Impactes del turisme

El turisme és un dels factors que més transformen l’economia d’un país, el seu paisatge i els seus costums. Les transformacions són especialment profundes en els països o regions en els quals el turisme irromp bruscament: zones on no hi ha una economia forta i diversificada, amb nivells de renda baixos i que tenen recursos molt llaminers per a la indústria turística (natura verge, principalment). Això es dóna a molts llocs, des de països del Sud fins a pobles dels Pirineus.

Es tracta d’un model de creixement que ja està afectant la mateixa indústria turística: un informe de la patronal Exceltur mostra que el desenvolupament urbanístic és devastador per al turisme, ja que destrueix els valors del territori i fomenta una massificació sense precedents.

EL TURISME I L’ECONOMIA
Avui, a molts llocs del planeta i en particular al nostre país, el turisme és un dels recursos que més usem per generar activitat econòmica. No solament en zones poc poblades o amb poques opcions alternatives; també en ciutats de totes les mides, en zones sense gaire atractiu paisatgístic.... Pertot arreu es recorre a aquesta “sortida fàcil” per guanyar-se la vida. Per què aquesta activitat i no una altra?

El turisme es considera un eficient motor del desenvolupament econòmic perquè impulsa la resta d’activitats productives (més consumidors). Quan una zona guanya interès turístic, tots els seus recursos agafen més valor, entren divises, i es genera feina (requereix força mà d’obra).

Alguns punts negatius d’aquest desenvolupament econòmic serien:

•    L’ocupació que genera és majoritàriament estacional (encara que cada vegada menys), poc qualificada i molt precària. A la Unió Europea, els sous en el sector turístic són un 20% inferiors als dels altres sectors (1). A la República Dominicana, un país amb salaris baixos en general, els del turisme són un 16% inferiors a la mitjana (2).  A les Illes Balears el 90% dels contractes són precaris (3).
•    El turisme pot pesar més que les realitats locals a l’hora de prioritzar necessitats socials. Segons un estudi, als municipis turístics espanyols es tendeix a invertir més en seguretat i neteja i menys en educació i sanitat (4).
•    El sòl, l’aigua, els aliments, els béns en general pugen de preu.
•    Els béns públics i els mitjans de vida tradicionals es poden oferir als turistes i ser negats als autòctons. Al Penedès els pagesos joves tenen problemes per arrendar terres perquè els grans, en veure que el sòl es revaloritza pel turisme residencial, no venen ni arrenden esperant que els requalifiquin les terres i en puguin treure més partit (5).  Els 24 camps de golf que hi ha a la República Dominicana requereixen el doble d’aigua que tota la indústria nacional.13 A l’illa hondurenya de Roatán s’han protegit diverses zones naturals, restringint-hi la caça i la pesca, per atreure els turistes. Deixaré de caçar iguanes quan ells deixin de dragar per fer noves marines i hotels i de pescar [llagostins] fins a l’extinció, diu un pescador local (6).
•    Si l’aposta pel turisme és important es corren els riscos derivats de tota dependència: estar a mercè de fluctuacions de preus i de vaivens en el sector, en el qual es dóna una competència creixent entre zones de destinació. A l’Estat el turisme és la principal activitat econòmica: un 11% del PIB directe, al voltant del 55% si comptem activitats indirectes; el segueixen la construcció amb un 10'4% i la metal•lúrgia amb un 2'3% (7).  A les Canàries genera un 80% del PIB i un 75% dels llocs de treball.
•    En el turisme del Nord cap al Sud, es generen molts més diners en els països d’origen que en els de destinació. Segons estimacions del Banc Mundial, el 55% dels beneficis del turisme tornen a països del Nord mentre que les elits locals s’enduen un altre 45%. D’altra banda, les empreses turístiques estan molt presents en un altre tipus de paradisos, els fiscals; Sol Meliá té participacions en 22 empreses amb seu en algun paradís fiscal.

