Fent la recerca del número que està a punt de sortir (número 48), han aparegut les empreses de Relacions Públiques. Ara fa 12 anys, en el número 4 d'Opcions, ja en vam parlar en aquest article que recuperem avui.

Deia un veterà de les relacions públiques nord-americà que quan arribava al quiosc i veia els titulars de portada era capaç d'endevinar quin col·lega havia llançat o amassat una història específica. El poder i abast de la indústria de les relacions públiques és quelcom que creix imparablement i del qual sabem, i no per casualitat, molt poc.

Ja ens fèiem aquesta pregunta al primer número d'Opcions, publicat el gener del 2002, ara fa més de dotze anys. En aquell número l'estudi central estava dedicat a la pasta, i hi comentàvem que Pastas Gallo deia que els seus productes no han estat tocats per la mà de l’home en cap punt de la cadena productiva. En conseqüència, la seva plantilla s’havia reduït en un 25% els cinc anys anteriors. La gran automatització, present a tots els sectors productius i que comportava l’eliminació de milers de llocs de treball, no impedia pas a empreses molt ben situades fer tanta feina com abans; el que passa és que, senzillament, es podia fer sense tanta mà d’obra. En aquell article plantejàvem aquest enigma, que segueix sent avui un gran misteri:

Amb els avenços cada cop més ràpids en l’automatització de molts processos... com és que seguim treballant vuit hores cada dia, tenint en compte que hi ha tants aturats i que cada cop som més gent?