QUADRILÀTER. Parlem d’Economies, en plural

Per Ruben Suriñach.

Il·lustracions de Marc Torrent (Marcus).

Seguim presentant seccions i articles de la nova Opcions Revista. Aquest cop parlem d'Economies, en plural, secció en la qual en cada número de la revista us explicarem iniciatives, novetats, projectes, etc. que ens inspirin en cadascuna de les tipologies d'economies que us expliquem a continuació. Comencem compartint la introducció d'aquesta secció. La resta ja ho trobareu en la revista impresa i en el nou web.

Això de l'economia... què era?

Quan una explosió de dinamita perfora una muntanya per poder-hi trobar vetes de minerals superconductors. Quan una persona fa malabarismes amb el seu temps per arribar a l’hora a recollir els nens a l’escola. Quan un grup d’amigues es troben un dissabte per fer una sessió d’intercanvi de roba. Quan algú escriu una ressenya sobre un restaurant en una app perquè la resta de gent la tingui en compte. Quan l’Estat decideix retallar els incentius a les energies renovables. Quan... Si acceptem una definició de l’economia que englobi totes les formes organitzatives, actuacions i actituds que ens permeten com a individus i societats satisfer les nostres necessitats (i fer-ho de manera perdurable en el temps), llavors totes les «situacions» anteriors entren al reialme de l’economia. Algunes són més evidents i d’altres ho són menys, però al cap i a la fi totes ho són. Trenquem, doncs, amb la idea preeminent que d’economia només n’hi ha una i passem a parlar d’economies en plural.

Les maneres en què es resolen necessitats són tantes i tan diverses que esdevé en un error associar el progrés i l’acompliment econòmic a indicadors tan reduccionistes com el PIB o la creació d’ocupació. D’una banda, hi ha economies que no se solen mesurar però que són la base del sosteniment de necessitats: són les economies de la vida, que engloben les capacitats i els recursos que ens proporcionen tant els sistemes naturals com l’àmbit domèstic i comunitari. Sense els recursos naturals i sense les tasques de cura i suport de la família i la comunitat, no podria funcionar l’economia pública ni mercantil.

Per una altra banda es troba l’economia productiva, entesa com aquell conjunt d’activitats organitzades i desplegades sobretot partint de la circulació de diners, el treball remunerat i el consum dinerari. L’economia productiva es pot dividir en tres: l’economia pública, com a conjunt d’activitats i iniciatives econòmiques promogudes des de l’administració pública; l’economia mercantil, corresponent a les experiències promogudes des de l’economia de mercat tradicional, i les economies socials, que inclouen el conjunt d’activitats i iniciatives que situen les persones com a eix central, i es diferencien clarament del marc dominant d’economia de mercat competitiva i amb afany de lucre. 

Les quatre economies esmentades (les economies de la vida, la pública, la mercantil i les socials) compten amb iniciatives concretes que tenen una contribució valuosa per pal·liar o prevenir els efectes negatius de l’economia actual. Experiències que permeten construir una economia positiva, que posa les necessitats de les persones i de la naturalesa en el centre, per sobre de l’afany de lucre i de l’interès individual. Des d’Opcions volem fer visibles les cares ocultes de l’economia en un Quadrilàter, una secció que esdevé en un espai en el qual les Economies, en plural, es troben, es contraposen, es complementen i van agafant forma número rere número, temàtica rere temàtica. Aquestes economies les explicarem a continuació i a partir d’ara les analitzarem amb exemples, entrevistes, articles en profunditat i novetats de cadascuna d’elles.