EL TURISME I NOSALTRES

El turisme ens permet conèixer altres cultures o realitats, però passa que aquestes “altres” són cada vegada menys “altres” per l’homogeneïtzació que es dóna a tot arreu (mateixes cadenes de restaurants i cafès, botigues, forma de vestir, parcs temàtics, etc.). De fet el turisme sovint funciona com un trencaglaç que obre el camí per a la invasió de la cultura occidental sobre altres cultures.

Un dels impactes més il•lustratius del turisme sobre la societat amfitriona és la tendència a accelerar canvis que despullen del seu significat els elements culturals propis per deixar-los només en la seva “aparença”, que és tractada com una mercaderia més. A Kenya és comú per a la gent de moltes ètnies representar danses i rituals fora del seu context cultural, només com a atracció per als turistes; és com si féssim la cavalcada de Reis a l'agost perquè la veiessin els turistes. Un contacte fugaç i eminentment comercial entre persones de cultures diferents no ens aporta coneixement mutu sinó creació d’estereotips; com ara el càntir, que per cert envernissem perquè sigui més atractiu però que perd, amb això, la propietat de mantenir l’aigua fresca.

EL TURISME I ELS NOSTRES INDRETS
Curiosament, un dels factors que afavoreix l’arribada del turisme a una zona, el paisatge, és dels que més es deteriora després d’aquesta arribada. Tots sabem que el turisme és especialment violent amb els nostres entorns: l’enorme impacte ambiental del transport (vegeu més endavant), la urbanització o degradació de zones naturals (de la qual cosa el litoral català és un magnífic exemple), la transformació de les ciutats, etc. La Vall Fosca és una de les últimes valls quasiverges del Pirineu. Espui, un dels seus petits nuclis amb tot just un centenar d’habitants, està a punt de ser engolit pel Vallfosca Resort Ski&Golf: gairebé 1.000 nous habitatges, hotels i apartaments (7.400 llits en total), un camp de golf i pistes d’esquí (8):  el primer complex de turisme d’alta muntanya que funcionarà els 365 dies de l’any. De moment sestà construint el camp de golf (9).  Gràcies a les polítiques d’incentius fiscals de molts països, els hotels recuperen les seves inversions en menys de cinc anys; per això no tenen cap necessitat d’incorporar els impactes a llarg termini al seu procés de presa de decisions.

En unes vacances de 15 dies a Xipre des de Londres, una persona consumeix la meitat dels recursos naturals que, si la seva activitat fos sostenible, tardaria tot un any a gastar (10).

TRANSPORT
El desplaçament fins al punt de destinació és responsable de bona part dels impactes ambientals d’un viatge. A més de les infraestructures, tenim:

Repartit injustament Una hora de vol genera més emissions de CO2 per passatger que les que genera un habitant de Bangla Desh en tot un any (11).  El 20% de la població mundial utilitza el 60% de l’energia que gastem en transport (12).  

Avió i cotxe, més del pitjor A la Unió Europea, l’any 2006 el 58% dels desplaçaments per vacances es van fer en cotxe, el 25% en avió i el 16% (13)en transports públics terrestres (autobús i tren).  Aquests darrers consumeixen 3 vegades menys energia per passatger que el cotxe i 6 vegades menys que l’avió (14).  Per la zona de l’atmosfera on allibera el CO2, l’avió causa un efecte hivernacle entre 2 i 5 vegades més gran que si l’alliberés a nivell de terra. 

Privilegis de l’avió A Espanya el transport aeri és el que creix més ràpidament: un 53% entre 1991 i 2001 (15).  No ha d’estranyar, amb els preus que corren; però com són possibles aquests preus? Doncs gràcies al fet que l’avió està molt subvencionat perquè és un “sector estratègic”: has de posar-ho fàcil a la mobilitat per no quedar-te fora de la roda del desenvolupament. Els bitllets no paguen IVA, el querosè no paga impostos (serien uns 90 € per un viatge Mallorca-Londres), i l’empresa AENA és pública (és a dir, l’Estat paga, per exemple, els sous dels controladors aeris). Els països signants del Protocol de Kyoto han de comptabilitzar totes les emissions de CO2, però no les dels trajectes en avió, que n’estan exempts. 

