Cada vegada és més comú, pels nostres horaris i ritme de vida, que els nostres fills i filles es quedin a dinar a l'escola. Molts menjadors no destaquen precisament per la qualitat dels menús ni pel component educatiu, però n'hi ha que alimenten i eduquen els menuts fomentant hàbits sostenibles i saludables.

Sabies que existeixen pitets, tovalloles o draps netejavidres d'usar i llençar? Cada dia apareixen més i més productes que, aparentment, ens fan la vida més fàcil: no ens hem d'ocupar de mantenir-los... només de comprar-los una vegada i una altra. La idea d'un mòbil d'un sol ús et sembla molt absurda? Fa no tants anys es veien igual d'absurds els coberts d'usar i llençar...
La producció i el consum d'aquests productes implica un malbaratament de matèries primeres, una cursa cap avall en preu i, per tant, en qualitat i en costos de producció, una gestió de residus cada vegada més difícil i cara, i una intensificació del consumisme que tanta insatisfacció ens comporta.
Com ha arribat a tenir tanta acceptació una idea tan insostenible? Essencialment perquè és una gran ajuda per al  “necessari” creixement econòmic, tal com mostrem a la secció Trampes (p. 28). Des d'aquí llancem una idea de món al revés: convertir en obsolet l'actual model de creixement econòmic serà una gran ajuda per a la necessària sostenibilitat i l'anhelada justícia social.