Surt en aquest número:
Quan era nen m'encantava anar al celler amb els meus pares. Portàvem el carro ple d'ampolles de vidre buides, i el Cèsar o la Pilar, els dependents, anaven apuntant tot el que dúiem. Amb l'arribada dels supermercats aquest sistema va començar a recular. En aquella època, quan pensava què volia ser de gran, em debatia entre treballar en un celler o ser bomber. Encara no tinc clar si hagués pogut ser bomber, però no crec que hagués pogut treballar en un celler, ja gairebé no en queden.
