30/05/2011 - 17:21 | 1 comentaris
Si fem un breu exercici de suggestió amb les paraules Delta de l’Ebre i Doñana, el primer que ens vindrà el cap a molts és “parc natural”, tot i que la majoria d’arrossaires que viuen de cultivar als contorns o dins d’aquestes espais naturals protegits segur que ho relacionaran amb “mitjà de vida”...
Tenim la recerca d’arròs (tema de la secció central de la propera revista) ben avançada i una de les lliçons més interessants que ens està donant l’estudi és que la conciliació entre conservació del medi, preservació del món rural i creació de riquesa i llocs de treball dignes és possible, per molt que a vegades sembli (o ens vulguin fer creure) que no ho és.
És una llàstima que només siguem capaços de veure amb facilitat aquests vincles entre naturalesa i societat quan la relació és tan estreta i directa (en aquest cas, com que les aigües de rec dels arrossaires són les mateixes que les de les zones naturals, si es passen de pesticides l’ecosistema es veu greument perjudicat). De tota manera, el fet de que en el cultiu d’un producte tant estès, comú i del qual tenim superàvit s’aconsegueixi en gran part aquesta conciliació ens alimenta l’esperança...
Qui sap què ens suggeriran les paraules Delta de l’Ebre i Doñana després de l’estudi...
Comentaris
potser us serveix per parlar
by antonio nieto - 13 juny 2011 - 20:10
potser us serveix per parlar de l'equilibri entre medi i explotació:
a l'orient (em sembla q al japó), hi havia una zona arrossaire mil.lenària on el terra tenia uns nivells altíssims d'un metall pesant (em sembla q plom). tot i així es cultivava arrós sense cap problema. fins q un dia, per facilitar la recol.lecció i augmentar la productivitat, van decidir assecar els camps pq poguèssin entrar les màquines a fer la collita. això va trencar l'equilibri, i quan els van tornar a inundar, es va disparar la contaminació pel metall pesnat, q havia estat segles innactiva. tot per la cobdicia de produir més i no respectar la manera tracidional.
salutacions
Envia un nou comentari