25/03/2015 - 12:25
En aquest post us aportem una lectura crítica i difícil de trobar en altres llocs sobre com s'està abordant en l'actualitat el tema de la pobresa energètica. Sovint trobem a faltar en aquesta necessària lluita, la també necessària aposta per un nou model energètic. En aquesta línia, aportem reflexions sobre què entenem per “bon viure”, idees per tal que justícia social i ambiental vagin de la mà, i exemples d'entitats que treballen el tema de la pobresa energètica amb una mirada que ens agrada.
Als que encara no conegueu la (crua) realitat de la pobresa energètica, us recomanem aquest article del periòdic quinzenal Diagonal com a introducció al tema. I per als que ja sapigueu de què va...
Qüestionant les definicions...
No hi ha una definició consensuada de pobresa energètica , però la més habitual parla de la dificultat per mantenir la llar en unes «condicions adequades de temperatura» (que acostumen a xifrar-se entre 18 i 20º a l'hivern i 25ºC a l'estiu) a un preu just. Altres definicions, com les q
ues parlen d'una despesa en subministrament superior al 10% de la renda de la llar estan sent revisades (1). La majoria de definicions existents, un cop concretades, resulten problemàtiques des del punt de vista del consum conscient. Vegem...
El que ens xoca més és com es concreta la temperatura necessària. Com hem vist al Quadern del nostre número 49, dedicat a la calefacció, una temperatura inferior a 18º pot ser suficient (i recomanable per estalviar energia) en bastants moments i/o espais de la llar: durant la nit a tota la casa mentre dormim sota les mantes, i durant el dia als espais que gairebé no fem servir -com per exemple al dormitori, si només hi anem a dormir. I les mateixes recomanacions de les institucions públiques a Espanya recomanen no baixar la temperatura de l'aire condicionat per sota dels 26º (per sobre dels 25 considerats normalment com a "pobresa")...
Si la referència és quant suposen les factures respecte a la renda de la llar, pot ser que com a consumidors/es conscients tinguem un estil de vida amb ingressos (i despeses) bastant inferiors a la mitjana i que (sobretot si no paguem lloguer o hipoteca) el pagament de les factures pugui suposar una quantitat del pressupost bastant superior a la mitjana "normal" (especialment a zones fredes).
¿Estem recomanant, doncs, tant les administracions públiques com els ecologistes, una vida "pobra"? Creiem sincerament que no, i que una de les grans tasques del consum conscient és redefinir conceptes. Què és "bo", "desitjable", què hem d'entendre per "èxit social"... Estem proposant altres significats per al "bon viure" quan parlem de "viure (bé) amb menys" o de "consumir menys, viure millor".
I estem aconseguint èxits, ja que constitucions com la de Bolívia (2007) o la d'Equador (2008) incorporen el concepte del "bon viure" o "sumak kawsay" com un eix articulador de les seves cartes magnes, entroncant en aquest cas amb les seculars tradicions dels seus pobles originaris. I volem seguir fent entendre que molts dels estàndards socialment acceptats no només no són desitjables, sinó que ens condueixen, tant en l'àmbit personal (major despesa i dependència dels diners, del treball) com en el col·lectiu (major contaminació atmosfèrica, pitjor repartiment dels recursos) a una vida pitjor, menys saludable i menys feliç.
Accés universal a l'energia?
Volem, des d'aquestes reflexions, contribuir al debat sobre com concretar els valors associats a reivindicacions interessants com el "mínim universal gratuït" (o almenys intocable en cas de no poder pagar), per reivindicar que la inclusió social s'encamini cap a estàndards nous "ambientalment més reivindicables". Així, una necessària lluita per una major justícia social ha d'anar de la mà de la "justícia ambiental", i contribuir a una "nova cultura energètica" i del consum on és clau preguntar-nos "amb quant n'hi ha prou?".
