Surt en aquest número:
L'esplendor d'una societat genera entusiasme, avui i sempre. La satisfacció pel desenvolupament aconseguit ens fa venir ganes d'arribar sempre més enllà. El creixement de les civilitzacions de les que parlem en aquest article, però, es va trencar quan el medi no va donar més de si. Mirant-ho des dels nostres dies, pensem que la caiguda va ser deguda a limitacions insuperables: a Sumèria i Centreamèrica les condicions agronòmiques eren pobres, i l'Illa de Pasqua està aïllada enmig d'un vast oceà (és la que està més lluny d'una altra illa o continent). En canvi ara, pensem, no tenim aquestes limitacions: podem establir-nos a qualsevol indret del planeta, i tenim accés a tots els seus recursos. És clar que, ben mirat... potser la Terra és un planeta minúscul aïllat enmig d'un vast univers?
