Detergents

Els detergents netegen, però també "embruten". Perquè poden causar contaminació a les aigües residuals i perquè, com tot, tenen un consum de recursos al darrere.

El millor per haver de rentar poca roba (i eixugar-la, planxar-la, endreçar-la...) és embrutar-la tan poc com puguem!

Què necessitem

En comprar

A casa

Estudi íntegre

La roba s'embruta amb la suor, amb la brutícia i olors del cos, amb l'ambient i amb les taques. El primer que podem fer per minimitzar l'ús de detergent és embrutar poc la roba.

Com ho podem fer:

• Posem-nos roba diferent per a situacions diferents (casa, carrer, feina, cuinar, trastejar, esport...).
• Protegim la roba amb bates o davantals quan cuinem, fem neteja a casa, treballem en entorns o amb objectes amb pols o greix...
• Moguem-nos amb cura quan manegem substàncies o estiguem en entorns en què ens puguem tacar.
• Les fibres sintètiques ens fan suar més.

Rentar la roba la desgasta i la destenyeix, més com més agressiu sigui el rentat. Per exemple, rentar a més de 30º-40º en general no té sentit, i fins i tot pot ser contraproduent. Per allargar la vida de la roba, evitem rentar-la en excés.

Com ho podem fer:

• Adeqüem la freqüència i la intensitat amb què rentem la roba a les nostres necessitats. En ocasions, ventilar i raspallar una peça pot ser suficient, per exemple si només l'hem usat un dia.
• Si ens taquem no cal rentar tota la peça. El millor és treure la taca per separat tan aviat com puguem; n'hi ha que no marxaran si triguem massa o si ja han passat per la rentadora. Aquí hi ha algunes indicacions per fer-ho.

Els detergents permeten que l'aigua penetri més a la roba (gràcies als seus ingredients tensioactius o surfactants) i arrossegui la brutícia. L'agitació de la rentadora també ajuda a netejar. Els detergents convencionals solen usar alguns ingredients tòxics per a algunes espècies aquàtiques: alguns tensioactius (de la família LAS) i policarboxilats que no es biodegraden al fons de rius i llacs, i fosfonats i blanquejants òptics (de la família FWA5) que no es biodegraden a l'aigua. Busquem els detergents amb ingredients menor impacte ambiental.

Com ho podem fer:

• Escollim detergents ecològics, que no contindran cap de les substàncies anteriors, i també eviten ingredients minoritaris a la fórmula però que tenen una ecotoxicitat clara (sí que n'hi poden tenir algun, com el TAED, que també és als detergents convencionals). Els trobarem a botigues de productes ecològics. Els podem identificar o bé perquè són marques reconegudes, o bé perquè porten un segell certificador; els més presents al nostre país són Ecocert (menys estricte que els criteris de les marques més veteranes) i Ecolabel (molt menys estricte que Ecocert).
• Marques de detergents ecològics fabricats a Espanya: BioBel (té el segell Ecocert) i Ecotech (té el segell Ecolabel però va molt més allà).
• Marques europees reconegudes: Ecover, Ulrich, Sodasan, Almacabio, Sonett. També podem trobar Attitude, fabricada a Canadà i amb criteris no gaire estrictes.
• Si comprem un detergent convencional, analitzem l'etiqueta: si el detergent porta fosfonats, policarboxilats o blanquejants òptics ho dirà, i també si porta alguna substància al•lergògena; la més abundant als detergents convencionals és la isothiazolinona. En canvi no és obligatori declarar la presència dels tensioactius no biodegradables. Si volem veure la composició completa la trobarem en una pàgina web l'adreça de la qual és obligatori posar a l'etiqueta. Marques locals convencionals però amb segell Ecolabel són Ecomimidu i Uni Vert.
• Escollim detergents concentrats. Els detergents en pols que vénen en una caixa gran solen portar sulfat de sodi, un ingredient que té per única missió donar volum al detergent.
• Evitem els detergents en bossetes monodosi.
• S'ha dit que les ecoboles són l'opció més ecològica per netejar, però això no està gens clar. També es recorre molt al reclam del "Sabó de Marsella", però es tracta efectivament d'això: un mer reclam.

Als detergents ecològics, en general els tensioactius no s'obtenen a partir del petroli (com en els detergents convencionals) sinó d'olis vegetals, principalment de palma i també de coco. Això té l'avantatge que els recursos són d'origen renovable, però les plantacions de palmeres estan lligades amb problemes greus de desforestació i d'apropiació de terres i de mitjans de vida a països tropicals. Hi ha iniciatives que miren d'atenuar la problemàtica, però sense gaire èxit. Tanmateix, tenim opcions que eviten al màxim aquestes explotacions, busquem-les

Com ho podem fer:

• A la regió brasilera de Maranhão, una cooperativa de petits agricultors que involucra un miler de famílies explota les palmeres de coco pròpies de la zona, que a més d'oli proporcionen altres béns com materials de construcció o carbó vegetal. Les organitzacions camperoles fa anys que lluiten per preservar un accés lliure als palmerars, evitar la tala de palmeres i l'ús de pesticides. A Espanya es ven un detergent elaborat a partir d'oli d'aquestes palmeres, de la marca Talybe. L'empresa que el fabrica, italiana, compra aquest oli i altres ingredients sota condicions de Comerç Just. El detergent té el segell ecològic ICEA, que és estricte però permet els fosfonats, i se'n posen al detergent Talybe per a roba. Podem trobar aquesta marca a botigues de Comerç Just i a associacions de consum ecològic, i a granel.
• El veterà fabricant de detergents ecològics Ecover ha desenvolupat un tensioactiu obtingut a partir d'oli d'algues. Això comporta diversos avenços molt importants: permet reduir la gran dependència mundial de l'oli de palma, la matèria primera per obtenir oli d'algues pot ser qualsevol residu de biomassa, i es pot produir de forma local a qualsevol lloc del món. Podem conèixer la innovació amb més detall aquí. De moment només usa aquest nou surfactant el detergent líquid per a rentadores Ecover, que podem trobar a les botigues de productes ecològics.

