05/08/2015 - 14:35
Ja som a mig estiu... Temps de vacances, i de sol, per a molts! Aquest juliol el sol no ha perdonat, i ja sabem que en excés fa mal. Podem moderar l'estona que el prenem, fer servir barrets, màniques llargues... però segur que caldrà posar-nos una crema protectora per a les estones mínimament prolongades al sol. Alerta, que no siguin massa massa llargues, cap crema protegeix 100%!!
Nosaltres aconsellem fer servir protectors naturals (o ecològics), perquè minimitzen o eviten els ingredients sintètics derivats del petroli, en particular els més potencialment nocius per a la salut, i perquè entre els ingredients vegetals prioritzen els de cultiu ecològic.
Tenim bones notícies: a l'Estat estan sorgint força petits productors de cosmètica natural, dos dels quals fabriquen protectors solars: Amapola i Mona-Leo. I d'altres diuen que en faran properament.
Abans de seguir, us expliquem que al número 26 d'Opcions hi ha un estudi molt complet sobre aquest producte, hi podeu trobar quasi tot el que volíeu saber sobre el tema. Aquí hi teniu un resum del més rellevant a la pràctica que hi vam publicar.
Era fa set anys però tot segueix vigent, només l'explicació sobre la icona UVA no estava ben redactada, havia de ser així: Les cremes que han comprovat que els rajos UVA que filtren són almenys un terç dels rajos UVB que filtren duen aquesta marca.
Les nocions més importants
L'ingredient principal d'un protector solar són els filtres solars o filtres UV, que dificulten o eviten que els rajos ultravioleta (UVA i UVB) penetrin a la pell. Els rajos UVA són al·lèrgens i envelleixen la pell, els UVB causen cremades i butllofes, i un excés de tots dos pot arribar a induir a llarg termini diversos càncers de pell, el més greu dels quals és el melanoma.
Hi ha dos tipus principals de filtres solars, els físics i els químics; i també hi ha altres tipus que tenen un paper menor. A la taula els descrivim tots.
Els filtres químics els trobarem a les cremes protectores convencionals, i n'hi ha d'associats amb diversos efectes nocius per a la salut. Com és que s'usen, doncs? Pel poder que tenen els lobbies químics... En parlem més avall.
Els protectors naturals no duen filtres químics, sinó físics, i també en solen dur de vegetals i de biològics.
| Tipus de filtres | Què són i com actuen |
|---|---|
| Químics | Absorbeixen els rajos UVB, i n'hi ha que també els UVA, en alguna mesura. N'obsorbeixen més com més quantitat de filtre hi hagi a la crema. Són absorbits per la pell, i n'hi ha que són nocius. Actuen uns 20 minuts després de posar-nos la crema. Són substàncies sintetitzades a partir del petroli (la immensa majoria). |
| Físics | Són com un mirall que reflecteix pràcticament tots els rajos del sol, més com més quantitat de filtre hi hagi a la crema (és a dir, com més alt sigui el FPS - Factor de Protecció Solar). Els que s'usen més són:
No penetren a la pell, i per tant són inncous, de no ser que s'hagin posat a la crema en forma de nanopartícules (partícules extremadament petites). Actualment hi ha controvèrsia al voltant del grau de nocivitat de les nanopartícules. Estan permeses, però si un protector solar duu filtres en forma de nanopartícules, a la llista d'ingredients hi ha de dir "(nano)" després del nom del filtre. Els protectors naturals que es venen a l'Estat no fan servir filtres UV nano, llevat d'un (surt més avall). |
| I també... | |
| Vegetals | Hi ha substàncies vegetals que filtren una miqueta (poc) els rajos UV. És el cas de la mantega de karité, per exemple (Butyrospermum Parkii). |
| Biològics | Són ingredients amb vitamina C o E (per exemple l'àcid ascòrbic) que no filtren els rajos (malgrat que se'ls diu "filtres biològics") però contraresten l'efecte dels radicals lliures, que són generats pels rajos UV i són els causants de part dels seus efectes nocius. |
Opcions naturals i locals
Tenim dues marques de protectors solars naturals Made in Spain:
- Amapola Biocosmetics. Els seus protectors solars formen la línia Amazonia. És una empresa amb sis treballadors que té el taller/botiga a San Cristóbal de Segovia i una altra botiga pròpia a Barcelona. Al seu web hi podem trobar tots els punts on es venen els seus productes, i també hi podem comprar en línia. Té el segell ecològic BioVidaSana, que no admet filtres físics en nanopartícules.
