona de Barcelona i rodalies: tinyurl.com/mapaHortsAreaBarcelona.

• A Madrid: també un web centralitza informació sobre horts urbans de Madrid, amb un mapa: tinyurl.com/HuertosUrbanosMadrid.

Xarxes d'intercanvis

A la secció Idees del número 21 en parlàvem i donàvem alguns recursos. Per aquest tipus d’iniciatives en l’àmbit català es pot consultar el directori intercanvis.net/Mercats.

Bancs del temps i monedes socials

Hi ha un mapa dels que hi ha a l'Estat a tinyurl.com/mapaBancosTiempo.

Informació diversa a www.vivirsinempleo.org.

Grups de consum

• A Catalunya en podem trobar a través de la coordinadora Ecoconsum (www.ecoconsum.org) i del mapa de grups de consum de la Repera (tinyurl.com/mapaRepera).

• País Basc: a Guipúscoa, basherri.wordpress.com/basherri-mapa. També, al web de Bizigai hi ha enllaços a altres grups i cooperatives de consum bascos i d’altres zones: www.bizigai.org > Enlaces de interés.

• Estatal: a la pàgina web www.gruposdeconsumo.blogspot.com hi ha un apartat amb un recull de mapes i directoris d’iniciatives agroecològiques en general. N’hi ha d’específics de grups de consum agroecològic. El mapa és a tinyurl.com/mapaGruposConsumo.

• La Confederació Espanyola de Cooperatives de Consumidors i Usuaris també té un directori de grups i cooperatives de consum a nivell estatal: tinyurl.com/directoriHispacoop.

Diversos tipus d'ICOS i altres moviments ecosocials

• Ingenios de Producción Colectiva, d'Ecologistas en Acción: és una web estructurada per "necessitats" (alimentació, finançament, cura, oci, tèxtil...). Per cada sector de consum dóna fitxes amb informació per ajudar a impulsar les diferents alternatives. www.ecologistasenaccion.org/ipc.

• Decrece Madrid: aquí hi ha un directori d’iniciatives tant locals com d’àmbit autonòmic i estatal. tinyurl.com/decreceMadrid.

• Mapa de movimientos ecosociales: és una mapa on també es classifiquen les iniciatives per "necessitats”, i hi ha més densitat d’informació per la zona de Madrid. ecosocial.oromar.net/map.