• Es diu que l'economia del compartir pot consolidar-se com a nova forma d'ocupació. Caldrà estar amatents perquè s'hi garanteixin els drets laborals que històricament hem aconseguit.
• A través del consum col·laboratiu oferim i rebem serveis entre particulars. Si atenyen l'esfera pública, caldrà regular les activitats des de l'administració. En particular cal garantir que tributem pels ingressos que obtinguem de forma estable.
• Dins de l'economia del compartir es donen mecanismes per fer inversions iguals que els que han dut a l'actual i profunda crisi.
• Moltes iniciatives exploten l'important potencial del compartir de manera socialment i econòmicament convenient.

Campanya per aturar el TTIP (nou tractat de lliure comerç), casos de lleis prohibint alguns envasos i bosses comercials, apareix més premsa crítica, boicots a la gran banca...

Al llarg del temps hi ha hagut diverses raons tecnològiques per justificar el reclam ecològica en una tintoreria, tal com veiem en aquest article, i fer-lo servir surt de franc (cap llei no ho regula). Dels sistemes de neteja actuals el més ecològic és el rentat en humit, que es pot aplicar en la gran majoria dels casos més habituals.

A tots els que practiquem o ens interessa el Consum Conscient i Transformador ens han sorgit reiteradament preguntes que no ens acabem de respondre clarament. O de vegades els nostres amics o familiars ens les han llançat amb curiositat, o fins i tot amb to provocador. I als que acabeu d'anar a parar a això del "CCT", us en sortiran un munt! Doncs bé, volíem compartir les respostes que nosaltres ens donem a algunes d'aquestes preguntes.

A opcions.org/faq-cct hi ha una versió de les FAQ amb més preguntes, i n'hi podeu formular de noves i també donar les vostres respostes.

Carolina del Olmo, al llibre ¿Dónde está mi tribu?, es posiciona entre el foc creuat dels llibres d'autoajuda per a la criança i ens recorda que el context social condiciona molt les nostres possibilitats, cosa que hem de considerar juntament amb els nostres sentiments de culpabilitat maternal o paternal. Però no és un crit victimista, sinó en certa manera un cabreig que ens ajuda a utilitzar la nostra experiència de sentir-nos vulnerables, sigui com a pares, malalts, ancians, desocupats, precaris..., per entendre'ns millor i entendre millor la societat en què vivim.