- Mona-Leo. El seu protector solar es diu Sun&Fun. És una empresa amb tres treballadors que encarrega la fabricació a un taller de Ripollet (Vallès Occidental). També podem trobar tots els punts de venda al seu web. Té el segell BDIH, que admet filtres físics en nanopartícules, però els de Sun&Fun no ho són.
Una alerta important: a les herboristeries/dietètiques (i potser també en alguna botiga de productes ecològics) hi podem trobar cremes protectores naturals, però també de les que nosaltres en diem pseudonaturals: que posen alguna "característica natural" a la formulació, però també ingredients que no ho són gens. És el cas de D'Shila, per exemple: als dos protectors solars que té hi ha, a més d'uns quants extractes de plantes (algunes de cultiu ecològic), quatre filtres químics, dos dels quals -i un d'ells el més abundant a la fórmula- són a la llista SIN (que recull les substàncies més clarament nocives, vegeu més endavant). I no hi ha cap filtre físic. L'empresa que fabrica aquesta marca, Productos Naturales Jenny (de Barcelona), també té les marques Rhatma, Shilart, Shova.De, Kunda Profesional i Natural System Woman.
Un altre exemple de marca pseudonatural seria Aloe Pura, molt estesa a tot el món, que fa el protector solar Organic Aloe Vera Sun Lotion. Aquest conté tres filtres químics, un dels quals és a la llista SIN, i també un filtre físic, però en menys quantitat que els químics.
Si no tenim coneixements de formulació natural per poder treure conclusions de la llista d'ingredients, una manera de dilucidar si els reclams naturals -que podem trobar a qualsevol marca- tenen autèntica raó de ser és mirar si el protector solar -o qualsevol producte cosmètic- té algun dels segells que certifiquen que el producte és realment natural. Els més usats al nostre país són BioVidaSana (a les etiquetes hi pot dir bio.inspecta Vida Sana o també la identificació anterior, IMO-Vida Sana), BDIH, Ecocert, Natrue, Cosmos i The Soil Association. Aquests segells no segueixen tots exactament els mateixos criteris, però tots estan per sobre d'un mínim raonable d'exigència (per exemple prohibir els filtres químics).
També trobarem algun protector solar natural fabricat a l'estranger... però no hi ha pas gaire oferta. De fet ara mateix només tenim recopilades dues marques: Lavera (Alemanya, és una veterana empresa de la cosmètica natural) i Delice Solare Bio Natura (Itàlia), però les cremes d'aquesta última duen filtres UV en forma de nanopartícules. De fet és d'una empresa convencional que només té una línia de productes "bio".
La cosmètica natural prospera
Fabricar un protector solar no és fàcil per a una empresa petita i jove. Per exemple, per comprovar el FPS (Factor de Protecció Solar) de la crema s'han de fer proves in vivo, és a dir amb persones voluntàries, i això val molts diners. També passa que els filtres físics són unes cinc vegades més cars que els químics, i que amb els ingredients naturals és més laboriós aconseguir que la fórmula sigui estable.
És un dels motius pels quals al creixent sector cosmètic espanyol no hi ha més marques de protectors solars. Un altre motiu és el fet que les cremes naturals costen d'escampar i deixen la pell blanquinosa, cosa que pot fer desagradar el producte als consumidors. Tanmateix aquest inconvenient es va superant, com dèiem a la taula. De fet, diverses empreses cosmètiques ens han dit que tenen previst incorporar protectors solars al catàleg properament.
