13/10/2014 - 10:38
Ja ens fèiem aquesta pregunta al primer número d'Opcions, publicat el gener del 2002, ara fa més de dotze anys. En aquell número l'estudi central estava dedicat a la pasta, i hi comentàvem que Pastas Gallo deia que els seus productes no han estat tocats per la mà de l’home en cap punt de la cadena productiva. En conseqüència, la seva plantilla s’havia reduït en un 25% els cinc anys anteriors. La gran automatització, present a tots els sectors productius i que comportava l’eliminació de milers de llocs de treball, no impedia pas a empreses molt ben situades fer tanta feina com abans; el que passa és que, senzillament, es podia fer sense tanta mà d’obra. En aquell article plantejàvem aquest enigma, que segueix sent avui un gran misteri:
Amb els avenços cada cop més ràpids en l’automatització de molts processos... com és que seguim treballant vuit hores cada dia, tenint en compte que hi ha tants aturats i que cada cop som més gent?
Ens ho seguim preguntant, i encara més rellegint aquell article. Deia així:
Suposem que treballéssim 5 hores cada dia, o potser 4 dies cada setmana, o 8 mesos l’any. Segurament estaríem menys estressats... Tindríem temps per imaginar maneres d’omplir el temps lliure anant més enllà de comprar ofertes d’oci “precuinades”... I desapareixeria la pressió per produir “qualsevol cosa” per tal de generar els llocs de treball que ens donen poder adquisitiu per comprar qualsevol cosa produïda gràcies als llocs de treball (més precaris que els d’abans) que ens donen poder adquisitiu per comprar qualsevol cosa produïda... sobreexplotant molts recursos naturals i dificultant que disfrutem la vida a plaer.
L’Organització Internacional del Treball (OIT) s’encarrega d’establir estàndards internacionals en aspectes laborals. Podria establir una convenció com aquesta:
Considerant que l’atur ha esdevingut tan extès i de llarga durada que en l’actualitat hi ha molts milions de treballadors a tot el món que sofreixen dificultats i privacions de les quals no són responsables personalment i de les quals tenen en justícia el dret de ser alliberats;
Considerant que és desitjable que els treballadors, en la mesura del possible, puguin compartir els beneficis dels ràpids progressos tècnics característics de la indústria moderna; i
Considerant que en compliment de les Resolucions ja adoptades per l’OIT és necessari fer un esforç continuat per reduir tant com sigui possible les hores laborables en totes les formes d’ocupació,
Els països membres de l’OIT que ratifiquin aquesta Convenció declaren que estan d’acord amb
a) que el principi de la setmana de X hores s’apliqui de tal manera que el nivell de vida no es redueixi en conseqüència; i
b) prendre o facilitar les mesures que es creguin apropiades per tal d’aconseguir aquest objectiu.
De fet, aquest text, canviant X per 40, és el de la Convenció de la Setmana de Quaranta Hores, que l’OIT va prendre... quin any?
Pista 1: d’ençà de llavors hi ha hagut una Guerra Mundial.
Pista 2: els primers ordinadors van aparèixer deu anys més tard; l’automatització electrònica massiva és, per tant, posterior.
Pista 3: la mateixa OIT havia establert la setmana de 48 hores només 16 anys abans: el 1919.
Envia un nou comentari