Els aliments... que ens alimentin a nosaltres, no a les muntanyes de residus!

Ni més ni menys que el menjar apte per al consum és un dels recursos planetaris que malbaratem: un terç del que produïm a tot el món, segons l’estudi de la FAO Global food losses and food waste (del 2011).

És una de les realitats que donem a conèixer en el número actual d'Opcions, el 39 (que és el primer de la segona època, amb la revista renovada), i també hi expliquem que, per una vegada, el que podem fer els ciutadans per la part que ens toca (un terç del problema a nivell europeu, no és poca cosa) és assequible amb comoditat, hi estalviem diners, i és eficaç: un projecte pilot fet a domicilis belgues durant tres mesos, que consistia a aplicar mesures com les que proposem en aquest article, va reduir en un 80% el menjar malbaratat. Posem-hi remei?

El truc està principalment a planificar els àpats, havent repassat què tenim al rebost i a la nevera, i anar a comprar amb la llista feta.

LES XIFRES CANTEN: ÉS UNA BARBARITAT

• Es perd menjar en l'agricultura, el processament, la distribució, i també des del consum: els consumidors llencem un terç del menjar que es desaprofita, a Europa (95 quilos per cap i any; al Sud-est asiàtic aquesta xifra és d'uns 10 quilos l'any, segons el mateix estudi de la FAO).
• Els consumidors occidentals llencem en un any gairebé tant menjar (222 milions de tones) com tota la producció d'aliments de l'Àfrica subsahariana (230). Aquest menjar donaria 3 àpats diaris a 800 milions de persones durant un any (comptant que 3 àpats diaris són 3/4 de quilo de menjar).
• Això vol dir que gastem moltíiiiiissims recursos en va: terra de conreu, aigua, gasoil, pesticides i adobs, maquinària per als processaments... Un autor ha calculat que l'aigua amb què es rega el menjar que es llença a tot el món donaria 200 litres diaris a 9.000 milions de persones durant un any (Tristam Stuart: Despilfarro, Alianza Editorial 2011).
• A Catalunya les llars llencem cada any 20 quilos de menjar per cap; la xarxa comercial en llença 9 i els hotels i restaurants 5'5 (segons un estudi de l'Agència de Residus de Catalunya). Entre tots donaríem menjar per a un dia a 47 persones.
• A l’Estat, només un 14% de totes les despeses que fem les llars és per comprar menjar. El 1980 se’ns enduia un 31% de la despesa familiar. A l’Àfrica subsahariana i el Sud-est asiàtic s’endu un 60% dels diners de les llars.

MENJAR LLENÇAT, MENJAR SENSE VALOR?
La major part del menjar que es llença a Catalunya des de les llars correspon a aliments que s'han fet malbé abans de cuinar-los, i també n'hi ha força que són plats que no ens hem acabat i menjar preparat que ha anat directament a la brossa (segons un estudi de l'Agència de Residus de Catalunya).
Tenir menjar abundant molt a l'abast de la mà i de la butxaca duu a no veure'l com un bé valuós, que s'hagi de gestionar amb cura de no desaprofitar-lo. Les xifres que hem donat parlen del valor que té: no cau del cel sinó de moltíssims recursos, diners i esforços, no tots en tenim la mateixa abundància ni el llencem tan alegrement...

• Hem comprat massa menjar? És el primer pas cap a llençar-ne. Planifiquem els àpats mínimament, o no tan mínimament, havent repassat què tenim al rebost i a la nevera, i anem a comprar amb la llista feta.
• Mirem d’evitar les pràctiques comercials que ens poden dur a comprar més menjar del que necessitem: ofertes de tipus “2x1”, paquets d’unes quantes unitats... Són fórmules mitjançant les quals els comerços “passen la pilota” d’un estoc excessiu cap a les famílies. Si pel que sigui hem de comprar paquets, tinguem-ho en compte en planificar els menús.
• Podem allargar la vida del menjar prenent hàbits ben senzills. N'explicàvem forces a la secció Idees del n. 16 d'Opcions.
• Quan diu "consumir preferentment abans de..." vol dir que passada aquesta data l'aliment pot perdre gust, olor... però no que s'haurà fet malbé. Això últim en teoria ho indica la data de caducitat. Tanmateix, la llei no indica a la indústria quin mètode ha de seguir per determinar aquestes dates, i per tant podria ser que obeeixin als seus interessos comercials.

DE MICA EN MICA S'OMPLE EL PLAT
Potser ens ve al cap que, a casa, només llencem el que "realment no podem aprofitar": miquetes per aquí, miquetes per allà. Però les miquetes ens poden donar bons plats, o complements.