Aquí sota llistem unes quantes empreses espanyoles de cosmètica natural, totes amb entre dos i sis treballadors. N'hi ha que prioritzen els ingredients d'origen proper (tot i que també usen "ingredients exòtics", que vénen de ben lluny), n'hi ha que per als envasos només usen vidre i cartró, algunes tenen vocació d'enfortir l'economia local... Totes tenen productes (tots o alguns) certificats amb algun dels segells que esmentàvem abans. Podem trobar els punts de venda físics o en línia al seu web.
- A Catalunya: Lilà Cosmètics, de Calonge de Segarra (Anoia - Alta Segarra). Cosmètics Giura, de Calonge (Baix Empordà).
- Al País Valencià: La Casa de la Luna Media, d'Eslida (Castelló).
- A l'Aragó: Matarrania, de Peñarroya de Tastavins (Teruel).
- A Galícia: Naturavia, de Ribadavia (Ourense).
- A Castella-La Manxa: Saper, de Casa de Uceda (Guadalajara).
Qui filtra els filtres
Abans ens preguntàvem: com és que s'usen els filtres químícs, si n'hi ha d'associats amb diversos efectes nocius per a la salut? Us fem cinc cèntims d'algunes pistes.
La Comissió Europea (CE) ha elaborat una llista de les substàncies que permet que s'usin com a filtres UV als protectors solars. N'hi ha un de físic i 27 de químics (l'òxid de zinc, filtre físic, encara no està reconegut oficialment com a filtre UV, sembla que perquè s'està debatent sobre la seva potencial nocivitat segons amb quina mida de partícula es faci servir).
Tal com hem explicat diverses vegades a Opcions, les regulacions europees estan molt i molt influenciades pels interessos de la indústria, i la societat civil ha d'esforçar-se per ser un David davant d'aquest Goliat.
És el que està fent ChemSec (International Chemical Secretariat), una organització fundada el 2002 per quatre grups ambientalistes que lluita per un món sense substàncies químiques perilloses i perquè socialment s'acceptin els principis clau de Precaució, Substitució, Qui Contamina Paga i Dret d'estar Informat.
ChemSec ha elaborat la llista "SIN", de l'anglès Substitute It Now!: Substituïu-lo Ja! Hi figuren 47 substàncies que ChemSec considera Altament Preocupants. Aquest terme l'ha encunyat REACH, el reglament europeu que governa l'autorització i el control dels compostos químics, que també té una llista de Substàncies Altament Preocupants. Però els 47 compostos de la llista SIN no són en aquesta llista europea, malgrat que, per decidir incloure o no una substància a la llista SIN, ChemSec ha aplicat el mateix criteri que REACH. I doncs? Una vegada més, veiem que un mateix criteri es pot interpretar d'una o altra manera segons el color del cristal con que se mira.
Per exemple, a la llista SIN hi ha quatre filtres solars químics que la CE permet usar a les cremes protectores; per si voleu comprovar si són en alguna crema (convencional, per descomptat), són aquests: 3-benzylidene camphor, 4-methylbenzylidene camphor, Benzophenone-3, Ethylhexyl methoxycinnamate. Són a la llista SIN perquè, segon ChemSec, hi ha evidències suficients que són disruptors endocrins, és a dir, que causen alteracions al sistema hormonal, i n'hi ha que poden comportar problemes de fertilitat. Però, per a la CE, aquestes evidències no són suficients... Segurament té moltes veus dels lobbies químics escalfant-li les orelles.
El cas és que, poc després d'incloure's aquests quatre compostos a la llista SIN, les autoritats sanitàries franceses (avançant-se a la CE) van decidir prohibir-ne una. Dinamarca també ha prohibit alguns compostos de la llista SIN, i sembla que la Comissió Europea està començant a plantejar-se considerar totes les substàncies de la llista SIN com a Altament Preocupants. El David avança!
L'equip del CRIC us desitgem que passeu un bon estiu, gaudint del sol i amb la mesura que cal.
* Agraïm la col·laboració de diverses empreses cosmètiques espanyoles, especialment de Lilà Cosmètics, i del segell natural Natrue en l'elaboració d'aquest article.
Envia un nou comentari