•    De mitjana, cada espanyol compra almenys un parell de peces de vestir cada mes, comptant tota mena de roba. De manera que també devem llençar un parell de peces cada mes, perquè els armaris són finits.

•    La indústria tèxtil catalana té la meitat d’empreses i de llocs de treball que fa deu anys. Al sector hi ha qui té un desig no confessat: tendir cap a una slow fashion.

•    Les fibres naturals són les més idònies en general, mirant tots els paràmetres en conjunt, per fer-ne peces de vestir. Per a alguns tipus de roba, la funcionalitat millora afegint una fibra sintètica a la composició.

•    Actualment el 89% dels residus tèxtils van a l’abocador.

Idees, projectes, lectures, video, finances...

Quan els individus treballem junts, les normes socials són importants, poderoses, i el grup social ens proporciona la base, el lloc on és possible definir i renegociar els hàbits i les normes que tenies abans. [..] Per tal de canviar la conducta necessites un lloc en el que puguis desmantellar i canviar els antics comportaments i renegociar-ne uns de nous. [..] Les estratègies basades en la comunitat o el veïnat fan exactament això: proporcionen el lloc on pots renegociar normes.

Ni més ni menys que el menjar apte per al consum és un dels recursos planetaris que malbaratem: un terç del que produïm a tot el món.
Les xifres que donem a l’article canten: és una barbaritat. Però, per una vegada, el que podem fer els ciutadans per la part que ens toca (un terç del problema a nivell europeu, no és poca cosa) és assequible amb comoditat (es tracta sobretot de canviar costums, i hi estalviem diners) i és eficaç: un projecte pilot fet a domicilis belgues durant tres mesos, que consistia a aplicar mesures com les que proposem en aquest article, va reduir en un 80% el menjar malbaratat. Posem-hi remei?

Com veiem a la secció Visions que s’estenen d’aquest número, l’esfera de l’acció comunitària sembla que està prenent protagonisme. En un moment convuls i de perspectives incertes, busquem i trobem solucions a partir del que nosaltres mateixos, organitzant-nos col·lectivament, podem fer. En aquest article parlem d’iniciatives que ja s’estan prenent des del lideratge de la comunitat en si, i del gran valor humà i social que tenen perquè ens autootorguen un poder efectiu que pot esdevenir clau per satisfer necessitats, tant materials com immaterials.

Estrenem aquesta secció amb una entrevista a Tim Jackson, un pensador reconegut pel seu treball sobre com pot obrir-se pas una nova concepció del consum entre una ciutadania que ha crescut dins d’una societat anomenada precisament de consum.  Aquí ens parla de com es veuen conceptes com prosperitat, distribució dels recursos i del treball, o rol dels governs, si es miren des de l’equitat, la democràcia i la realització de les persones.