Hem publicat l'informe Consumo y Cambio Global

Després de dos anys i mig de treball en equip amb diversos investigadors hem publicat un informe científic pioner al nostre país sobre el consum en el context de canvi global i cap a la sostenibilitat: Consumo y estilos de vida: Cambio Global España 2020/50 (més avall podeu descarregar-lo).

Quina percepció social hi ha del consum i de la sostenibilitat en el context de crisi? La fiscalitat i les estructures tarifàries, promouen els comportaments proambientals? Com poden les iniciatives de la societat civil fer un paper en la transformació del consum? Quins escenaris de futur es poden plantejar al respecte? Com poden les administracions públiques comunicar en consum? Són les millores tecnològiques la clau per a un consum sostenible? És legítim o necessari regular el consum i els estils de vida?

La presentació pública tindrà lloc el dijous 7 de juny a La Casa Encendida, a Madrid, a les 7 de la tarda. L'entrada és lliure. En l'acte hi participaran Luis Enrique Alonso (catedràtic de Sociologia del Consum a la Univ. Autònoma de Madrid), Fernando Cembranos (Ecologistas en Acción), Concepción Piñeiro (Altekio cooperativa), Álvaro Porro i María Heras (CRIC).

L'Informe construeix un marc d'informació entorn del consum i la sostenibilitat al nostre país, passant del diagnòstic a la construcció d'escenaris de futur i a l'elaboració de propostes. És el resum de la feina coordinada entre diferents equips de recerca i usant diverses metodologies.

El projecte ha estat coordinat i impulsat pel Centre de Recerca i Informació en Consum (CRIC) a petició del Centro Complutense de Estudios e Información Medioambiental (CCEIM) en el marc del projecte Cambio Global España 2020/50.

Per al CRIC va ser un repte dirigir i elaborar un projecte d’aquesta magnitud. Avaluant el resultat, estem raonablement satisfets. Aquest Informe i les recerques que s’han fet dintre del projecte han estat força pioners al nostre país, i hem contribuït a desenvolupar un marc de coneixement i un espai de treball en aquest camp, que considerem tant necessari.

Donem les gràcies al CCEIM per donar-nos aquesta oportunitat i confiança, i a tots i totes les que de formes molt variades heu col·laborat en el projecte.

PER DESCARREGAR:

Informe íntegre.
Resum executiu en castellà i anglès (properament en català).

SUMARI DE CONTINGUTS de l’Informe:

Per què investigar sobre consum?
El consum: un espai en la centralitat del Canvi Global

Contextualització quantitativa
El consum a Espanya: algunes dades

Diagnòstic qualitatiu
Consum sostenible i crisi econòmica: diagnòstic qualitatiu

Polítiques, consum i Canvi Global. Diagnòstic i propostes
Introducció. De les declaracions d’intencions a les polítiques efectives.
Fiscalitat i altres incentius econòmics. Promouen actituds proambientals?
Polítiques públiques educatives i culturals. Estan formulades cap a estils de vida sostenibles?
Innovacions Comunitàries en Sostenibilitat. Com lidera la societat civil?

Canvis de futur. Construint escenaris participatius
Percepcions, escenaris i polítiques per al Canvi Global
       Escenari Zero: situació de partida
       Què és un escenari i per a què serveix
       Mapatge d'agents clau en el consum sostenible
       Taller de construcció d'escenaris de futur
       Del debat a l’acció: un banc de propostes
Consumint carboni. Escenaris 2030 i consum a les llars del Regne Unit

Tribunes d'opinió: afrontant reptes

Com poden les administracions públiques comunicar en consum?
Què podem esperar de la comunicació?
Polítiques públiques en el canvi de consum? Resultats del projecte EUPPOP

Com podem canviar les persones? Una mirada des de la psicologia social i ambiental
Creences ambientals i estils de vida: la sostenibilitat com a visió alternativa del món.
Barreres i facilitadors per a un consum més proambiental

Canvis en el consum, canvis en el treball
Treballar, consumir... viure?

