Pintura

La humanitat pinta des de fa 17.000 anys. Pintar és una activitat que realitza força gent sense necessitat de recórrer a cap professional; però les pintures que trobem habitualment a les botigues són desaconsellables, ja que es fabriquen amb derivats del petroli, contenen ingredients tòxics que respirem mentre pintem i un temps després, no deixen transpirar bé les parets...

Què necessitem

En comprar

A casa

Estudi íntegre

¿Com podem aplicar el principi de reducció del consum en el cas de la pintura? Un pas previ abans d'escollir els colors i les textures que ens aportaran les millors característiques per pintar, és plantejar-nos si realment necessitem pintar o si cal recórrer a comprar pintura per fer-ho.

Com ho podem fer:

• Podem renovar l'ambient d'una habitació canviant els mobles de lloc o penjant coses a les parets, per exemple.

• Coneixem a algú que ha pintat fa poc i ens pot donar la pintura que li ha sobrat?

Una de les principals funcions de la pintura és la decoració: el que perseguim és crear ambients agradables segons la nostra subjectivitat i adequats al nostre entorn. El color i la textura de les parets generen un ambient determinat a les habitacions. En el cas de les façanes, a més, formen part de la imatge que un edifici mostra a l'exterior i es combinen amb l'estètica comunitària. Escollim colors i textures pensant en crear ambients en els quals ens trobem a gust.

Com ho podem fer:

• Depenent del color que escollim generarem unes sensacions o altres. No escollim colors dels quals ens cansarem aviat.

• En el cas de les pintures sintètiques, la paret queda d'un color totalment homogeni, pla, que pot arribar a avorrir. Si el sol toca directament a la paret, els tints sintètics es descoloreixen amb el temps.

• Amb les pintures minerals s'obtenen colors més agradables a la vista, perquè s'obtenen matisos, són menys homogènies i aporten una major riquesa cromàtica.

• Les pintures naturals poden contenir alguns pigments vegetals que es descoloreixen.

• Els colors clars donen més lluminositat i poden evitar-nos haver d'encendre llums quan encara és de dia

• En llocs calorosos pintem les parets exteriors de blanc, per exemple amb calç, per mantenir la casa més fresca.

• Hi ha diferents tècniques per donar textures a les parets: pintar-les amb una esponja per fer aigües o amb draps de cotó o lli per "estampar-les", pintar aquarel·les sobre una paret clara, utilitzar algunes pintures especials per donar aparença de marbre... Cal demanar a qui ens ho vengui quin tipus de pintura és adequada per a cada tècnica.

L'altra funció principal de la pintura és protegir les parets de la corrosió i de l'acció dels raigs de sol i, en el cas de pintures d'exterior, també de la pluja i del vent. No obstant això, les pintures sintètiques contenen molècules molt grans que no s'integren a la paret sinó que formen una pel·lícula per sobre. Per això la pintura s'esquerda i s'escrostona més fàcilment en parets d'exterior. Una pintura sintètica en una façana pot durar entre 5 i 10 anys. Escollim pintures que ofereixin la millor capacitat protectora i que durin el màxim de temps possible.

Com ho podem fer:

• Els pigments minerals penetren a la paret i reaccionen químicament amb ella (es "petrifiquen"), de manera que es forma una unió indissoluble. Per això són les més duradores, sobretot les pintures al silicat, que poden durar més de 25 anys en una façana. S'utilitzen molt per a la protecció del patrimoni arquitectònic.

• Les pintures a la calç no duren tant en zones molt plujoses, especialment si hi ha pluja àcida, i en parets interiors a les quals hi ha fregament. No obstant això, la seva utilització és aconsellable en climes més càlids, com el mediterrani, a causa de la seva alta capacitat de transpiració.

Hi ha tres grans famílies de pintures: minerals, naturals i sintètiques; aquí podem veure'n la descripció, per a quines superfícies és adequada cadascuna i algunes nocions bàsiques referents a com aplicar-les. Pel que fa a paràmetres rellevants per al consum conscient, les pintures més ecològiques, duradores i saludables són les minerals i les naturals. Si comprem pintures d'aquestes famílies donem suport al desenvolupament d'una indústria química neta, i deixem de col·laborar amb l'economia de el petroli.

Com ho podem fer:

• Aquí podem conèixer algunes marques de pintures naturals i de pintures minerals, juntament amb alguna indicació per ajudar-nos a trobar-les al mercat. En general només les trobarem en botigues especialitzades.

• Si ens costa trobar pintures d'aquestes famílies i optem per pintures sintètiques, busquem marques que tinguin l'Ecolabel.

• L'etiquetatge ens pot ajudar a conèixer algunes de les característiques d'una pintura, encara que també ens pot enganyar.

• Si encarreguem la feina a un pintor professional, demanem-li que utilitzi pintures naturals o minerals. Si no pot trobar-ne, les hi podem proporcionar nosaltres mateixos.

Tal com passa amb la majoria de coses, un bon manteniment és bàsic perquè les parets aguantin el màxim de temps sense haver de pintar-les de nou.

Com ho podem fer:

• Mantinguem les parets netes: vigilem de no fregar-les amb cadires o taules.

• A les pintures sintètiques s'hi enganxa més la pols. Les que aguanten millor els rentats són les pintures minerals; les que menys, les naturals.

Un cop hàgim pintat, si no ens ha sobrat pintura podem reciclar els pots buits (al contenidor per a envasos o on ens indiqui l'ajuntament si no existeixen al municipi). Si ens ha sobrat pintura no la llencem per l'aigüera perquè contamina les aigües residuals, fins i tot la natural (perquè els olis vegetals no es dissolen amb l'aigua) i la mineral (es pot petrificar amb el contacte amb segons quin tipus de canonades). Podem intentar reaprofitar-la i, si no podem, llencem-la on toca.

Com ho podem fer:

• Donar-la a algú que la pugui aprofitar.

• Guardar-la per a la propera vegada que pintem. Tapem el pot molt bé i posem-la de cap per avall en un lloc que no estigui per sota de 5ºC. Si el pot o la tapa s'han abonyegat podem posar la pintura en algun altre pot, de manera que quedi ben segellat. Com que la pintura té aigua es pot podrir per l'acció de microbis en contacte amb l'aire; és per això que està bé guardar el pot de cap per avall (així la part de pintura en contacte amb l'aire és la que quedarà al fons del pot quan tornem a utilitzar-la). D'aquesta manera pot aguantar un any més o menys sense fer-se malbé.

• L'última opció és llençar-la. Les pintures minerals i naturals són biodegradables i no estan classificades com a residu especial, de manera que en principi les podríem llençar a les escombraries generals. Les pintures sintètiques s'han de dur obligatòriament al Punt Verd perquè estan classificades com a residu especial.

• Quan netegem els estris procurem que la menor quantitat possible de restes de pintura marxi per l'aigüera. Duguem a la deixalleria l'aigua en la qual haguem posat els estris en remull.

Última actualització: octubre 2010

La Revista

Números publicats

Subscripció

Vols anunciar-te?

Coneix-la

Consumpedia

Què és i com funciona?

Mapa col·laboratiu

Guies de consum

Reflexions per al canvi

Materials inspiradors

Qui som i què fem

El Cric

Teatre i formació

Consultoria, recerca i comunicació

Guies de consum

You are here:

Guies de consum