La màquina de rentar és el segon electrodomèstic que més energia consumeix, després de la nevera. Un 90% de l'energia la gasta per escalfar l'aigua. De l'aigua que gastem a casa, un 20% se'n va amb els bugades. Usem bé la rentadora per minimitzar el consum de recursos, i perquè la roba quedi ben neta sense fer-se malbé.

Com ho podem fer:

• Posem la rentadora amb la càrrega plena, però tampoc que la roba quedi massa anxovada, perquè no quedaria neta. Hi ha rentadores que dosifiquen l'aigua segons el pes de la roba.
• També hi ha màquines amb dues entrades d'aigua, una per a la freda i una per a la calenta. Cal tenir present que això només estalviarà energia si la manera d'escalfar l'aigua a casa és més eficient que la de la rentadora, per exemple si s'escalfa mitjançant plaques solars.
• Normalment n'hi haurà prou amb menys detergent que el recomanat pel fabricant, sobretot si és concentrat. Posar-ne massa pot arribar a dificultar la neteja, perquè l'esbandida potser no podria emportar-se tot el detergent, que es quedaria a la roba juntament amb la brutícia que havia capturat.
• Moderar la temperatura: en general rentar a uns 30ºC (l'aigua més freda neteja poc), o 40ºC. Les taques de greix necessiten més temperatura, però val més treure-les prèviament. O bé rentar a màxim 60ºC, però amb compte: per sobre de 40º no s'eliminen les taques proteíniques (sang, carn, peix...). A l'estiu podem programar la rentadora a menys de 30ºC, si l'aigua ja arriba calenta. Vigilem sobretot de no rentar amb aigua massa calenta les fibres que es poden encongir (llana, cotó). La seda, sempre amb aigua freda.
• Rentar per separat la roba blanca o clara i la de color, així la clara es pot rentar a més temperatura sense risc que es descoloreixi.
• Rentar per separat la roba bruta i la molt bruta. Dosificar el detergent i la temperatura segons la brutícia. Posar prèviament en remull la roba molt bruta.
• Per deixar ben blanca la roba blanca, val més fer servir detergents sense blanquejador (els ecològics en general) i posar a la màquina percarbonat sòdic, que actua sobre els colors de forma similar a la llum del sol. És l'ingredient que conforma els blanquejants ecològics (en solen oferir totes les marques de detergents ecològics), i també en trobarem a les drogueries.
• En treure la bugada deixem la porta de la rentadora oberta una estona, perquè s'eixugui i la goma es conservi millor.

Els suavitzants espatllen la roba (la suavitzen a força de trencar les fibres del teixit), i també contenen ingredients ecotòxics. Com més tova és l'aigua (com menys calci conté), menys detergent necessita i més suau queda la roba. Evitem que la roba quedi aspra sense suavitzants.

Com ho podem fer:

• Posant a la màquina vinagre blanc amb unes gotes d'algun oli essencial per donar bona olor, o barrejant bicarbonat amb el detergent.
• Fregant la roba amb si mateixa un cop neta, sobretot tovalloles i similars.
• Instal·lar aparells descalcificadors; això també allarga la vida d'aixetes, canonades i electrodomèstics.
• Perquè la roba agafi bona olor podem posar saquets amb herbes aromàtiques a l'armari.

Les assecadores desgasten molt més la roba que les rentadores, perquè al seu bombo no hi ha aigua que faci de "coixí" per al fregament, i consumeixen molta electricitat: després d'haver rentat i assecat una samarreta 25 vegades haurem gastat més energia amb l'assecadora que en totes les fases del seu procés de producció. Evitem-les.

Com ho podem fer:

• Estenguem la roba a fora sempre que puguem, però evitant massa sol. El que eixuga la roba és sobretot l'aire (i la brisa ajuda a suavitzar-la); el sol accelera l'assecat però també resseca la roba, descoloreix la de color, i d'entrada blanqueja la blanca però en excés l'esgrogueeix. Si estenem al sol, girem del revés les peces de color i recollim la roba de seguida que sigui eixuta.
• Traguem la roba de seguida de la rentadora, si no s'arrugarà més, i al cap de molta estona pot agafar mala olor.
• A les poblacions en què no està permès tenir roba estesa a la vista des del carrer, busquem habitatges que tinguin alguna balconada on es pugui estendre la roba, o posem estenedors en habitacions ventilades i assolellades. Per a casos d'emergència extrema podem posar-la a sobre de radiadors o recórrer a un assecador de cabells.
• Les peces de llana, que pesen bastant quan són molles i/o que es deformen fàcilment, millor estendre-les planes a sobre d'una tovallola.
• Estendre la roba de la part de dalt en un penjador i ben posada (per exemple cordant algun botó) fa que quedi menys arrugada i necessiti menys el planxat.

Última actualització: juliol 2014

La Revista

Números publicats

Subscripció

Vols anunciar-te?

Coneix-la

Consumpedia

Què és i com funciona?

Mapa col·laboratiu

Guies de consum

Reflexions per al canvi

Materials inspiradors

Qui som i què fem

El Cric

Teatre i formació

Consultoria, recerca i comunicació

Guies de consum

You are here:

Guies de consum