Són les millores tecnològiques la clau per a un consum sostenible?
Canvi tecnològic i consum de recursos de les llars. L'efecte rebot

Es pot regular el consum? Conflicte de drets
La caixa negra de regular consums individuals
No hi ha sostenibilitat sense autocontenció

RESUM DE LES CONCLUSIONS  de l'Informe:

De les bretxes en la realitat a les escletxes per transformar

El camí recorregut al llarg d’aquest procés investigador ens ha permès veure una sèrie de bretxes que necessitem superar en la transició cap a formes de consum i estils de vida més sostenibles:

1) La poca identificació de la crisi econòmica actual amb una oportunitat real de transformació del consum que ens permeti afrontar problemes estructurals. El desig social de la protecció del medi ambient no va acompanyada d’una incorporació real de pràctiques i criteris significatius en les nostres decisions de consum i de creació d’estils de vida. Això reflecteix la importància de construir legitimitats i espais de debat i de presa de decisions des dels quals es pugui cimentar aquesta transformació.

2) L’enorme salt entre els discursos polítics en matèria de consum i estils de vida i la implementació real de polítiques i estratègies que poden tenir efectes significatius per aconseguir-los. Actualment, moltes de les polítiques ambientals són contradictòries amb altres polítiques o actuacions institucionals davant del ciutadà, i no són clares sobre els seus objectius, mitjans, resultats, equitat d’esforços, etc. Aquest context dificulta fortament la motivació per a l’esforç i l’acceptabilitat social de les exigències o restriccions.

3) El desajustament entre la percepció popular i el discurs d’experts/es en l’àmbit del consum, especialment destacable en aspectes com el paper de la tecnologia, la urgència del canvi o els impactes de la crisi ecològica sobre les nostres vides.

A més, hem pogut corroborar que, tot i que el consum no és l’única palanca des de la qual articular el canvi necessari, sí que té una importància especial pel fet que és la dimensió des de la qual les majories socials poden posar en pràctica aquestes transformacions (amb els impactes quantitatius que això pugui tenir) i, sobretot, experimentar-les per poder reconstruir imaginaris, valors, identitats... I és que només si les majories socials accepten, entenen, promouen aquestes transformacions, tant en el pla individual com en l’estructural-col·lectiu, es podrà produir un canvi d'abast profund.

Ara bé, com canviem el consum? Ajuntant la nostra visió amb els resultats de la recerca proposem les bases següents com a inspiració per al treball necessari:

• Comunicació, sensibilització... i incentius econòmics. La construcció d’una massa crítica requereix tot un paquet de polítiques d’educació, informació, conscienciació, legislatives... gegantines. Però tot això necessita entre altres coses l’efecte ròssec i la coherència funcional que generen els incentius econòmics. Els preus finals dels consums i productes no poden donar senyals contradictòries respecte a aquestes altres polítiques ambientals. I és que, al cap i a la fi, retardar les correccions necessàries en els preus implicarà a mig termini acceptar l’enorme dany inequitativament repartit que la socialització de la crisi ecològica tindrà en forma d’escassetat futura.

• Equitat social i de gènere com a element clau de les polítiques, com a pas necessari perquè siguin efectives i acceptades socialment.

• Les institucions tenen un paper clau en la conformació d’un context social, cultural, institucional i ètic en el qual els ciutadans desenvolupen les seves estratègies/pràctiques de consum. Establir un marc institucional integral i coherent que es percebi com a just i efectiu pot modificar els suports, acceptabilitats i simpaties cap a les polítiques que es plantegin. La regeneració democràtica és un requisit indispensable per consolidar les transformacions.

• Noves vies, articulació col·lectiva i bé comú. Necessitem transcendir el marc convencional de les polítiques actuals de control i persuasió, i incloure també propostes que s’articulin des del lideratge de la societat civil. La revalorització del bé comú i l’empoderament comunitari han de fer un paper important.

• Pensa en termes complexos per actuar en termes senzills. No volem mirar el canvi de consum de manera simplista, com un simple nou nínxol de mercat per a nous consumidors. Però fer una mirada complexa del consum no ens ha de bloquejar per passar a l’acció: són els canvis concrets i reals els que, un cop reapropiats per les masses socials, impulsaran en molts casos processos de transformació d’aquesta xarxa complexa de valors, identitats, polítiques, poders, etc.