Saps què és el basmati? Deu ser força probable que sí... El cas és que aquesta paraula tan exòtica identifica  una cosa tan casolana com l’arròs; una varietat llunyana, això sí. Ara que és tan normal que els béns circulin  per tot el món, també ha deixat bastant de ser exòtic menjar arròs pakistanès. De totes maneres, si aquí l’arròs és tan casolà deu ser perquè en cultivem des de fa molt i molt temps, i força. Qui sap si la globalització se seguirà expandint prou com perquè els nostres arrossaires tanquin la paradeta, qui sap
si en aquest cas tots els factors (inclosos els consumidors) donarem una pròrroga, llarga o curta, a la producció local... Avui per avui, ens alegrem que l’arròs que trobem a la botiga sigui, molt probablement, de cultiu proper.

Núria, tenim les prestatgeries plenes de llibres que mai tindrem temps de llegir, de DVDs col·leccionables que mai veurem, l’armari ple de roba que ens hem posat en comptades ocasions... Hem d’assumir-ho, el  temps que no tenim no es pot col·leccionar als prestatges. És un fragment de l’obra teatral No et consumeixis. La Núria, un cop més, ha arribat a casa tard i esgotada de treballar, però anuncia que porta  un regal per al seu fill Xavier i un altre DVD col·leccionable del quiosc.

Quan se’ns acaba la tinta de la impressora, segur que molts encara pensem automàticament a comprar un  cartutx nou. Aquest costum omple els abocadors de tot el món amb 500 milions de cartutxos de plàstic cada any; i un cartutx de tinta pot trigar uns 300 anys a degradarse. Aquí veurem opcions d’impressió molt més sostenibles… i barates!

Els recicladors sobreviuen gestionant residus i contribuint a la mitigació del canvi climàtic. No bastant això, els interessos políticsi econòmics posen en perill el seu mitjà de vida i proposen solucions amb resultats ambientals pitjors.