• Guardem-ho tot, per poc que en quedi, tenint controlat tot el que anem guardant. Diumenge una punta del rostit, dilluns un tros de moniato, dimarts un retall de pebrot...
• Podem establir un "dia de menjar sobres". Que cada comensal mengi una cosa diferent pot ser tema de conversa... o de disputes! ;) Per evitar problemes amb patògens, reescalfem el menjar fins que estigui ben calent per dintre i per fora.
• Aprofitar sobres o menjar “massa madur” no està pas renyit amb la gastronomia! Canelons, samfaina... el mateix pa amb tomàquet...

RECEPTES QUE NO HO SÓN
- Tinc un pot de tonyina obert, una mica de mantega i una mica de pernil que s’ha fet vell. Mmmm, farem un remenat mar i muntanya. Podem fer ous remenats o "truita de cosa" amb llegums, paella que s'hagi ressecat... mil coses.

- Hem deixat una porció de truita: la trossegem i ho saltem amb salsa de tomàquet (la "truita amb suc" de les terres de l'Ebre).

- Ha quedat un tros de pastanaga i una culleradeta de pèsols, puc afegir-hi patata bullida i fer una tapeta d’ensaladilla russa.

- Marxem una setmana fora i tinc fruita que es farà malbé. Podem fer una macedònia o ficar-ho tot talladet al congelador i a la tornada ho batem per fer un gelat de fruita. O passar les fruites pel foc 5-10 minuts per fer-ne un coulis (un puré poc espès) que pot acompanyar unes galetes, pa de pessic, gelat... O fer un batut per esmorzar amb la miqueta de iogurt que no s’ha acabat el nen.

- M'han quedat retalls de vàries verdures: saltades, una sopa de verdures, o una crema, pasta o arròs "amb cosa", o un coulis per acompanyar amanides, carn o peix.

- Se m'ha endurit un tros de formatge? El ratllo i l'afegeixo al "pot del formatge ratllat" del congelador.

- Aquest plat només fa servir els rovells de l'ou, bulliré les clares i les posaré a l'amanida.

- Pa sec: pa ratllat, sopa de pa, daus de pa fregit per a amanides o sopes, púding...

- Ha sobrat un tall de carn? A trossets i cap a l'amanida freda, o pasta, croquetes, trinxat, canelons, empanades...

I RECEPTES QUE JA HO SÓN UNA MIQUETA MÉS
Hamburgueses de restes de guisats de verdura
Si tenim restes d’algun guisat de verdures, bé siguin estofades o saltades al wok o a la paella, les podem barrejar amb qualsevol cereal bullit, que normalment tenim a la nevera, i si cal hi afegim alguna que altra espècie o herba aromàtica. Li donem forma d’hamburguesa. Ho arrebossem amb ou batut i farina de galeta i ho fregim amb oli.
Si el que tenim a la nevera, en lloc de cereal bullit, és algun llegum, bé sigui simplement cuit  o d’alguna resta d’estofat, també ens servirà per, juntament amb la resta de verdures, fer-ne hamburgueses.

Croquetes "de sobres"
Si no tenim ni llegums ni cereals però tenim restes d’alguna verdura, bullida, al vapor o saltada, podem fer una beixamel (se'n pot fer amb llet vegetal) força espessa i barrejar-la amb les verdures, li donem forma de croquetes i les arrebossem amb ou batut i farina de galeta.

Sopa "de sobres"
Qualsevol plat que s’hagi cuinat (un estofat de verdures, llegums, cereals...) i que n’hagi sobrat una mica pot ser, molt fàcilment, convertit en sopa.
Només cal que hi afegim líquid. No cal dir que si tenim caldo vegetal ja preparat no cal afegir-hi res més, i si no en tenim senzillament hi afegim aigua (la quantitat dependrà dels comensals i, evidentment, de les restes que tinguem). Quan hagi bullit uns quants minuts per tal que es barregin els gustos i les aromes de les sobres, podem apagar el foc i afegir-hi un parell de cullerades de miso amb aigua bullint (el miso no convé que bulli, perquè perdria qualitat nutricional). Si no tenim miso, també podem fer un sofregit amb ceba, all, tomàquet... i quan ja hagi arrencat el bull de l’aigua o del caldo, el tirem a la sopa.

