Una normativa socialment rebutjable fa apujar el preu de Som Energia. Entrevistem la cooperativa

Us oferim una entrevista que hem fet a Som Energia perquè ens expliqui com és d'injusta una de les normatives que ha aprovat recentment el govern espanyol i que ha obligat la cooperativa a apujar les seves tarifes de manera urgent, sense poder esperar-se a la revisió anual de tarifes que es fa a l'Assemblea de Socis, que se celebrarà l'estiu.

Com segurament sabeu els subscriptors d'Opcions i els internautes que visiteu el nostre web, Som Energia és una cooperativa catalana que produeix i comercialitza electricitat generada exclusivament a partir de fonts renovables. Al llarg de la seva vida les seves tarifes elèctriques han estat de les més econòmiques dintre del mercat lliure de l'electricitat.

Aquí podeu veure com explica Som Energia els motius per al canvi, que tanmateix ha estat molt lleuger (0,00456 €/kWh, és a dir d'un 3,5% sobre el preu anterior, en el cas de la tarifa 2.0A, la que paguen la immensa majoria dels domicilis). Un dels canvis normatius és sobre el cost del que s'anomena servei d'interrompibilitat, que consisteix en un compromís per part de les empreses que són grans consumidores d'electricitat (siderúrgia, cimenteres, gran indústria química, etc.) d'aturar la seva producció en cas que en moments puntuals no hi hagi prou producció d'electricitat per cobrir la demanda. A canvi d'aquest compromís reben una contraprestació econòmica, que paguem els ciutadans a través dels rebuts de la llum. Tant el canvi normatiu com el servei mateix ens han semblat molt injustos, i hem demanat a Som Energia que ens expliqués si és així.

Com es pagava fins ara la contraprestació pel servei d'interrompibilitat?
El pagava l'usuari, dintre del concepte anomenat “peatges” que tots podem veure al nostre rebut, i que té un preu regulat pel govern. A principis d’any el govern ha decidit que el servei d’interrompibilitat vagi a càrrec de la part “variable” del cost de l’energia (és a dir, l'import per energia consumida, que cobren les comercialitzadores), sense que això suposi modificar a la baixa els costos regulats, és a dir: el preu del peatge segueix sent el mateix.

És tècnicament raonable que existeixi el servei d'interrompibilitat?
En un escenari en què la potència total instal·lada al sistema fos similar a la demanda, entendríem necessari aquest servei. Però no és el cas: la potència instal·lada supera en més del doble el màxim de potència que el conjunt del país ha demandat mai. La potència màxima demandada (i per tant produïda en un moment donat) pel conjunt del sistema va tenir el seu màxim històric el 2007, en el període pre-crisi, i va arribar a 45.450 MW, mentre que el total de potència instal·lada actualment és de 107.000 MW. La capacitat del sistema està aturada o infrautilitzada en més d’un 50%.

Dius que part de la capacitat està aturada, és a dir, que hi ha centrals que no sempre estan funcionant. Com per exemple els aerogeneradors d’una zona on no faci vent. Quins tipus de centrals estan normalment aturades? Es podrien engegar, en els moments en què es demandi més potència?
Les centrals que no paren mai són les nuclears. A l’altre extrem hi tenim per exemple diverses centrals de cicle combinat (hi ha haver un boom d’instal·lació d’aquestes centrals a principis de la dècada passada), que funcionen unes 1.000 hores anuals i en podrien funcionar 6.000. També hi ha aturades algunes centrals de fueloil i carbó. Totes aquestes centrals es poden posar en marxa molt de pressa, és quasi com engegar un cotxe. De manera que, quan es prevegi un moment de gran demanda, podrien estar generant en cosa d’una hora.

I socialment, és just, el servei d’interrompibilitat? O es pot considerar una "prebenda" per a les grans empreses consumidores?
Per servei entenem l’acció de servir o de ser util a algú o algun ús. Nosaltres ens preguntem: a qui serveix, la interrompibilitat? En un escenari on hi ha tanta sobrecapacitat de producció, quin sentit té compensar la gran indústria per disposar de la seva potència? La interrompibilitat suposa a la pràctica una subvenció encoberta a un sector industrial molt concret que veu, a través de la factura elèctrica, un impacte important en el seu compte de resultats. Paguem una de les factures d’energia més cares d’Europa. La interrompibilitat pot ser considerada un ajut de l’Estat (dels ciutadans) per impedir deslocalitzacions de grans empreses per tal d'abaratir costos, que és el xantatge amb el qual aquestes empreses amenaçarien en cas de no rebre aquesta compensació, segons reconeixia el ministre Soria en aquesta entrevista (a partir del minut 31:21).

Quantes vegades han hagut d'aturar la seva activitat les grans empreses consumidores, per manca de producció d'electricitat, en els últims 30 anys?
Segons la revista Energías Renovables, el director de l'Asociación de Empresas con Gran Consumo de Energía va declarar que REE (Red Eléctrica Española, l'empresa responsable de l'operació del sistema elèctric) els va demanar d'interrompre la producció per últim cop el 2009. No sabem per quin motiu, ja que en aquell moment la potència instal·lada ja era molt superior a la demandada. En el sistema elèctric hi ha molta opacitat.

