Moviments, eleccions i transformació social
14 juny 2013 - 17:48 | 5 comentaris
Del carrer a les urnes i de les urnes al carrer: Espais de decisió política per a la transformació social.
Fa només uns anys, en l'entorn dels moviments socials plantejar-se estratègies en el terreny electoral era un tema entre tabú i antiquat. No obstant això, d'un temps ençà les percepcions han anat canviant, moltes veus individuals i col·lectives han reflexionat sobre la necessitat, en l'actual context, de participar també en el terreny electoral. De fet existeixen diverses propostes sorgides o participades per persones de moviments socials que des de diferents paradigmes s'endinsen en aquest terreny. El debat està obert tant sobre el fons com sobre la forma, i a aquest debat volem contribuir co- organitzant (IGOP, Ateneu Popular 9B i CRIC) aquest esdeveniment públic.
Hem convidat persones amb amplis bagatges en els moviments socials de Barcelona (Arcadi Oliveres, Ada Colau, David Fernández...) que o bé estan participant en algunes de les propostes sorgides o bé han format d'alguna manera part d'aquest debat. La idea és poder compartir i contrastar visions sabent que és un debat de posicionaments polítics i també de sentit estratègic.
Ha canviat, la visió d'alguns espais de moviments socials, respecte al terreny electoral i institucional? Es vol estar a les institucions? Per a què? Com es poden complementar les estratègies al carrer i a les xarxes amb les estratègies a les institucions? Què altre canals hi ha per donar “poder” a la nova realitat de lluita social que nos siguin els electorals-institucionals? Què altre canals hi ha per donar “poder” a la nova realitat de lluita social que no siguin els canals electorals-institucionals? És adequada, l'estratègia? Són un pas més en l'empoderament col·lectiu, o una bomba de rellotgeria? És el moment? Estem preparats? A quina escala territorial/ institucional? Com s'articularia la relació de càrrecs electes en institucions amb moviments socials? Per arribar lluny, cal una agenda de màxims o una de mínims? Com utilitzar la visibilitat d'algunes persones com a suma col·lectiva? Com podrien conviure partits i moviments socials en una mateixa plataforma o front?
En aquest debat no volem ni podem contestar totes aquestes preguntes, ni sentenciar quina és l'estratègia o la proposta adequada. Simplement volem contribuir a generar espais de trobada on aprofitar la intel·ligència i experiència col·lectiva per entendre pros i contres; oportunitats i riscos; necessitats i recursos d'aquestes estratègies. Si voleu contribuir amb alguna reflexió o pregunta per el debat ho podeu fer en els comentaris a aquest post.
L'esdeveniment forma part del programa de l'Escola d'estiu de l'IGOP i tindrà lloc a l'Ateneu Popular de Nou Barris. Serà retransmès per streaming (#urnesicarrer)
Divendres 5 juliol a les 18:30h- Entrada lliure
Taula rodona
David Fernández. Diputat al Parlament per les CUP. Periodista de base a La Directa. Cooperant a Coop57.
Ada Colau . Activista social, portaveu PAH i membre de l'Observatori DESC.
Arcadi Oliveres. President de Justícia i Pau i promotor del Procés Constituent.
Un col·laborador del Partit X
Fila Zero.
Jaume Asens. Advocat activista promotor de la plataforma Mesalladel25N
Gabriela Serra. Actvista en l´ONG Entrepobles
Itziar González. Exregidora de Ciutat Vella i Membre de Plataforma per un Parlament Ciutadà
Hibai Arbide. Advocat twittero i activista 15m i Reraguardia
Guillermo Zapata. Activista i participant d'Enred (procés d'organització del moviments socials de Madrid al voltant de l'idea de “fer democràcia”)
Equip de facilitació
Álvaro Porro. Facilitador i activista a la PAH i Can Masdeu. Redactor revista Opcions.
Guillem Tendero (ASAC, Can Masdeu)
Gala Pin (PAH, Xnet)
Marc: Escola d'estiu de l'IGOP.
Post debat: Continuem el debat amb música, bocates i begudes al mateix Ateneu.
NOTA: Des del CRIC també estarem facilitant el Dijous 4 de Juliol, en el marc de la Escola de Estiu de l'IGOP, una tarda sencera dedicada a reflexionar i conèixer les Iniciatives Comunitaries en Sostenibilitat que estan creixent i replicant-se amb aquesta fase de mobilització. Més informació sobre aquesta activitat.
Deixa / Ocupa / Lloga un hort, el cas és cultivar
30 maig 2013 - 17:48 | 1 comentaris
Cada vegada més persones volen conrear almenys una part del seu menjar. I la veritat és que cada vegada hi ha opcions més diverses i accessibles.
Si voleu participar en un hort comunitari urbà a Barcelona i voltants, n’hi ha una mapa. La xarxa d'horts urbans de Madrid també ha fet un mapa. Si vols muntar uns horts comunitaris, aquí expliquem com fer-ho
Si voleu que algú us cedeixi un terreny, aquest web ho facilita sempre que sigui per a cultiu ecològic, la collita sigui per a l’autoconsum o compartir (no per vendre) i la cessió sigui gratuïta: www.huertoscompartidos.com
Si el que voleu és llogar-lo, estan proliferant les empreses o projectes d'horts en lloguer pels volts de les nostres ciutats:
Un projecte especialment interessant a prop de Madrid, a Ciempozuelos, conformat per una cooperativa d’economia social de dones que, a més de parcel·les en lloguer, ofereixen cursos i tallers: www.delatierracooperativa.com .
