Quina higiene necessitem? . Matèries primeres . L'espumera dels reclams . Reduïm el consum . A qui comprem? . Salut i higiene al llarg de la història occidental . Els punts calents dels sabons, gels i xampús . Com són els productes d'higiene? . Les substàncies més problemàtiques . Al·lèrgies . Pistes per reconèixer els productes . Perfil dels fabricants de productes d'higiene

La pregunta més freqüent quan anem a comprar és quant val? Naturalment tots volem que els diners ens donin per a moltes coses. Però els preus barats moltes vegades tenen un 'preu' que no veiem i que pot ser desagradable. Aquí expliquem alguns perquès de la conveniència de fixar-nos en altres consideracions, a més del preu, des del punt de vista d'un consum conscient.

Sigui gran o petita, qualsevol festa la podem organitzar mirant de respectar al màxim el medi i les persones. Amb enginy i recursos podem minimitzar els residus i el soroll, estalviar energia i comprar a empreses que es guiïn per criteris ecosocials. No deixem de banda el tema del transport i el fum.

Una de les opcions per consumir aliments ecològics és associar-nos en una cooperativa, que ens facilita des d'obtenir verdures quasi directament de l'hort fins a afavorir un model socioeconòmic basat en la solidaritat. Darrerament estan apareixent força cooperatives noves. Aquí s'explica com muntar-ne una.

Ara farà tres anys que va néixer la cooperativa de consum crític La Gleva al barri de Gràcia de Barcelona... És veritat que la solidaritat funciona i s'encomana?

Les institucions europees i els grups que pressionen perquè les lleis siguin convenients als seus interessos conviuen físicament al 'barri UE' de Brussel·les. El 70% dels lobbiistes treballen per al món empresarial. Aquest article és un resum del treball 'Lobby Planet' Guide to Brussels, del Corporate Europe Observatory (CEO), que també organitza visites guiades al barri UE de Brussel·les.

Alguns trets de la manera d'organitzar-nos la vida al món occidental (consum d'energia, agricultura intensiva...) contribueixen a un increment de la freqüència i de la severitat de les catàstrofes naturals i de la devastació que provoquen. Malgrat que les repercussions d'aquestes catàstrofes sobre persones i ecosistemes són esfereïdores, encara fem el ronso davant de les possibilitats de canvi de model energètic.