Avui ja és força general la intuïció que cal fer canvis radicals a les formes d’abastir-nos de béns i de viure; la crisi econòmica ens ajuda a veure-ho. Cap allà estem anant, pas a pas. Des del consum conscient, des dels moviments socials, des de les fórmules empresarials que la crisi ens força a trobar, i també des de les administracions, tal com ens mostra aquest article.

Ens sobra o ens falta temps per consumir de forma conscient i transformadora (CCT)? Depèn de com es miri. El que sembla clar, segons el que veiem en els vostres testimoniatges, és que la forma de consumir afecta l’organització dels nostres temps quotidians, i viceversa. I els canvis profunds s’han de sembrar, podar i regar, com una tomaquera.

Recuperació d'electrodomestics # La teva brossa val un ou # Fem el salt a l'energia 100% renovable # Premi per a la sobirania alimentària # Lectures per menjar # Caixes d'estalvis i desenvolupament al Sud # Documental sobre l'Arcadi Oliveres # Bolquers i portabebés: provar abans de comprar? # Joc de l'Oasi: transformació comunitària d'un barri

Recórrer a objectes que ja existeixen per satisfer les necessitats o desitjos és una de les idees més potents del Consum Conscient i Transformador, i hem parlat de diverses maneres de fer-ho: graticiclar, compartir cotxe, xarxes i mercats d’intercanvi...
En general són formes de consum en les quals persones i/o col·lectius s’organitzen per compartir, deixar, intercanviar... béns o també serveis. Darrerament s’està usant el terme consum col·laboratiu per referir-se al conjunt d’aquestes formes de consum, que en molts casos funcionen amb l’ajut d’internet.
En aquest article parlem d’una d’aquestes formes de consum: el préstec o lloguer d’objectes entre persones o col·lectius articulat per una pàgina web.
 

El meu ordinador va lent, el meu fa soroll, jo tinc un virus, el meu no arrenca!
Si et sona tot això, t’agradarà trobar en aquest article algunes pautes per al diagnòstic i “truquillos” per solucionar alguns dels problemes més freqüents i senzills que tenen els ordinadors. Esperem donar una segona oportunitat a més d’un.

Per produir el menjar i fer-lo arribar a casa estem gastant molta més energia que la que ens dóna com a aliment. Tècniques agrícoles adaptades al funcionament de la natura i formes de distribució més locals poden esmerçar l’energia d’una manera més intel·ligent, i a més reduir altres impactes ambientals i socials.

Seguir amb el creixement econòmic és del tot insostenible, i aturar-lo significa fer canvis en les estructures laborals i econòmiques que poden originar daltabaixos socials. Déu-n’hi-do quin dilema… L’autor aposta per enfrontar-nos-hi amb esperança, i proposa basar-nos en deu idees prioritàries.
Aquest mateix article va ser publicat al diari Público el 23 d’agost d’aquest any.