Emissions i consum global. Per què la nostra petjada de CO² ha de tenir en compte el que consumim?

Mariel Vilella

Els gasos d’efecte hivernacle que s’emeten quan es fabrica el vostre mòbil nou, a càrrec de qui diríeu que van? Són part de la vostra contribució anual al canvi climàtic o part de la contribució dels xinesos que l’han fabricat? Si la resposta és la primera, ja sabeu com funciona el càlcul d’emissions de cada país segons el Protocol de Kyoto. Si la resposta és la segona o teniu dubtes, potser us interessarà saber el que passa amb les emissions de CO_² quan les analitzem des de la perspectiva del consum global.

En els últims anys hem sentit moltes vegades en els mitjans de comunicació que, per frenar el canvi climàtic i d’acord amb el Protocol de Kyoto, els països industrialitzats han de disminuir abans del 2012 les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) en una mica més d’un 5% respecte als nivells de 1990. Per afrontar aquest objectiu, cada país comptabilitza les emissions generades en el seu territori per les activitats productives dels diferents sectors (energia, indústria, transport, serveis, etc.) i se’n responsabilitza.

Segons aquest enfocament, basat en la producció de cada estat, si es fabriquen unes vambes a Espanya i s’exporten a França, les emissions d’aquesta fabricació es consideren espanyoles. Mentre que si, per contra, importem vambes de la Xina (com és el cas habitual), les emissions es consideraran xineses.

Així és com funciona la metodologia de registre de GEH en el marc del Protocol de Kyoto. S’usa a tot el món i pot distorsionar el mapa global d’emissions. Segons explica el professor d’economia de la Universitat d’Oxford Dieter Helm, un país com el Regne Unit, per exemple,  pot tenir una petjada de carboni (vegeu el requadre) baixa gràcies al fet que en la seva economia hi té un pes important el sector serveis, que produeix menys GEH que el sector industrial, mentre que alhora importa i consumeix béns amb una petjada de carboni alta (acer, alumini, vidre, productes químics, etc.) la fabricació dels quals s’ha deslocalitzat cap a països com la Xina, l’Índia i altres països en desenvolupament on les emissions no estan obligatòriament regulades ni controlades.*  Així, el Regne Unit pot complir amb Kyoto sense que això repercuteixi en cap canvi significatiu en relació amb el canvi climàtic a escala global.** I a l’altre costat de la partida, els països en desenvolupament com la Xina es resisteixen a acceptar restriccions del seu nivell d’emissions argumentant que en bona part aquestes emissions són fruit de produir els béns que exporten als països desenvolupats.***

Enfront de la metodologia de Kyoto fonamentada en el que produeix un país, la proposta d’analitzar la petjada de carboni des de la perspectiva del consum té en compte les emissions associades a la fabricació i al transport dels productes i serveis que es consumeixen a cada país, incloent-hi els que s’importen d’altres països. Així, les vambes fabricades a la Xina que comprem aquí es comptabilitzarien en la petjada de CO_² espanyola; i, igualment, les fabricades a Elx, però exportades al Marroc, quedarien incloses a la petjada de CO_² marroquina.

Aquesta perspectiva és especialment rellevant
quan el comerç internacional, el nivell de consum i els fluxos de matèries primeres i productes no han deixat d’augmentar en les últimes dècades, i han contrarestat així els efectes de les iniciatives que s’han impulsat a escala internacional i local per reduir les emissions de GEH. En aquest sentit, dibuixar el mapa global d’emissions des de la perspectiva del consum pot facilitar el portar a terme una anàlisi integrada que permeti dissenyar una resposta eficaç i equitativa al problema del canvi climàtic.

LA PETJADA DE CO_² DARRERE DEL CONSUM DOMÈSTIC

Un estudi ha fet l’anàlisi de les emissions segons la perspectiva del consum en el cas de l’Estat espanyol, i mostra que la petjada de CO_² ha augmentat notablement en l’última dècada, a causa en bona part de l’augment del volum d’importacions de productes i serveis d’altres països. L’estudi mostra que si apliquem aquesta metodologia alternativa, la contribució espanyola al canvi climàtic surt més alta que la que comptabilitza el sistema
establert pel Protocol de Kyoto;**** efectivament, importem moltes més vambes que no n’exportem. Si no comptabilitzem aquestes vambes importades, les emissions que hem generat amb el nostre consum queden externalitzades en el país productor. I com dèiem, si aquest país no forma part dels països industrialitzats compromesos en la reducció d’emissions pel Protocol de Kyoto, com és el cas de la Xina, ningú es responsabilitza de reduir aquestes emissions.

Aquest mateix estudi ha calculat la petjada de CO_² a partir del consum final de les llars, diferenciant els components directe i indirecte i, dintre de l’indirecte, el transport. En el cas d’un restaurant, per exemple, les emissions directes serien la combustió a les cuines, les indirectes correspondrien a les demandes induïdes a sectors com l’alimentari, i el transport seria la distribució de les begudes i aliments fins al restaurant.***** A la gràfica veiem que el consum associat a l'habitatge, la mobilitat quotidiana i l'alimentació són els components més importants de la petjada de carboni. El més important és l’habitatge, però no tant per les seves emissions directes sinó sobretot per les demandes intermèdies que el sector de la construcció fa a altres sectors (per exemple, la fabricació de ciment). En el cas de la mobilitat quotidiana (que exclou la d’oci) hi trobem no només el consum directe de combustibles sinó també les emissions associades a tot el cicle de vida de la construcció dels vehicles i als mateixos combustibles, des de l’extracció fins a la venda al consumidor final. L’alimentació constitueix també un àmbit rellevant, especialment per la creixent globalització i intensitat energètica de la indústria agroalimentària i a l’auge de la dieta basada en proteïna animal. L’energia que es consumeix a les llars, així com la petjada associada a l’oci, en la qual s’inclouen els viatges i el turisme, són també àmbits significatius.

* El Protocol de Kyoto estableix principis generals per a tots els estats que l’han ratificat, però només obliga a reduir emissions a la UE i 37 països industrialitzats més, i n’eximeix els països en desenvolupament. Podeu consultar un resum del Protocol a
europa.eu/legislation_summaries/environment/tackling_climate_change/l28060_es.htm.
** D. Helm: Climate-change policy: why has so little been achieved? Oxford Review of Economic Policy vol. 24 n. 2, 2008.
*** D. Clark: West blamed for rapid increase in China’s CO2. Diari The Guardian, 23 de febrer del 2009.

****Centre d’Activitat Regional per la Producció Neta (CAR/PN): Las emisiones de gases de efecto invernadero desde la perspectiva del consumo en una economía global. Experiencia piloto en el Mediterráneo. Estudio de caso: España, setembre 2008.
*****A la gràfica les emissions del transport estan infravalorades perquè, per falta de dades accessibles, l’estudi no comptabilitza les emissions del transport internacional.