Altres empreses a Barcelona: www.huertosdeocio.com ; Granollers: www.minihuertos.net ; Balears: www.huertoslafinca.com ; Madrid: www.huertosecologicos.es , www.cultivalia.es ; Bilbao: www.huertasludicas.es ; Oviedo: www.alquihuertos.com ; Zaragoza: www.huertolandia.com .
Canviar de cotxe per criteris ecològics?
3 maig 2013 - 09:04
Als consumidors conscients ens agrada allargar al màxim la vida de les coses, també la del cotxe, però... ara els cotxes gasten molt menys combustible que anys enrere, i contaminen molt menys. ¿Mantenir un cotxe de l'any de la picor potser és ambientalment pitjor que canviar-lo per un nou? Les dades que presentem en aquest article indiquen que no, i que cada vegada és més urgent un canvi radical en el model occidental de mobilitat.
Nou Opcions sobre Residus!
24 abr 2013 - 11:00
Des d'Opcions hem elaborat un nou número en profunditat sobre els residus, una mica transversal a tot el nostre consum. Fa poc un informe de l'Eurostat sobre el reciclatge a Europa il·lustrava com Espanya té encara molt per fer en aquest camp... però és veritat que hem millorat en el tema dels residus? es recicla o no es recicla? és veritat que s'acaba barrejant tot el que hi ha als contenidors? quines conseqüències té el no separar bé? separem tot el que podem? reciclar és suficient? el sistema de contenidors de colors és la millor opció? podríem implementar un sistema de retorn d'envasos? Tindreu la revista a casa els propers dies i creiem que us agradarà i contestarà a aquestes preguntes. Algunes dades i idees per anar obrint boca.
Per acabar reciclant un residu, primer cal haver-lo separat bé. Les eines principals són ulls, mans i una mica de voluntat. De mitjana a Catalunya es recullen separadament un 40% de les deixalles. Als municipis en què es fa recollida domiciliària o porta a porta la mitjana és del 64%, i n'hi ha que superen el 90%.
Només reciclem un 30% dels residus que generem. A Flandes en reciclen un 70%. Sabem, doncs, que és possible aspirar a aquest resultat.
A Catalunya es posen a la venda 9 milions d’envasos de begudes cada dia, molts dels quals són d’un sol ús. Els envasos (els lleugers, els de vidre i bona part del paper i cartró recollit) són, en volum, bastant preeminents entre els residus. De fet podríem dir que són “la icona de la societat de consum/de residus”.
A Alemanya el 88’5% dels envasos de cervesa són reomplibles. A Finlàndia el 2010 es van usar el triple d'envasos de begudes dels que es van fabricar; i és que el 68% dels envasos eren reomplibles.
Actualment s'està fent a Cadaqués la primera prova pilot de l'Estat del sistema de retornar els envasos, la vella pràctica avui desapareguda de deixar uns cèntims com a penyora per l'envàs. Arreu del món les experiències pràctiques han demostrat a bastament que és el millor sistema per recuperar residus d'envasos i reciclar-los, i afavoreix l'ús d'envasos reomplibles. Més informació aquí.
A la Guia Pràctica mencionem els consells més sabuts per fer menys residus, afegim alguna idea no tan típica i aclarim alguns dubtes comuns. A la secció El Poder de la Comunitat relatem el procés d’implantació del sistema de recollir escombraries porta a porta a Gipuzkoa. A la secció El Poder de les Regles del Joc veiem els fruits que dóna una família d’eines particularment poderoses: les mesures polítiques d’incentius econòmics.
A continuació un extracte de la revista en el que donem resposta a aquesta pregunta: ÉS CERT, QUE ACABEN BARREJANT TOTS ELS CONTENIDORS? Continua llegint...
Reutilitzar cartutxos d’impressora
24 abr 2013 - 11:00 | 1 comentaris
Reutilitzar cartutxos d’impressora. Per què canviar l’envàs si el que es gasta és la tinta?
Quan se'ns acaba la tinta de la impressora, segur que molts encara pensem automàticament a comprar un cartutx nou. Aquest costum omple els abocadors de tot el món amb 500 milions de cartutxos de plàstic cada any; i un cartutx de tinta pot trigar uns 300 anys a degradar-se. Aquí veurem opcions d’impressió molt més sostenibles… i barates!
Els cartutxos de tinta d’impressora no han de ser forçosament un objecte d'usar i llençar; en aquest article trobareu unes quantes opcions per reutilitzar-los. Fent-ho reduirem la quantitat de residus que generem i estalviarem l’energia de fabricar cartutxos nous; segurament estarem optant per una opció de consum més local i, a més, estalviarem diners.
Al llarg del text trobareu adreces web. En gairebé totes elles no només hi ha informació sobre el punt de l’article on surt esmentada, sinó sobre molts altres punts dels quals parlem. No és difícil trobar altres referències i contactes a través d’internet.
Aquí una entrevista que ens van fer la setmana pasada a la Cadena Ser sobre aquest tema.