Quants diners han rebut aquestes empreses grans consumidores com a contraprestació durant els darrers anys?
Des del 2008 s’han pagat més de 2.700 milions d’euros pel servei d’interrompibilitat.

A dia d'avui, sabeu d'alguna altra comercialitzadora q ja hagi canviat la tarifa arran dels canvis legislatius que us l'han fet canviar a vosaltres?
N’hi ha alguna que sí, d’altres encara ho han de fer... de no ser que el marge comercial que tenen els permeti no repercutir aquests canvis a les tarifes.

Quines són les 5 decisions del govern espanyol que considereu més inapropiades, ja sigui des del punt de vista de la sostenibilitat o de l'equitat, en els últims cinc anys?

1. Els ​ canvis retroactius a la retribució a les energies renovables. Tot i que la legislació que es va impulsar era una còpia mal feta inspirada en l’alemanya, la moratòria i l'eliminació de les tarifes han estat un canvi de les regles del joc a mig partit que ha suposat, per una banda, tallar les ales a la generació distribuïda o descentralitzada, que és una de les característiques que semblen bàsiques en un futur sistema energètic sostenible. I per altra banda ha posat en perill molts petits productors, ja que no poden fer front a les despeses per conservar les seves instal·lacions.

2. Aplicar un impost a la generació d’energia de manera indiscriminada, perquè no té en compte si la generació és renovable o fòssil, com si totes tinguessin les mateixes implicacions sobre el medi, les persones o l’eficiència. Actualment aquest impost és del 7% sobre els ingressos per la venda d’energia.

3. Augmentar el pes de la part fixa de la factura elèctrica (la corresponent a la potència). Aquesta mesura va en contra de l’eficiència energètica de les llars i empreses, ja que consumir més o menys electricitat no afecta tant en l’import final de la factura, i d’aquesta manera es desincentiven les mesures d’estalvi i eficiència (il·luminació eficient, tancaments, autoproducció, etc.). A més, Espanya va votar en contra de la Directiva europea d’eficiència energètica, que pretén reduir el malbaratament d’energia.

4.​ Absència d’una regulació sobre el Balanç Net o una aposta clara per l’autoproducció i la generació distribuïda. La manca d’una regulació adequada frena que la ciutadania participi en la construcció d’un model més eficient, renovable i distribuït.

5. La darrera Llei del Sector Elèctric (Llei 24/2013), que es basa estrictament en la sostenibilitat econòmica i financera del sistema. Parteix de la discutible existència d’un dèficit de tarifa, és a dir, d’un suposat deute que hem acumulat amb les grans companyies elèctriques, sense abans haver fet una auditoria adequada que expliqui si els costos reconeguts durant els darrers anys s’ajusten a la realitat. És una nova regulació que no vol solucionar el problema d’arrel, que segueix sense construir un model viable basat en l’eficiència i no pas com l’actual, basat en un augment constant de l’ús d’energia.

I quines serien les 5 decisions que considereu més encertades?
Només en destacaríem quatre:

1. Inici tímid d’una major informació a les persones sobre l’existència d’alternatives a les grans empreses energètiques. Per exemple, s’ha creat un comparador on line del cost anual del consum elèctric segons les tarifes de les diferents comercialitzadores que hi ha.

2. Eliminar la subhasta CESUR, que era la referència del preu que paguem les persones acollides al mercat regulat. Tot i que el sistema que la substitueix tampoc és l’adequat. Abans depeníem d’empreses que especulaven amb el preu de l’energia, i ara estem en mans del que fan les cinc grans empreses per controlar el preu horari de l’energia.

3. Posar fi al projecte CASTOR, però no per la seva voluntat sinó per la repercussió que van tenir els moviments sísmics sobre la població.

4. Intentar reduir l’ús del carbó com a font energètica. Tot i que després es va promoure l’ús del carbó nacional, molt menys eficient.

Caram. En global ens quedem amb la idea que hi ha molta oligarquia governant el sistema elèctric per al seu interès, i que ni aquesta ni el govern polític estan per la labor de la sostenibilitat, que necessitem tan urgentment. Això de la interrompibilitat té un cert regust de feudalisme: tots els ciutadans pagant un "tribut" als grans senyors elèctrics, perquè sí. Bé, potser caldria veure els beneficis que tenen aquestes empreses per matisar, o emfatitzar, aquesta afirmació... I a més, no és normal saber-ne res, de tot això. Gràcies, Som Energia, per explicar-nos-ho.

I gràcies a tots els i les consumidors/es conscients que voleu posar-hi el vostre granet de sorra contractant la llum a Som Energia o qualsevol altra de les comercialitzadores que treballen de valent per posar més seny i renovabilitat al sistema elèctric.

Aquí podeu veure algun altre detall sobre el tema explicat per Gesternova, una empresa (no cooperativa, en aquest cas) que també produeix i comercialitza electricitat generada de fonts renovables. I aquí l'article sobre el tema de la revista Energías Renovables.