* En diem societat de consum, però també en podríem dir societat dels residus. Hi ha consens internacional sobre les prioritats: primer prevenir, i després reutilitzar. És a dir, seguir principis del consum conscient. I cal transformar tota la cadena productiva, aquesta és l'essència del nou paradigma Residu Zero. En donem exemples: Flandes, Taurus...

* A Catalunya es posen a la venda 9 milions d'envasos de begudes cada dia, molts dels quals són d'un sol ús. A Alemanya el 88'5% dels envasos de cervesa són reomplibles. Actualment s'està fent a Cadaqués la primera prova pilot del sistema de retornar els envasos. Arreu del món les experiències pràctiques han demostrat a bastament que és el millor sistema per recuperar residus d'envasos i reciclar-los, i afavoreix l'ús d'envasos reomplibles.

* Per acabar reciclant un residu, primer cal haver-lo separat bé. De mitjana a Catalunya es recullen separadament un 40% de les deixalles. Als municipis en què es fa recollida domiciliària o porta a porta la mitjana és del 64%, i n'hi ha que superen el 90%.

* Només reciclem un 30% dels residus que generem. A Flandes en reciclen un 70%. Sabem, doncs, que és possible aspirar a aquest resultat.

* Reciclar la brossa orgànica (és a dir compostar) és particularment important: el compost és una matèria primera essencial per al nostre menjar. Sobretot, no llencem gens d'orgànica al rebuig, perquè allà hi origina impactes ambientals molt importants.

* Per què hi ha un contenidor reservat per als envasos? On hem de llençar els objectes que són dels mateixos materials? I els gots de vidre trencats? Respostes a aquestes i altres preguntes.

La lluita contra els desnonaments i les vides hipotecades, mercats camperols que proliferen, com mantenir els electrodomèstics en bon estat, noves publicacions de periodisme econòmic crític...

La gestió del residus ateny els carrers, les instal·lacions i els diners dels nostres pobles i ciutats. En ocasions no són només els ciutadans elegits com a regidors els que s'hi impliquen, sinó també persones que volen participar en el devenir del seu poble o ciutat. A diverses localitats de Gipuzkoa s'ha instaurat el model de recollida de les escombraries porta a porta amb molta participació social: des de casa, des de les organitzacions i des dels ajuntaments. Els espectaculars resultats de millora donen ales a altres municipis per seguir l'exemple.

El tema dels residus és dels més complexos que tenim. Fa dècades que ens endinsem en tendències productives i en hàbits de consum que redunden en la generació creixent i "inadvertida" de residus que no recuperem, i tot just un parell mirant de posar fre al despropòsit. Necessitem urgentment canvis de molt abast i en moltes esferes. Necessitem cops d'efecte impregnats de determinació. Els incentius econòmics en són un exemplar destacat: pagar un dipòsit pels cascos, impostos, cànons, taxes... Si es conceben bé, no fallen.