Xarxes d'Intercanvi: descobrint i usant el que tenim

Escrit per Pablo Torregrosa

Les xarxes d'intercanvi són agrupacions de persones que s'organitzen per intercanviar béns i serveis sense diners, amb la finalitat de satisfer necessitats o desitjos al marge del sistema de mercat. Això significa que una persona pot produir i rebre béns i serveis dintre de la xarxa, independentment dels diners que tingui i de si té o no un treball remunerat.

Hi ha moltes variants d'aquestes xarxes, amb enfocaments i formes d'organització diferents. Des d'un grup de veïns que dediquen el temps lliure a aprendre recíprocament les habilitats d'uns i altres fins a autèntics sistemes econòmics paral•lels d'àmbit local, com és el cas de la ciutat nord-americana d'Ithaca, a la qual milers de persones paguen amb la moneda local en centenars de comerços i hi ha una banca local alternativa.

Entre els objectius més comuns hi ha recuperar la proximitat i la confiança entre les persones, perdudes en la vida cada vegada més distant i individualista de les ciutats; prendre consciència de les habilitats d'un mateix i servir-se d'elles; incidir en el món del treball; incidir en el reconeixement social de les diferents feines, mirant d'igualar el prestigi de professions com la de metge o advocat amb el d'un cuidador o escombrariaire; o anar reduint la dependència del sistema econòmic convencional i caminar cap a una vida més autogestionada.

El troc és tan antic com la humanitat. Els últims anys aquestes xarxes d'intercanvi estan proliferant en el món occidental, i en particular han sorgit en moments en què el sistema econòmic convencional fallava: crisis econòmiques agudes, períodes de postguerra, moments de gran escassesa... en els quals la gent s'ha vist obligada a organitzar-se per millorar la seva situació o simplement per poder sobreviure.

COM FUNCIONEN
Com un tauler d'anuncis
Cada participant posa en comú les coses que ofereix i les que li agradaria rebre. La xarxa crea un mitjà de comunicació intern que serveix perquè els membres puguin saber el que es busca i s'ofereix, i per facilitar els contactes. Quan algú troba una cosa que li interessa mira d'arribar a un acord, ja sigui directament amb qui l'ofereix o a través d'un mitjancer. 

Quant val?
Si, per exemple, en Ferran necessita que li pintin la casa i en Pep pot fer-ho, es posen d'acord per valorar el servei en la moneda de la xarxa, per exemple els wats (algunes xarxes valoren col•lectivament alguns dels serveis o béns). Se sol dur una comptabilitat similar a la dels comptes bancaris, de manera que al compte d'en Pep se li sumarien els wats acordats, i a la d'en Ferran se li restarien. Algunes xarxes imprimeixen bitllets amb la moneda. 

Recuperant els autèntics diners
Aquests wats fan el paper genuí de la moneda de canvi, que no és més que una manera de registrar el valor que tenen els objectes o serveis que anem intercanviant, per no haver de dur les coses que intercanviem a sobre.

Hi ha dues grans diferències amb els intercanvis amb diners: d'una banda, ningú pot guanyar wats sense fer alguna cosa per a algú de la xarxa, de manera que tothom que es beneficia del sistema aporta alguna cosa als altres. I per un altre, els wats no tenen valor per si mateixos més enllà del seu valor com a eina, ni té sentit acumular-ne perquè no generen interessos. Al contrari, el que interessa és mantenir els comptes a zero, perquè vol dir que tothom dóna tant com rep. 

Tipus particulars

A més dels LETS genèrics amb les seves infinites variants, hi ha tres models amb característiques diferenciades:
•    Bancs de temps És un model que es pot aplicar en xarxes d'intercanvi de serveis. S'usa el temps com a mesura de valoració, de manera que un servei val les hores que calen per realitzar-lo, tant si és fer una consulta mèdica com si és treure un gos a passejar.
•    Xarxes d'intercanvi de coneixements S'intercanvien coneixements com idiomes, cuina, habilitats vàries, assignatures acadèmiques, etc.
•    Xarxes de troc Fan mercats en els que es “compra” amb els bitllets que emet la xarxa. Aquest model es va usar a tota l'Argentina durant la crisi del 2001.

COM MUNTAR-NE UNA

Caldrà tenir clar quins són els objectius, debatre quin model és més adequat en el nostre cas i com es durà a la pràctica. Una o més persones han de fer la feina d'organització: mantenir les llistes de participants, ofertes i demandes, la comptabilitat, potser fer de mediador... A part de les reunions inicials de formació de la xarxa és bo que els membres es reuneixin de tant en tant com a forma d'injecció d'energia. El millor és que pugueu aprendre de l’experiència de les xarxes ja existents (al mapa teniu un bon llistat d’experiències).

Hi ha bastants bancs del temps a nivell de barri, tot i que moltes vegades passen desapercebuts. Sovint els promouen els ajuntaments, o també podem preguntar en organitzacions de veïns.

COSTA GAIRE?
•    Cal un grup de gent compromesa a portar la batuta durant un temps.
•    A molta gent no li és fàcil trobar què pot oferir, i què vol demanar.
•    Al principi anirem despistats per donar valor monetari als intercanvis.
•    Estem molt acostumats a rebre només a canvi de diners. Que algú ens doni una cosa sense intervenir-hi diners ho veiem com un favor i ens pot cohibir, tant rebre-ho com reclamar en cas necessari.

QUÈ HI GUANYEM?
•    Les xarxes faciliten unes relacions entre persones basades en la confiança i el suport mutu, que alhora serveixen per satisfer necessitats i desitjos.
•    Ens ajuden a adonar-nos del que sabem i podem fer, que en general són més coses de les que pensàvem. Per a molts són una oportunitat per sentir-se membres útils d'una comunitat. Tot això millora l'autoestima i ens fa sentir creatius i participatius.
•    Disposem d'una oferta de béns i serveis a la carta.
•    El valor del treball o dels béns es determina dintre del collectiu que intercanvia, no ve donat per un sistema econòmic global i fora del nostre control.
•    La xarxa potencia l'economia local i la proximitat.