En aquest sentit, la reivindicació d'un "mínim vital" hauria d'anar unida a la de tarifes molt progressives i també a un "llindar màxim" que pogués implicar multes o talls de subministrament. I al fet que una part important del pressupost contra la pobresa energètica (que haurien d'assumir les empreses de l'oligopoli i no les administracions públiques) es destini a programes per millorar l'aïllament de les llars, ensenyar a estalviar... com els que esmentem més avall, i no només al pagament de les factures, com passa sovint.
Sobre models d'accés universal a l'energia recomanem dos articles: "Més oferta o menys demanda?" i "Modelos de acceso universal a la energía".
Iniciatives estatals i autonòmiques
A l'octubre, el Congrés dels Diputats rebutjava la proposició del PSOE, que exigia una tarifa energètica assequible, així com la prohibició del tall de subministrament sense permís de l'Administració. A França es prohibeix interrompre per impagament el tall del subministrament a l'hivern, mentre que a Catalunya una reforma similar va ser suspesa a l'octubre pel Tribunal Constitucional per "envair competències estatals". El Parlament català va aprovar, a finals del 2014, la creació d'un Fons d'atenció solidària de subministraments bàsics finançat per les empreses de subministraments mateixes. En aquest enllaç, molt recomanable, podem trobar un interessant resum de més iniciatives d'ajuntaments i CCAA's sobre aquest tema.
Iniciatives socials
Ecoserveis és una entitat no lucrativa barcelonina que treballa la pobresa energètica amb una important mirada ambiental, amb accions que van des de la participació política (per exemple a l'Observatori de la Pobresa Energètica a Catalunya) fins a formació d'agents socials (per exemple personal de serveis socials), passant per divulgació, intervenció directa, dinamització de voluntariat, publicacions (com una guia sobre com actuar davant la pobresa energètica, un decàleg d'accions polítiques per fer-li front...), etc. www.ecoserveis.net/pobresa-energetica
Fuel Poverty Group és una xarxa estatal de persones i entitats per combatre la pobresa energètica mitjançant la millora de l'eficiència energètica. Ofereixen tallers (també sobre com entendre la factura), un punt d'informació, assessories domiciliàries i intervenció a les llars (per exemple aplicant mesures d'aïllament de baix cost). Tant mitjançant voluntariat com en forma de serveis a les administracions públiques, per exemple en col·laboració amb serveis socials de base. http://energiajusta.org/
Un programa en aquesta línia implementat a Saragossa per la Fundació ECODES el podem trobar molt ben descrit al seu web.
En resum, creiem que cada € o minut invertit per lluitar contra la pobresa energètica a través d'iniciatives com aquestes serà sens dubte molt més eficient i barat que destinar-lo a subvencionar directament el consum energètic sense qüestionar les pautes de consum.
L’Aliança contra la Pobresa E
nergètica, d'àmbit català, està formada per entitats veïnals (com la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya), socials (com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca), ecologistes (com la Xarxa per la Sobirania Energètica) i de consumidors. Busca "garantir l'accés universal als subministraments bàsics i denunciar l'immobilisme d'administracions públiques i multinacionals"; exigeix un servei mínim universal per a les persones que no puguin pagar i evita els talls.
En una línia de treball que recorda la de la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca), assessoren les persones afectades sobre com evitar els talls, i pressionen empreses i administracions públiques, aconseguint en ocasions normatives que atenen alguns dels casos més greus. Estan promovent, juntament amb la PAH i l'Observatori DESC, una iniciativa legislativa popular sobre "Emergència Habitacional i Pobresa Energètica": http://pobresaenergetica.es
Un referent a nivell estatal és la Plataforma por un Nuevo Modelo Energético: http://cajaderesistencia.nuevomodeloenergetico.org/
-----------------
Nota:
(1) El govern britànic ha adoptat ja la nova definició, que considera que una llar està en situació de pobresa energètica si:
- Té unes necessitats energètiques teòriques superiors a la mitjana estadística del parc d'habitatges;
- Té uns ingressos econòmics inferiors al 60% de la mitjana estadística ajustats a la mida i composició del nucli familiar, un cop descomptats els costos derivats de l'habitatge (lloguer, costos energètics...).
Envia un nou comentari