Cereals amb “restes”
Qualsevol resta de plat cuinat (verdures, llegums, tofu, seitan, algues) sempre podem reconvertir-la en un plat completíssim si la barregem amb cereals.
Simplement bullim el cereal (arròs blanc o integral, ordi, blat, mill...) i després el barregem amb les restes que tinguem. Si la quantitat de sobres no és suficient per donar prou gust al plat, sempre hi podem afegir espècies (curri, coriandre, comí), herbes aromàtiques (romaní, farigola, alfàbrega) o bé salsa de tomàquet, o un sofregit al gust.

Sobres de verdures al vapor o bullides
Si el que tenim són sobres de verdures bullides o al vapor (bledes, col-i-flor, bròquil, col...), sempre es pot fer el típic trinxat: un cop ben ben ben escorregudes, sofregir-les amb all i julivert i/o cansalada i utilitzar-les com a acompanyant d’altres plats. També es poden barrejar (escorregudes) a la trituradora elèctrica amb 4 ous i 100 grams de tofu fumat, i posar-les al forn al bany maria a 180 graus uns 45 minuts, fins que qualli.

Per cert, que de la verdura crua s'aprofita TOT per fer caldos, fins i tot el tronc pelat de les carxofes, les fulles de la col-i-flor, etc.

El llegum bullit aguanta congelat perfectament. També se'n pot fer hummus (i no només dels cigrons, el de fesols és boníssim) i barrejat amb all i julivert se'n fan truites.
Si ha sobrat pasta amb salsa i tot, es pot barrejar amb all-i-oli i posar-ho ben estès en una plàtera i a gratinar al forn. Això també es pot fer amb la verdura bullida ben escorreguda i amb els arrossos, inclosa la paella i la fideuà, si no s'han ressecat massa. Si s'han ressecat val més fer-ne truita o ous remenats afegint-hi salsa de tomàquet i ous.

TAMBÉ PODEM PENSAR EN ALTRES CASOS...

• L'entrepà que menuts i joves s'enduen a l'escola... acaba a la panxa o a la paperera?
• Per quan mengem fora de casa.

MÉS IDEES I RECURSOS
Campanyes i iniciatives per aprofitar el menjar:

• Campanya De menjar no en llencem ni mica, impulsada per Espai Ambiental s.c.c.l. És un punt de trobada per compartir informació i actualitat sobre el tema: dades, iniciatives, campanyes, trucs i receptes que aporten els que participen en tallers pràctics...
• Consell comarcal de l'Anoia. Cursos de cuina d'aprofitament. De la participació en els tallers n’ha sortit una recopilació de receptes i bones pràctiques i un llibre de cuina.
• Ajuntament de Cornellà. Derivació de menjar d'escoles cap a entitats d'acció social.
• Ajuntament de Castellar del Vallès. Estudi per a derivacions de menjar, campanya i cursos de cuina.
• Ajuntament de Torredembarra. Diagnosi.
• UAB. Campanya Menja Just contra el malbaratament alimentari. Diagnosi sobre el malbaratament, cursos i tallers de cuina, Guia, foment de l'aprofitament de les restes de menjar als restaurants.

Eines per mesurar
Si volem fer-nos conscients de quant menjar llencem, aquest model de full ens pot servir d'eina.
Per no passar-nos en les quantitats que cuinem: Guia de quantitats a cuinar segons el nombre de comensals.

Enllaços diversos
Resum de plats fets amb sobres (en castellà). Val la pena entretenir-s’hi una miqueta.
Un rissotto.
Aprofitem crema, xocolata...
Aprofitem la carn del brou per fer croquetes, ous farcits, pebrots i albergínies farcides.
Aprofitem la fruita confitada que ens ha sobrat del tortell de reis.
Aprofitem torrons per fer una sopa, uns canelons...
Púding de tortell de reis.
Un taller que va fer l’Isma Prados per aprendre a aprofitar les restes de menjar.

Llibres
Receptes entrelligades, de Paulina Verges de Echenique (Cossetània Edicions). Cada recepta es fa aprofitant les sobres de l’anterior.
Cuina de mercat, d’Assumpta Miralpeix. Dóna orientacions quantitatives per a les racions de llegum, peix, arròs, carn, etc.
Viatge nutritiu, d’Isabel Celma i Montse L. Tolosana, del qual hem tret algunes de les receptes que hem donat en aquest article.

Documentals i pel·lícules
Manduca caduca, al programa de La 2 El Escarabajo Verde.
El menjar que llencem, al programa 30 minuts de TV3. Se’n pot veure un fragment 7 minuts aquí.
L’absurd de llençar menjar, al programa Valor Afegit de TV3 i del Canal 33.
Taste the waste (en anglès i alemany).
Les glaneurs et la glaneuse (Los espigadores y la espigadora), d’Agnès Varda.