Quant gastem en transport En diners cada vegada ens surt més barat, però en energia ens surt caríssim. Un vol d’anada i tornada a Buenos Aires equival a recórrer 10.000 quilòmetres en cotxe o a anar a treballar en autobús durant tres anys, i això sense tenir en compte que les emissions allà dalt a l’atmosfera provoquen més canvi climàtic.
Algunes webs on podem prendre consciència de la despesa energètica de les diverses formes de desplaçar-nos (en anglès): www.chooseclimate.org (dóna moltes dades i molt illustratives), www.sustravel.com. Fins i tot l’Organització Mundial del Turisme recomana que els viatges transoceànics durin tres o quatre setmanes, i que fem els viatges per Europa amb tren (16).

ALLOTJAMENT
L’allotjament és l’altre gran impacte ambiental del turisme, sobretot pel fet que està molt lligat a la construcció immobiliària.

Hotels En general són grans malgastadors de recursos, sobretot d’aigua i energia. Com a mitjana, els hotels del Carib consumeixen per persona entre 3 i 4 vegades més energia que una llar espanyola i més de 9 vegades l’aigua que consumeix un espanyol (17).

Segona residència El sector immobiliari i el turístic s’alimenten recíprocament per eixamplar el parc de segones residències; s’estima que a Espanya n’hi ha uns 3’6 milions, de les quals gairebé la meitat pertanyen a estrangers (18).  És l’allotjament escollit per un 20% dels turistes estrangers i un 65% dels interiors; la meitat d’aquests darrers són els propietaris de la casa, l’altra meitat van a cases d’amics o familiars.

La segona residència té a veure amb la infrautilització dels habitatges, amb l’expansió de les zones urbanitzades i amb l’augment dels preus de l’habitatge en general. A Espanya es construeixen en un any més habitatges que al Regne Unit, França i Alemanya juntes –que tenen el quàdruple d’habitants– i hi ha l’índex d’habitatge buit més alt d’Europa (19).

(1)Organització Internacional del Treball.
(2) ONU: Informe Nacional Desenvolupament Humà 2005.
(3) Diario de Ibiza, 27 de novembre del 2004.
(4) A. Costa: Análisis de los efectos del turismo sobre los gastos públicos locales: aplicación al caso de los municipios españoles. VII Encuentro de Economía Aplicada, Vigo 2004.
(5) Diari El País, 23 de març del 2007.

(6)Susan C . Stonich: Political ecology of tourism. Revista Annals of Tourism Research vol. 25 n. 1, gener 1998.
(7) Institut Nacional d’Estadística.
(8) Diari La Mañana, 22 de maig del 2006.
(9)  Oposició al projecte: Plataforma Vall Fosca Activa, susanna@dtec.es.

(10)World Wildlife Fund: Holiday footprinting. Març 2002. Disponible a www.wwf.org.uk/researcher/issues/footprint/0000000261.asp#global.
 (11) Grup de Treball per un Desenvolupament Sostenible del Turisme: ¿Tarjeta roja al turismo? Editat pels autors, 2002. Disponible a www.sodepaz.org/turismosolidario.
(12) Revista Pimiento Verde, primavera 2006.
(13) Eurostat: Panorama of the European Union 2006.
(14) Vegeu la secció Eines del núm. 10 d’Opcions.
(15) Eurostat: Panorama of transport - Statistical overview of transport in the EU.
(16)  Diari La Vanguardia, 19 de febrer del 2007.
(17) Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Informe Nacional Desenvolupament Humà 2005 de l'ONU.
(18) Dades facilitades durant el IV Saló de Turisme Residencial de Marbella pel seu president.
(19) La vivienda en España. Diari ElPaís, 2 de novembre del 2005.